Simfonia núm. 4 (Bruckner)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 4
Forma musical Simfonia
Tonalitat Mi♭ M
Compositor Anton Bruckner
Època composició 1874
Catalogació WAB 104
Durada 65'
Dedicatòria Konstantin d'Hohenlohe-Schillingsfürst
Estrena absoluta
Data estrena 20 de febrer de 1881 a Viena
Moviments
  1. Bewegt, nicht zu schnell
  2. Andante quasi allegretto
  3. Scherzo. Bewegt. Trio. Nicht zu schnell, keinesfalls schleppend
  4. Finale. Bewegt, doch nicht zu schnell
Instrumentació
2 flautes
2 oboès
2 clarinets
2 fagots
4 trompes
3 trompetes
3 trombons
timbal i corda

La Simfonia núm. 4 en mi♭ major (WAB 104), Romàntica, d'Anton Bruckner és un dels treballs més populars del compositor. La va escriure el 1874 però, després de compondre la Cinquena Simfonia, la va revisar per complet. El 1880 l'autor li va canviar l'últim moviment, després del qual va ser estrenada a Viena el 20 de febrer de 1881 dirigida per Hans Richter amb gran èxit. Estava dedicada al príncep Konstantin d'Hohenlohe-Schillingsfürst.

El sobrenom de la simfonia de Romàntica fou utilitzat pel mateix compositor, tanmateix no es refereix a la concepció moderna d'amor romàntic sinó més aviat als romanços medievals com els descrits a les òperes Lohengrin i Sigfrid de Richard Wagner.[1]

La simfonia es compon de quatre moviments i la seva execució dura una mica més d'una hora:

  • Bewegt, nicht zu schnell
  • Andante quasi allegretto
  • Scherzo. Bewegt. Trio. Nicht zu schnell, keinesfalls schleppend
  • Finale. Bewegt, doch nicht zu schnell

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Constantin Floros, as reported in Brown, A. Peter. The second golden age of the Viennese symphony: Brahms, Bruckner, Dvořák, Mahler, and selected contemporaries. Bloomington, IN: Indiana University Press, 2003, p. 219. ISBN 0253334888.