Simfonia núm. 19 (Mozart)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióSimfonia núm. 19
Forma musical Simfonia
Tonalitat Do major
Compositor Wolfgang Amadeus Mozart
Composició 1772
Catalogació K. 132
Instrumentació 2 oboès, 4 trompes i corda.
Moviments
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto-Trio
  4. Allegro
Modifica les dades a Wikidata

La Simfonia núm. 19 en mi bemoll major, K. 132, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el mes de juliol de l'any 1772.[1]

La simfonia presenta la següent instrumentació: dos oboès, quatre trompes (dues d'elles únicament escrites en "mi bemoll") i corda.

Estructura[modifica]

Consta de quatre moviments:

  1. Allegro, en compàs 4/4.
  2. Andante, en compàs 3/8. Existeix també un moviment lent alternatiu, que té la indicació d' Andantino grazioso.[1]
  3. Menuetto-Trio, en compàs 3/4.
  4. Allegro, en compàs 2/2.

Les indicacions de tempo en el primer, segon i quart moviments estan escrites per la mà de Leopold Mozart.[1]

El primer moviment comença amb un motiu que Mozart faria servir més tard a l'inici del seu Concert per a piano núm. 22 en mi bemoll major, K. 482, que està en la mateixa tonalitat.[2] L'exposició és breu i no es repeteix. Pel que fa al desenvolupament, es centra en material temàtic nou.[2]


\relative c' {
  \tempo "Allegro"
  \key es \major
  es4.\f\trill( d16 es) g4 es |
  bes2 r4 as'8.(\p g16) |
  g8-. r es'8.( d16) d8-. r c8.( bes16) |
  bes4.( c8) bes4-. as-. |
  g2
}

El final és un rondó a l'estil francès amb set parts: ABACADA. Cada part del rondó es repeteix excepte la darrera secció A.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. XI.  ISMN M-006-20466-3
  2. 2,0 2,1 2,2 Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 0-253-33487-X), pp. 367 (2002).

Enllaços externs[modifica]