Simone Simon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSimone Simon
Simone Simon in The Curse Of The Cat People 3.jpg
Simone Simon a The Curse of the Cat People (1944)
Dades biogràfiques
Naixement 23 d'abril de 1911
Béthune, Pas de Calais, França
Mort 23 de febrer de 2005
París, França
Nacionalitat Francesa
Activitat professional
Ocupació Actriu i actriu de cinema
Dades familiars
Parella Dušan Popov

IMDB: 0800386
Modifica dades a Wikidata

Simone Simon (Béthune, Pas de Calais, França,[1] 23 d’abril de 1923París, 22 de febrer de 2005) va ser una actriu francesa de cinema.

La dona pantera[modifica]

Malgrat que bona part de la seva filmografia es rodà a Europa, al principi en la seva França natal, i a Itàlia i Alemanya durant l'última etapa de la seva carrera, Simone Simon assolí treure-li el màxim suc al seu pas pel cinema de Hollywood mercès a un paper que la situà en la cimera de les heroïnes de terror i, al mateix temps, entre les figures destacades dels monstres de la pantalla gran.

La història del cinema recorda aquesta actriu gal·la essencialment com a Irina, la dona pantera en el film del mateix títol en la seva seqüela, en què intervenia com a aparició fantasmal. Els seus trets físics, clarament felins, i el seu accent francès, que com tot l'europeu era considerat exòtic en el Hollywood de l'època i, per tant, podia restar associat en la indústria americana del cinema a qualsevol tipus de nacionalitat del vell continent, des dels Pirineus fins als Carpats, la convertiren en la gran atracció del gir protagonitzat pel cinema de terror en mans del director Jacques Touneur. Amb La dona pantera i Jo vaig caminar amb un zombi, Tourneur portà el terror des del territori dels monstres tradicionals de la Universitat (Dràcula, la criatura de Frankenstein, la mòmia, l’home llop...) descendents del Nosferatu expressionista de Murnau i que en els quaranta viatjaven al seu ocàs, reutilitzat en clau satírica (Bud Abbott i Lou Costello contra els fantasmes), envers noves amenaces si cap més inquietants derivades de problemes psicològics.

Així esgrimia certa ambigüitat davant fenòmens sobrenaturals exposats en l'argument, fent que l'espectador dubtés de la seva veracitat, i en alguns casos es plantegés si zombis i dones capaces de transformar-se en felins no era només fruit de la imaginació i obsessions que sofrien els protagonistes. Era la bogeria tornant a reclamar el seu lloc destacat dintre del cinema de terror, reclamant una herència que es remuntava a l'expressionisme alemany i a El gabinet del doctor Caligari, de Robert Wiene.

Simone Simon

En el marc d'aquesta evolució del cinema de terror vers noves propostes, aquesta actriu trobà la ubicació perfecta per a brillar com a estrella, i va tenir l'oportunitat de treballar al llarg de més de 40 films per a mestres com Jean Renoir, Max Ophüls, William Dieterle, Marc Allégret, i compartir escenes amb actors com Jean Pierre Aumont, Jean Gabin, Walter Huston, Herbert Marshall i molts d'altres.

Desacord en el seu naixement[modifica]

El seu nom vertader era Simone Thérèse Fernande Simone. Part del misteri d’Irina, la dona pantera, que té molt de les dones fatals del cinema negre, deixà Simone Simon encasellada i acabà filtrant-se en la seva pròpia biografia; de fet, els autors no es posen d'acord ni tan sols en la data de naixement. Algunes fonts afirmen que vingué al món el 1910, mentre d'altres insisteixen a sostenir que el feliç esdeveniment no es produí fins a l'any 1911. El mateix passa amb el lloc. Alguns de llurs biògrafs aposten per situar el seu naixement a Béthune, una petita ciutat del Pas de Calais, propera a la frontera amb Bèlgica, mentre molts d'altres apunten que nasqué a Marsella.

Fos com fos, el que sí que sembla confirmat és que era filla d'un enginyer francès i d'una italiana, i que la parella va romandre unida en matrimoni durant algun temps després del seu naixement. Quant tenia tres anys i amb els seus pares ja separats, Simone es traslladà a Madagascar amb la seva mare. El nou marit d'aquesta dirigia en aquell lloc una mina de grafit. Posteriorment i ja en l'adolescència, estudià a Berlín, Budapest i Torí, i es trobava encara en l'adolescència quan començà a exercir com a model i començà la seva carrera com a actriu en el teatre, amb especial inclinació pels musicals.

Cafè, idiomes i l'anada i tornada de Hollywood[modifica]

Els biògrafs de l'actriu situen el seu descobriment pel cinema en una d'aquestes anècdotes que solen vestir amb robes melodramàtiques i gran protagonisme per la fatalitat en la vida de les estrelles. Segons afirmen, Simone estava prenent un cafè a la terrassa del cafè de la Pau de París. Llavors tenia 21 anys, i fou en aquest marc quan cridà l'atenció de Victor Tourjanski, un dels russos blancs que s'exiliaren del seu país natal com a conseqüència de la Revolució de 1917, i que acabà recalant i reorganitzant la seva carrera com a cineasta en la capital francesa. Tourjanski havia dirigit, entre d'altres, una versió de la novel·la de Juli Verne, Miquel Strogoff el 1926, i al final de la seva vida recalaria en el cinema d'espases italià, amb obres com Cleòpatra, una reina per al Cèsar, que s'anticipà en un any a la superproducció nord-americana vers la reina egípcia que filmà Joseph L. Mankiewicz amb Elizabeth Taylor com a protagonista. Tourjanski aprecià en Simone Simon la seva bellesa felina i s'entossudí a fer d'ella una estrella, atorgant-li el primer paper destacat de la carrera de l'actriu, Le Chanteur inconnu, en què acompanyà el cantant d'òpera Lucien Muratore. Fou el trampolí que l'actriu necessitava per a començar una carrera que la convertí en una de les joves estrelles del cinema francès dels anys trenta, definida per un malnom particularment carismàtic que anava a cridar l'atenció també dels cercatalents de Hollywood: “la tendra salvatge”.

Tourjanski tornà a comptar amb ella per a protagonitzar Les Yeux noirs, el 1935, però en aquestes altures Simone era ja un rostre popular en les produccions cinematogràfiques franceses. El pas següent era Hollywood, i no es féu esperar.

En aquell moment, la indústria nord-americana del cinema i llurs magnats més prominents havien fet de l'habilitat per a captar talents europeus per llurs empreses una de les seves principals obsessions. Europeu significava automàticament exòtic, culte, intel·lectual, enigmàtic... i totes aquestes qualitats encaixaven amb la imatge cinematogràfica que Simone Simon havia cultivat amb tenacitat en la primera etapa de la seva carrera cinematogràfica a França. De forma que la guspira no tardà a saltar. El productor Darryl F. Zanuck li oferí un contracte en la companyia que dirigia, Fox, i la presentà com “la dolcesa europea”. L'anglès fou un problema en el primer moment per a l'actriu, que per les seves limitacions en aquesta àrea va veure com perdia el paper protagonista en la comèdia Danger, Love at Work, dirigida el 1937 i finalment interpretada per Ann Sothern. Junt amb el problema de l'idioma, que se li resistia a l'actriu, els responsables de l'estudi s'entrebancaren amb una mala selecció de papers, amb els quals pensaven iniciar el procés per convertir-la en una nova estrella de Hollywood. Després de perdre el paper principal en Sota dues banderes (1936), en benefici de Claudette Colbert, Simone acabà interpretant uns papers de menor entitat en altres produccions de menor impacte en la taquilla. D'altra banda, tota la publicitat que no aconseguia com a actriu amb els seus treballs davant les càmeres, li arribava, però de forma negativa, amb les diferents peripècies de la seva vida privada, com les acusacions contra la seva secretària en relació amb el furt d'uns xecs, que propiciaren la divulgació d'una sèrie d'acudits envers la seva vida privada que no beneficiaven la seva imatge pública. Entre altres coses, se l'acusava de conquistar els seus companys sentimentals fent-los regals molt costosos, com la clau de la seva habitació banyada en or. A tot això s'uní el fet que de sobte es trobà competint dintre l'estudi que l'havia contractada amb una altra estrella francesa, Annabella, que llavors era l'esposa del principal galant masculí del cinema d'aventures produït per la Fox, Tyrone Power.

Aquestes circumstàncies l'obligaren a retornar a França i a reinventar-se com a actriu amb un dels seus millors treballs en La bèstia humana, de Jean Renoir, que més tard li oferí el principal paper femení en una altra de llurs obres mestres, La regla del joc, treball que Simone refusà per tornar a Hollywood. Quan tornà a treballar als Estats Units, Irina i La dona pantera ja l'estaven esperant per a completar la seva imatge com a estrella internacional. Renoir diria d'ella que la seva forma d'interpretar Séverine en La bèstia humana era “'inoblidable”. I resultà cert. Quan, anys més tard, el director alemany Fritz Lang feu el remake americà d'aquesta pel·lícula amb el títol de Desitjos humans, ni tan sols la sensual Gloria Grahame pogué emular la interpretació de Simone Simon.

Després de retirar-se del cinema, continuà treballant com a actriu de teatre.

Al llarg de la seva trajectòria vital, es relacionà sentimentalment amb els músics George Gershwin i Larry Adler (s'afirma que Gershwin compongué el tema Love Walked In pensant en ella, i sembla que la base per a llurs relacions era el seu comú interès per la música), els actors Cèsar Romero i David Niven i els magnats Alí Khan i Aristòtil Onassis, però mai arribà a casar-se.

L'actriu era menuda, feia de mida 1,57, dedicà els seus últims anys a les seves dues altres passions, la pintura i l'escultura, i morí per causes naturals en la seva pròpia pàtria, després d'haver fet les Amèriques en dues ocasions, fracassant en el primer intent i triomfant en el segon. Entre les seves interpretacions més destacades en el cinema, es compta el seu paper de cambrera d'un dels episodis de La Ronde, dirigida per Max Ophüls el 1950.

Filmografia[modifica]

  • -1931. Durand contre Durand
  • -1931. On opère sans douleur
  • -1931. Mam’zelle Nitouche
  • -1931. Le Chanteur inconnu
  • -1932. Pour vivre hereux
  • -1932. Prenez garde a la peinture
  • -1932. Le Roi des Palaces
  • -1932. Un fils d’Amérique
  • -1932. La Petite chocolatière
  • -1933. Le Voleur
  • -1933. L’Étoile de Valencia
  • -1933. Tire au flanc
  • -1934. Lac aux dames
  • -1935. Les Yeux noirs
  • -1935. Les Beux jours
  • -1936. Ladies in Love
  • -1936. Girls Dormitory
  • -1937. Love and Hisses
  • -1937. Seventh Heaven
  • -1938. La bèstia humana (La Bête humaine)
  • -1938. Josette
  • -1940. Cavalcade d’amour
  • -1941. The Devil and Daniel Webster
  • -1942. La dona pantera (Cat People)
  • -1943. Tahiti Honey
  • -1944. Johnny Doesn’t Live Any More
  • -1944. La maledicció de la pantera (The Curse of the Cat People)
  • -1944. Mademoiselle Fifi
  • -1946. Pétrus
  • -1947. Temtation Harbour
  • -1949. Donne senza nome
  • -1950. La ronda (La Ronde)
  • -1951. Olivia
  • -1952. Le Plaisir
  • -1952. I tre ladri
  • -1954. Das Zweite Leben
  • -1956. The Extra Day
  • -1973. La femme en bleu

Notes[modifica]

  1. Algunes fonts, com la versió francesa de la wikipedia situen a Marsella el seu naixement

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simone Simon Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Revista de cinema Acción, del març de 2009.