Simeó Mamantis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Simeó (desambiguació)».
Infotaula de personaSimeó el Nou Teòleg,
sant Simeó Mamantis
SYMEON-icon.jpg
Icona amb el sant
Biografia
Naixement 949
Galàcia (Anatòlia, Imperi Bizantí)
Mort 1022
Propòntide, o Regió de la Màrmara
 Abat 

Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Monjo, filòsof i escriptor
Professors Symeon the Studite Tradueix
Orde religiós Basilians
monjo
Celebració Església Ortodoxa
Festivitat 12 de març
Esdeveniment significatiu Escriptor i teòleg
Iconografia Com a monjo
Modifica les dades a Wikidata

Simeó Mamantis (Symeon o Simeon Mamantis, Συμεών o Συμεάνης) (Galàcia, 949 - Propòntide, 1022) fou un religiós bizantí, teòleg. Fou també anomenat νέος θεολοόγος, ἡγούμενος μόνης το? ἁγίου Μάμαντος τοῦ ξηροκέρκου, Novus Theologus o Theologus junior et hegumenus (s. abbas) monasterii S. Mamantis in Xerocerco ("Teòleg jove i hegumen (o abat) del monestir de S. Mamès de Xerocerc"), i també τοῦ ξυλοκέρκου, in Xylocerco. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Icona russa
Icona oriental

Va viure al final del segle X i començament del segle XI. Era de família noble i fill de Basili i Theofano, i va néixer a Galàcia a la Paflagònia però de jove fou enviat a estudiar a Constantinoble on els pares tenien algun càrrec a la cort.

Un oncle el va introduir a la cort imperial; aquest oncle va morir sobtadament quan Simeó tenia 14 anys i va decidir ingressar a la vida monàstica però en fou desaconsellat pel seu guia espiritual el monjo Simeó el Pietós (Σνμεὼν ὁ εὐλαβής) i va romandre un temps a la casa de l'oncle per acabar ingressant al monestir de Studium i després al de Sant Mamès (Mamas) on va arribar a abat (hegumenos) i fou ordenat prevere.

En el patriarcat de Nicolau II Crisoberges (982-996) va dimitir el càrrec d'abat i es va dedicar a la composició de llibres. Aquesta activitat va atreure l'atenció de Sergi II de Constantinoble (patriarca vers el 999 fins vers el 1019) però el sincel·le d'aquest, Esteve, arquebisbe de Nicomèdia, el va acabar separant de Simeó segons sembla per gelosia; Esteve el va acusar de retre honors a la memòria de Simeó el Pietós que havia mort, com si fos un sant; durant sis anys Simeó fou perseguit i fou desterrat de Constantinoble pel patriarca i un sínode; finalment el càstig fou aixecat i li va ser oferts privilegis si retirava els honors que havia fet al seu guia Simeó el Pietós, cosa que no va voler fer.

Amb l'ajut d'alguns amics rics va poder fundar un monestir al lloc de la capella de Santa Marina, al costat asiàtic de la Propòntida, on va romandre fins a la seva mort.

Les seves obres són:

  • Λόγοι, Orationes (almenys 92)
  • Κεφάλαια πρακτικὰ καὶ θεολογικά, Capita Moralia
  • Θεῖοι ὕμνοι, Divini Hymni o Sacrae Commentationes

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó Mamantis Modifica l'enllaç a Wikidata