Simbologia dels colors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La simbologia dels colors en l'art i en l'antropologia es refereix a l'ús del color com a símbol en les diverses cultures. Hi ha una gran diversitat en l'ús dels colors i en les seves associacions amb cada concepte en les diverses cultures[1] i fins i tot en una mateixa cultura en èpoques diferents.[2] Un mateix color pot tenir simbologies molt diferents en una mateixa cultura al llarg del temps.

El color té una dimensió psicològica, i juga un paper important en la nostra vida, influenciant-nos cada dia. Les associacions simbòliques dels colors vénen determinades per reaccions emocionals i són resultat de la nostra educació i cultura.

També hi ha unes preferències cromàtiques pròpies de l'edat, sexe, lloc de residència o d'origen. Els consumidors més joves prefereixen escollir colors més vius;[cal citació] les persones grans prefereixen colors clars i senzills.[cal citació] Els homes prefereixen combinacions cromàtiques monocromes, preferentment blaus i marrons, i les dones prefereixen colors més elaborats.[cal citació] De tota manera, el mode en què un color és percebut depèn de l'estat d'ànim de qui mira i de les seves experiències personals.

El simbolisme cromàtic distingeix entre colors càlids i colors freds, colors clars i colors foscos, com una mena d'ambivalència.

El fet de tenir un color preferit, també va molt amb el caràcter que té cada persona. Per exemple, si s'és una persona forta, pot agradar molt el vermell;[cal citació] si s'és, molt afectuós i molt sensible, el rosa.[cal citació].

Colors càlids i freds[modifica | modifica el codi]

Els colors càlids són els matisos que van des del vermell al groc, passant pel taronja, rosa, marró... Són brillants, ostentosos i agressius. Atreuen l'ull i exciten les emocions. Animen la motivació.

Els colors freds són els matisos que van des del verd al violat, incloent-hi els blaus i els tons del gris. Retarden el metabolisme del cos[cal citació] i són molt usats en hospitals per a calmar pacients maníacs.[cal citació] Poden semblar tenebrosos i opressius o, en cas contrari, poden produir sensació de frescor.

Colors clars i foscos[modifica | modifica el codi]

Es refereixen al to, la quantitat de blanc o negre barrejats en el color.

Els colors clars són delicats i eteris, subtils i de qualitat.

Els colors foscos són pesats. Negre, vermell fosc, verd fosc, etc., s'associen a la reialesa i connoten dignitat.[cal citació] Es troben en vestits d'home i roba formal. Donen una aparença de magnificència.

Colors brillants i opacs[modifica | modifica el codi]

Es refereixen a la brillantor o a la intensitat del color.

Els colors brillants tenen personalitats poderoses. Són usats generalment en roba de nens i joguines. L'ull tendeix a cansar-se'n.[cal citació]

Amb els colors opacs, ens trobem amb el gris, que apaga la personalitat dels colors. Fan una impressió borrosa. Ajuden a reduir la tensió.[cal citació]

Simbolisme mitjançant el color[modifica | modifica el codi]

Vermell[modifica | modifica el codi]

[AMOR / ARDOR / CÒLERA / ENTUSIASME / PASSIÓ / FORÇA]

El vermell és el color més intens de l'espectre i col·loca els objectes en un primer pla, és el color més proper. El vermell evoca un missatge de perill, d'excitació, de passió, de força i dinamisme.[cal citació] Provoca emocions fortes, expressa passions.[cal citació] És un color molt visible, ideal per a cridar l'atenció. Dóna missatges estimulants i enèrgics.

A la Xina, representa la sort (les núvies xineses es vesteixen d'aquest color).[cal citació]

Groc[modifica | modifica el codi]

[FELICITAT / CURIOSITAT / OPTIMISME / ESPONTANEÏTAT]

És el color més alegre de l'espectre. Està associat a la calor, a l'optimisme i la diversió. El groc aporta vitalitat a altres colors. L'associació del groc amb el sol li dóna un aura lluminosa que evoca saviesa, intel·ligència i imaginació.

En molts països, el color groc és testimoni d'èxit, prosperitat i poder.[cal citació] Al Japó, simbolitza la gràcia i la noblesa.[cal citació]

La gran visibilitat del groc estimula l'intel·lecte[cal citació] i, com a fons sota lletres negres, millora la memorització.

També se l'associa amb la covardia i la traïció, com és el cas de França.[cal citació]

Taronja[modifica | modifica el codi]

[DINAMISME / EXUBERÀNCIA / SOCIABILITAT / SIMPATIA]

El fet de ser un color combinat de vermell i groc, fa que tingui les característiques dels dos colors. Té energia i vitalitat, i també alegria i entusiasme. És un color enèrgic, dinàmic i creatiu, i és el color internacional dels grups de seguretat. També suggereix la idea de bona qualitat, sinònim de frescor i de productes sans.

En cromoteràpia es considera un estimulant per a la curació.[cal citació]

Pel seu aspecte lúdic i actiu, és un dels colors preferits dels nens, adolescents i atletes.[cal citació]

Verd[modifica | modifica el codi]

[NATURA / ESPERANÇA / GENEROSITAT / HARMONIA]

El verd és sinònim de vida i creixement, i també és el color més pàl·lid i tranquil·litzant[cal citació] de l'espectre. Com més càlid és el verd, més calmant resultarà. Evoca clemència, bondat, generositat i seguretat.

Segons els seus matisos i emplaçaments pot tenir diferents missatges. El verd més groguenc evoca la primavera, la joventut, però també la immaduresa i la falta d'experiència. El verd botella és el color dels boscos i representa més estabilitat i maduresa. El verd oliva s'associa al poder, i el verd pradera està lligat al creixement i la fertilitat.

Els verds més vius tenen un aspecte refrescant i els més pàl·lids evoquen serenitat, pau i netedat.

Qualsevol producte embolicat en paper verd, semblarà sa, natural i ecològic.

Als Estats Units, el verd és el color dels diners; per als europeus, és esperança[cal citació] i, per als àrabs, és força i fertilitat.[cal citació]

Blau[modifica | modifica el codi]

[CALMA / CONFIANÇA / FIABILITAT / ORDRE]

El blau és un dels colors més apreciats.[cal citació] Quasi totes les associacions simbòliques amb el blau són positives.

El blau és el to ideal per a expressar confiança i sinceritat. És estimulant i convida a la conversa. És símbol de fidelitat, esperança i fe. S'associa amb el sabor dolç.

Els blaus clars són tranquil·litzants i calmants. Creen una atmosfera amb encant i expressen dolçor. El blau marí representa la fidelitat i suggereix autoritat. Indueix al respecte i a la integritat. El blau fosc s'associa a la riquesa en moltes cultures. Evoca bona educació, rang social elevat, estabilitat, dignitat, poder i èxit.

En moltes cultures és el color més protector. A l'Orient Mitjà, les portes pintades de blau protegeixen dels esperits malignes.[cal citació]

Rosa[modifica | modifica el codi]

[ATENCIÓ / AMABILITAT / SENSIBILITAT / TENDRESA]

El rosa és un color passiu que afavoreix l'amabilitat i disminueix l'agressivitat i el mal geni. És un color tranquil·litzant que desarma qualsevol agressivitat (el rosa calma i cura).

És un color maternal i el més "femení"[cal citació] de l'espectre. Evoca ambients estivals i perfums de flors.

Un rosa viu, pujat de vermell, el converteix en un color enèrgic, divertit i actual.

Marró[modifica | modifica el codi]

[BENESTAR / CONFIANÇA / PRAGMATISME]

El marró representa estabilitat. És el color de la terra i la llar. Evoca confiança, sinceritat i treball, però també humilitat.

El marró té un punt rústic que s'associa a la vida i a l'aire lliure.

Violeta[modifica | modifica el codi]

[MORT / MISTICISME / SECRET / ESPIRITUALITAT]

El món de les coses fantàstiques i màgiques està associat al color violeta. El violeta és espiritual, misteriós, i alhora digne i estricte. És el color dels sacerdots i la religió catòlica.[cal citació]

Era un color reservat als emperadors, generals i senadors;[cal citació] és per això que també s'associa a la riquesa, la reialesa i l'elegància.[cal citació]

És un color protector, apassionat i generós, el color del compromís i la meditació.

Aquest color suggereix sensacions molt variades en funció de les seves tonalitats. El més fosc té connotacions funeràries i pot ser massa solemne i depriment. Els més clars, com el color lavanda, tenen una connotació més nostàlgica i romàntica, que suggereix calma i tranquil·litat.

Gris[modifica | modifica el codi]

[CONTEMPLACIÓ / AVORRIMENT / SOBRIETAT]

És un color neutre: ni innocència ni culpabilitat. El gris evoca tristesa i ansietat. És un color que no implica, és convencional, digne, distant i solemne.

No té cap emoció, és neutre i clàssic, ni excita ni calma. S'associa a la maduresa i la saviesa.

També dóna sensació de prestigi i riquesa. Els metàl·lics evoquen avanços tecnològics i competència. És un color inexpressiu i pràctic amb missatge sobri.

Blanc[modifica | modifica el codi]

[PURESA / BONDAT / NETEDAT]

Representa puresa, innocència, virtut, bondat, fidelitat i el bé. El blanc ha estat associat durant molt de temps a un estatus social elevat, que era el de qui podia conservar la pulcritud i netedat de la roba blanca.

Simbolitza netedat i seguretat.

El blanc es considera, per a molts, l'absència de color.[cal citació]

Llocs com l'Índia, la Xina o el Japó, associen el blanc a la mort.[cal citació]

El blanc es considera un color fred perquè s'associa a la neu i al gel.

Agitar una bandera blanca és signe universal de pau.[cal citació]

Negre[modifica | modifica el codi]

[MORT / MISTERI / SOFISTICACIÓ / ELEGÀNCIA]

En la síntesi subtractiva, és el resultat de la unió de tots els colors primaris. En la síntesi additiva, és l'absència de color i de llum. És el color més dur i dominant i, a la vegada, el més elegant i sofisticat. És convencional, digne, i pot resultat agressiu.

S'associa a la mort,[cal citació] a allò desconegut i misteriós. Color de la mala sort, que evoca perill. En molts països, és el color del dol.[cal citació]

En el món de la moda, el negre és omnipresent. És misteriós i seductor. En ser un color tan poderós, una simple línia genera un fort impacte gràfic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Whitfield TW, Wiltshire TJ. «Color psychology: a critical review». Genet Soc Gen Psychol Monogr, vol. 4, 116, Nov 1990, pàg. 385–411.
  2. Birren, F.. Color Psychology and Color Therapy: A Factual Study of the Influence of Color on Human Life. Kessinger Publishing, 2006. ISBN 9781425424107 [Consulta: 22 març 2015]. 
  • Sutton, Tina; La armonía de los colores, Ed. Blume.
  • Fisher, Mary & Zelanski, Paul;Color, Ed. Blume.