Simfonia núm. 19 (Mozart)
| Forma musical | simfonia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tonalitat | mi bemoll major | ||||
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart | ||||
| Llengua | sense contingut lingüístic | ||||
| Publicació | 1772 | ||||
| Parts | 4 | ||||
| Catalogació | KV 132 | ||||
| Cronologia | |||||
| |||||
La Simfonia núm. 19 en mi bemoll major, K. 132, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el mes de juliol de l'any 1772.[1]
La simfonia presenta la següent instrumentació: dos oboès, quatre trompes (dues d'elles únicament escrites en mi bemoll) i corda.
Estructura
[modifica]Consta de quatre moviments:
- Allegro, en compàs 4/4.
- Andante, en compàs 3/8. Existeix també un moviment lent alternatiu, que té la indicació d' Andantino grazioso.[1]
- Menuetto-Trio, en compàs 3/4.
- Allegro, en compàs 2/2.
Les indicacions de tempo en el primer, segon i quart moviments estan escrites per la mà de Leopold Mozart.[1]
El primer moviment comença amb un motiu que Mozart faria servir més tard a l'inici del seu Concert per a piano núm. 22 en mi bemoll major, K. 482, que està en la mateixa tonalitat.[2] L'exposició és breu i no es repeteix. Pel que fa al desenvolupament, se centra en material temàtic nou.[2]
El final és un rondó a l'estil francès amb set parts: ABACADA. Cada part del rondó es repeteix excepte la darrera secció A.[2]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Simfonia núm. 19, K. 132: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
