Simforià d'Autun

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personasant Simforià d'Autun
Martyre de Saint Symphorien.jpg
Martiri de Simforià, per Daniel Hallé, 1671
Nom original Symphorien d'Autun
Dades biogràfiques
Naixement Symphorianus
Segona meitat del segle II
Autun, Gàl·lia (avui dia Saona i Loira, Borgonya, França)
Mort 22 d'agost de 178
Autun (França)
Sepultura Catedral de Saint-Lazare (Autun)
Època Imperi Romà
màrtir
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Festivitat 22 d'agost
Iconografia Jove portat al martiri, amb la mare que l'anima
Patronatge Autun
Modifica dades a Wikidata

Simforià d'Autun (Autun, segle II - ca. 178) fou un jove cristià, mort com a màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Simforià era fill del senador Faust i d'Augusta, també venerats com a sants, una de les primeres famílies cristianes d'Autun. Fou martiritzat per no voler renunciar a la seva fe sota el regnat de Marc Aureli, cap al 180. La tradició diu que Simforià estudiava a Autun i s'hi mofà d'un seguici que portava una estàtua de Cíbele, deessa venerada a la ciutat. Detingut i empresonat, fou dut davant el governador Heracli i condemnat a mort i decapitat fora ciutat, en negar-se a fer sacrificis als déus. La seva mare hi era present i l'animà a afrontar la mort.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu cos, recollit per altres cristians, fou sebollit prop d'una font. Cap al 450, s'aixecà una basílica al lloc del martiri, i després un monestir que contribuí a estendre'n el culte; fou particularment venerat a Tours. A l'època dels merovingis, Simforià era un dels sants nacionals, com Dionís de París o Privat de Mende, celebrat la vigília de la festivitat de Simforià, el 22 d'agost. Les relíquies són avui a una capella de la catedral de Saint-Lazare d'Autun.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simforià d'Autun Modifica l'enllaç a Wikidata