Simfonia núm. 1 (Enescu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSimfonia núm. 1
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorge Enescu Modifica el valor a Wikidata
Creació1905 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
Durada31 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAlfredo Casella Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena21 gener 1906 Modifica el valor a Wikidata
EscenariThéâtre du Châtelet, 1r districte de París
Director musicalÉdouard Colonne
Musicbrainz: a79e6207-a789-4998-8e4f-4521d2f69c35 IMSLP: Symphony_No.1,_Op.13_(Enescu,_George) Modifica el valor a Wikidata
Imatge de George Enescu, autor de l'obra.

Simfonia núm. 1 en mi bemoll major, op. 13, va ser composta per George Enescu el 1905.[1] Es va estrenar el diumenge 21 de gener de 1906 al Théâtre du Châtelet de París, en el catorzè concert de la sèrie 1905–1906 dels Concerts Colonne, dirigida per Édouard Colonne.[2] Va ser publicada per Enoch et co., París, el 1906. La partitura està dedicada a Alfredo Casella, antic company de classe d'Enescu al Conservatori de París i amic de tota la vida. Al seu torn, Casella dedicaria la seva segona simfonia a Enescu el 1908.[3]

Instrumentació[modifica]

La simfonia està escrita per a tres flautes (tercera doblant piccolo), 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets en si bemoll, clarinet baix, 3 fagots, contrafagots, 4 trompes, 2 trompetes, 2 cornetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió (triangle, tamborí, plats, bombo), 2 arpes, 20 primers violins, 18 o 20 segons de violins, 14 violes, 12 violoncels i 12 contrabaixos.

Discografia[modifica]

  • Enescu, George. Simfonia 1-a in mi bemol major, op. 13 . Orchestra Simfonica a Filarmonicii de Stat "George Enescu" din Bucureşti, George Georgescu, cond. Electrecord ECD 58 (LP), ca. 1960-69. Reeditat a Artia ALP 118 (LP)
  • Enescu, George. Sinfonia Concertante for Cello & Orchestra, op. 8. Filharmònica Estatal George Enescu, Mihai Brediceanu, cond. (Simfonia); Valentin Arcu, violoncel; Orquestra de la Ràdio i Televisió de Romania, Iosif Conta, dir. (Sinfonia Concertante). Marco Polo 8.223141 (CD). [Np ]: Pacific Music Co., Ltd., 1988. Reeditat (streaming d’àudio) Naxos Music Library, 2004.
  • Enescu, George. Orchestral Works, Volume 3. Symphony No. 1 in E-flat major, op. 13; Vox maris, op. 31. Philharmonia Moldàvia, Alexander Lascae, dir. Amb Marius Budoiu, tenor; El Cor Gavril Musicescu (Doru Morariu, mestre del cor). Ottavo OTR C59346 (CD). La Haia: Ottavo Recordings, 1994.
  • Enescu, George. Complete Orchestral Works, Vol. 1. Symphony No. 1 in E-flat major, op. 13; Romanian Overture; Study Symphony No. 4 in E-flat major. Orquestra Nacional de Ràdio de Romania, Horia Andreescu, cond. Electrecord [número de catàleg i data desconeguda] Reeditat, Olympia Explorer Series. Olympia OCD 441 (CD). Londres: Olympia Compact Discs Ltd., 1994.
  • Enescu, George. Symphony No. 1; Suite No. 3 'Villageoise'. BBC Philharmonic, Gennady Rozhdestvensky, dir. Chandos CHAN 9507 (CD).
  • Enescu, George. Symphonies 1 et 2. Orchestre Philharmonique de Monte-Carlo, Lawrence Foster, dir. EMI Classics CDC 7 54763 2 (0777 7 54763 2) [Np ]: EMI França, 1993.
  • Enescu, George. Suite d'orchestre no. 1; Intermède op. 12; Symphony no. 1. Orquestra Filharmònica de Bucarest "George Enescu", Cristian Mandeal, director. Arte Nova 74321 37314 2 (CD). [Alemanya]: Arte Nova, 1996. Reeditat Arte Nova 373140 (CD). [Alemanya]: Arte Nova, 2007.
  • Enescu, George. Symphonie Concertante; Symphony No. 1. Filharmònica de Tampere, Hannu Lintu, cond .; Truls Mork, violoncel. Ondine ODE1198-2 (CD). [Np ]: Ondine Records, 2015.

Referències[modifica]

  1. Malcolm, Noel. George Enescu. His life and music. Toccata Press, 1990, p. 103. ISBN 9780907689324. 
  2. Hoffman and Rațiu, 1971, p. 311–312.
  3. Bentoiu, 2010, p. 99.

Fonts citades[modifica]

Bibliografia addicional[modifica]

  • Alessandrescu, Alfred. 1958. Scrieri sobre George Enescu. Estudis de musicologia 9. Bucarest: Uniunea Compozitorilor din RPR
  • Berger, Wilhelm Georg. 1975. "Enesco et la symphonie", en dues parts. Muzica 25, núm. 2 (febrer): 42–49; no. 3 (març): 39–49.
  • Borza, Enea. 1981. "L'humanisme de George Enescu". A Enesciana II – III: Georges Enesco, musicien complexe, editat per Mircea Voicana, 119-23. Bucarest: Editura Academiei Republicii Socialiste România.
  • Ciomac, Emanoil. 1968. Enescu. Bucarest: Edició Musical a Unió Compozitorilor din Republica Socialistă România.
  • Gavoty, Bernard. 1955. Les souvenirs de Georges Enesco. París: Flammarion.
  • Malcolm, Noel . 1990. George Enescu: His Life and Music, amb un pròleg de Sir Yehudi Menuhin. Londres: Toccata Press.ISBN 0-907689-32-9ISBN 0-907689-32-9.
  • Timaru, Valentin. 1992. Simfonismul enescian. Bucarest: Editura Muzicală.
  • Vancea, Zenó. 1969. "Evolutia simfoniei românesti. Jo ". Muzica 19, núm. 4 (abril): 1-4.

Enllaços externs[modifica]