Simfonia de les Joguines

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióSimfonia de les Joguines
Forma musical composició musical i simfonia
Tonalitat Sol major
Compositor Edmund Angerer i Leopold Mozart
Modifica dades a Wikidata

La Simfonia de les Joguines, el títol complet de la qual és Cassació en Sol M per a Orquestra i Joguines, és una obra musical amb parts per a joguines que es toca popularment per Nadal i s'utilitza també per a iniciar als infants a la música clàssica.

Durant molt de temps es va creure que era una composició de Joseph Haydn, però estudis posteriors han suggerit que va ser composta per Leopold Mozart a qui s'atribueix formalment en l'actualitat. Tot i això la seva autoria encara està en discussió i s'han proposat altres compositors com al veritable autor de la simfonia. Investigacions recents en un manuscrit aparegut recentment, suggereixen que l'autor podria ser un monjo benedictí austríac anomenat Edmund Angerer (1740-1794), però aquest descobriment encara està en discussió entre els erudits.

Instrumentació i estructura[modifica]

La "Simfonia de les Joguines'" està escrita per a orquestra de corda i 7 instruments infantils típics de Berchtesgadener, als Alps bavaresos: Cucut, reclam per a guatlla, trompeteta, tambor, matraca, gallineta i Orgue de campanetes.


L'obra completa consta de set moviments:

  1. Marche
  2. Menuetto
  3. Allegro
  4. Menuetto
  5. Allegretto
  6. Menuetto
  7. Presto

De tots aquests moviments, el número 3 (Allegro) és el més conegut i és el que ofereix el tema principal de tota la composició.

El sobrenom de "Simfonia de les sorpreses" sembla que prové d'una edició feta el 1813. En aquesta versió només hi apareixen els moviments 3r. Allegro - 4t. Menuetto i 7è. Finale (Presto). És per això que aquests són els únics números que s'interpreten en l'actualitat.

Enllaços externs[modifica]