Simfonia núm. 19 (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 19
Compositor: Wolfgang Amadeus Mozart
Tonalitat: Do major
Forma musical: Simfonia
Catalogació: K. 132
Any: 1772
Instrumentació: 2 oboès, 4 trompes i corda.
Moviments:
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto-Trio
  4. Allegro

La Simfonia núm. 19 en mi bemoll major, K. 132, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el mes de juliol de l'any 1772.[1]

La simfonia presenta la següent instrumentació: dos oboès, quatre trompes (dues d'elles únicament escrites en "mi bemoll") i corda.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Consta de quatre moviments:

  1. Allegro, en compàs 4/4.
  2. Andante, en compàs 3/8. Existeix també un moviment lent alternatiu, que té la indicació d' Andantino grazioso.[1]
  3. Menuetto-Trio, en compàs 3/4.
  4. Allegro, en compàs 2/2.

Les indicacions de tempo en el primer, segon i quart moviments estan escrites per la mà de Leopold Mozart.[1]

El primer moviment comença amb un motiu que Mozart faria servir més tard a l'inici del seu Concert per a piano núm. 22 en mi bemoll major, K. 482, que està en la mateixa tonalitat.[2] L'exposició és breu i no es repeteix. Pe que fa al desenvolupament, es centra en material temàtic nou.[2]


\relative c' {
  \tempo "Allegro"
  \key es \major
  es4.\f\trill( d16 es) g4 es |
  bes2 r4 as'8.(\p g16) |
  g8-. r es'8.( d16) d8-. r c8.( bes16) |
  bes4.( c8) bes4-. as-. |
  g2
}

El final és un rondó a l'estil francès amb set parts: ABACADA. Cada part del rondó es repeteix excepte la darrera secció A.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. XI.  ISMN M-006-20466-3
  2. 2,0 2,1 2,2 Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 0-253-33487-X), pp. 367 (2002).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]