Simfonia núm. 12 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 12
Forma musicalSimfonia
TonalitatDo major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1772
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 134
Part dellista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Instrumentació2 oboès, 2 trompes, 2 flautes, 2 fagots, corda i baix continu.
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto & Trio
  4. Allegro
Estrena
Estrena22 juny 1771 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMilà Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c0dad0d8-dbc4-4f8c-98a6-fe46bf02f1d7 IMSLP: Symphony_No.12_in_G_major,_K.110/75b_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370577 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 12 en sol major, K. 110 (K. 75b), és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg l'estiu de 1771. Aparentment, sembla que la simfonia formava part del material que preparà per al segon viatge a Itàlia de Mozart, que tindria lloc entre agost i desembre de 1771.[1] És possible que aquesta simfonia fos interpretada per primera vegada en un concert a Milà, el 22 o 23 de novembre de 1771. En aquest concert va poder haver-se interpretat també l'estrena de la Simfonia núm. 13.

La composició està instrumentada per a dos oboès, dues trompes, dues flautes, dos fagots, corda i baix continu.[1] Consta dels següents moviments:

  1. Allegro, en compàs 3/4.
  2. Andante, en compàs 2/2.
  3. Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
  4. Allegro, en compàs 2/4.

Comença amb un allegro representava el moviment més llarg compost per Mozart fins aquell moment. El minuet presenta un cànon entre els instruments de corda aguts i greus, realitzat a un interval d'octava. Mozart va aprendre aviat aquesta tècnica que s'observa a la Simfonia núm. 23 de Joseph Haydn, una obra del 1764 que també està en sol major.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Zaslaw, pp. 209–12
  2. ↑ H. C. Robbins Landon, Haydn: Chronicle and Works, 5 vols, (Bloomington and London: Indiana University Press, 1976-) v. 1, Haydn: the Early Years, 1732-1765

Bibliografia[modifica]

  • Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York 2006 ISBN 1-933648-23-6
  • Zaslaw, Neal.Mozart's Symphonies: Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford 1991 ISBN 0-19-816286-3

Enllaços externs[modifica]

\relative c' { \tempo "Allegro" \key g \major \time 3/4 g4\f b' c | d4. e8 d4 | g,,4 c' d | e4. f8 e4 | g,,4 b' c | d8(g) g(b) b(d) | d2 }
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._12_(Mozart)&oldid=32110686»