Sima de Jinámar
| Tipus | Avenc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Telde (Las Palmas) | |||
| ||||
La Sima de Jinámar és un tub de lava o xemeneia volcànica de 76 metres de profunditat, formada a partir de les erupcions de la Caldera de Bandama. Està situada a l'illa de Gran Canària, terme municipal de Telde (Província de Las Palmas) El 1996 fou declarada pel Govern de Canàries, Patrimoni històric i Bé d'interès cultural.[1]
La boca de l'avenc, està situada a la cota 245 i delimitada per un cercle de protecció de 30 metres de diàmetre (Coordenada UTM projecció Mercator, Fus 28 3.009.600/456365) a una distància de 5 km del poble de Jinámar[1] Fou explorada parcialment durant la dècada de 1970 pel Grup Universitari d'Espeleologia de Gran Canària que confirmà l'existència de restes humanes a les profunditats.
Memòria Històrica[modifica]
Les primeres referències etno-històriques escrites, daten del 1393 i relaten l'execució de 13 frares mallorquins que foren llençats vius a l'interior del tub volcànic.[1]
Les constants agressions, la captura d'esclaus i els saquejos a què eren sotmesos els aborígens per part de navegants, i pirates europeus i espanyols, foren possiblement el detonant que desencadenà la ira dels illencs contra els 13 missioners, acusats de connivència amb els invasors.[2]
La Conquesta de les Illes Canàries per part de la Corona de Castella es va produir entre el 1402 i el 1496 i va delmar greument la població autòctona. No es tenen dades fidedignes del nombre de víctimes d'aquell període, però no es descarta que els avencs volcànics, els barrancs i altres indrets similars fossin escenaris d'execucions massives i desaparicions forçoses de persones.
Durant la Guerra Civil Espanyola, la Sima de Jinámar cobrà un nou protagonisme i es convertí en una immensa fossa on foren llançats nombrosos dirigents republicans, militants de partits d'esquerres, sindicalistes, membres d'organitzacions obreres i opositors del Franquisme.[3] La veracitat dels fets fou corroborada per testimonis i quedà confirmada per les troballes de restes humanes, joies, sabates, i efectes personals, barrejats amb deixalles, cadàvers d'animals i capes de calç. Es desconeix el nombre de persones que foren assassinades.[4][5]
Actualment hi ha diversos historiadors, arqueòlegs i científics que treballen en la investigació, recuperació i identificació de les víctimes, i en la dignificació de l'espai.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Consejería de Presidencia, Justicia y Seguridad del Gobierno de Canarias». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Valor histórico relativo a Canarias prehispánica» (en espanyol europeu), 15-09-2013. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Jinámar, 1937-2020: en busca de la memoria en la sima del olvido» (en castellà), 24-09-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «GUERRA CIVIL. La bajada a la Sima de Jinámar abre el camino al primer sondeo arqueológico de la historia de este emblemático tubo volcánico de Gran Canaria» (en castellà), 26-09-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Ahora, Canarias. «Expertos sondean el tubo volcánico de la Sima de Jinámar para rescatar del olvido a las víctimas del franquismo» (en castellà), 24-09-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Provincia, La. «Primer descenso oficial a la Sima de Jinámar» (en castellà), 24-09-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Jiménez, Jennifer. «Un documental rescata del olvido el tubo volcánico al que fueron arrojadas víctimas del franquismo en Gran Canaria» (en castellà), 21-11-2017. [Consulta: 15 desembre 2020].