Simone Tebet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSimone Tebet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Três Lagoas (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Planificació i Pressupostos del Brasil
1r gener 2023 –
Senadora del Brasil


Circumscripció electoral: Mato Grosso do Sul (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Federal de Rio de Janeiro
Pontifícia Universidade Católica de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Brasília Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Democràtic Brasiler Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEduardo Rocha (en) Tradueix (1996–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Fernanda Tebet Rocha (en) Tradueix, Maria Eduarda Tebet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareRamez Tebet Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: simonetebet Twitter (X): SimoneTebetms Instagram: simonetebet Modifica el valor a Wikidata

Simone Tebet (Três Lagoas, 22 de febrer de 1970) és una advocada, professora, escriptora i política brasilera. Ha sigut diputada estatal, alcaldessa de la seva vila natal (2004-2010), vicegovernadora de Mato Grosso do Sul (2011-2014) i Senadora de la República pel mateix estat (2015-2022), on va candidatar-se per presidir la cambra alta. Tebet va ser candidata a la presidència del Brasil en les eleccions de 2022 representant el Moviment Democràtic Brasiler i quedant en 3r lloc en el primer torn. És l'actual ministra de Planificació i Pressupost del Brasil al govern de Lula des de l'1 de gener de 2023.

És filla del polític Ramez Tebet, ministre, senador i expresident del Congrés Nacional, mort el 2006, i de la filantropa Fairte Nassar Tebet, ambdós fills d'immigrants libanesos arrelats a Mato Grosso do Sul.[1] Està casada amb el diputat estatal Eduardo Rocha i tenen dues filles, Fernanda i Eduarda. Es va formar en Dret per la Universitat Federal de Rio de Janeiro i és especialista en Ciència del Dret, exercint com a professora.[2][3]

Trajectòria política[modifica]

Municipal i estatal[modifica]

Tebet va iniciar la seva carrera política l'any 2002, al ser electa diputada estatal de Mato Grosso do Sul, amb 25.251 vots.[4] Abans havia sigut consultora tècnica jurídica de l'Assemblea Legislativa de l'estat, entre 1995 i 1997.[5]

Va deixar el càrrec de diputada per presentar-se en les eleccions de 2004 a la batllia de Três Lagoas,[4] sent la primera dona en ocupar tal càrrec en el municipi. Allà va sostenir el fort moviment d'industrialització de la ciutat, iniciat pel seu antecessor Issam Fares.[6] Tebet va ser membre del Consell de Representació del Centre-Oest en la Confederació Nacional dels Municipis.[7]

Va revalidar el càrrec el 2008,[8] però el 31 de març de 2010, va renunciar a l'alcaldia per formar part de l'equip d'André Puccinelli en les eleccions al govern de Mato Grosso do Sul, convertint-se en vicegovernadora de l'estat.[4]

Senat Federal[modifica]

Simone Tebel al Senat, abril de 2015.

En les eleccions generals de 2014, es va presentar com a candidata al càrrec de senadora pel Mato Grosso do Sul, sent electa el 5 d'octubre d'aquell any. Va ocupar el càrrec l'1 de febrer de 2015.[4][9]

L'any 2018, amb la detenció de l'exgovernador Puccinelli per corrupció (més tard la condemna va ser anul·lada),[10] l'MDB va oferir a Tebet la possibilitat de liderar el partit en el seu intent de recuperar el Govern de Mato Grosso do Sul. No obstant, la senadora va rebutjar la proposta, al·legant motius personals.[11]

Ja des d'aquell any, Tebet va ser la líder del grup parlamentari de l'MDB i el 2019 va ser escollida per presidir la Comissió de Constitució, Justícia i Ciutadania de la cambra.[12][13] El gener de 2021, va ser proposta pel seu partit per disputar la Presidència del Senat.[14] No obstant, l'MDB, en una polèmica maniobra, va retirar el suport a la seva pròpia senadora i va donar suport al seu adversari, Rodrigo Pacheco (Demócratas), a canvi de garantir la vicepresidència primera de la cambra si aquest guanyava la votació.[15] Tebet va continuar amb la seva candidatura, com a independent, sent la segona més votada per darrere de Pacheco.[16]

Posicions legislatives[modifica]

Tebet en la Comissió especial que va tractar l'impeachment de Dilma Rousseff (2016).

L'agost de 2016, va votar a favor del procés d'impeachment de Dilma Rousseff.[17] En canvi, l'octubre de 2017 va votar a favor de mantenir el mandat del senador Aécio Neves, quan va ser acusat de corrupció i obstrucció de la justícia.[18]

Un dels principals projectes defensats per Simone Tebet en el Senat Federal tractava sobre l'aixecament de les demarcacions de terres indígenes i el pagament d'indemnitzacions als latifundistes.[19][20] La senadora va rebre crítiques per suposat conflictes d'interessos, apuntant que era propietària d'una hisenda a Caarapó i es veuria beneficiada de la seva aprovació.[21][22]

Eleccions de 2022[modifica]

Vegeu també: Eleccions presidencials del Brasil de 2022
Tebet en l'anunci de Mara Gabrilli com a candidata a Vicepresidenta.

La precandidata de l'MDB a la Presidència de la República en les eleccions de 2022 va ser l'escollida per encapçalar la coalició de centre Brasil para Todos, formada pel seu partit, el PSDB i Podemos) i aspirar a convertir-se en una tercera via en la cursa presidencial.[23] Tebet va anunciar el 2 d'agost que la senadora Mara Gabrilli (PSDB) l'acompanyaria com a candidata a la vicepresidència.[24][25]

Percentatge de vot de Tebet en el primer torn de les eleccions presidencials de 2022.

Els especialistes van valorar que Simone Tebet havia tingut la millor participació de tots els candidats en el conjunt dels tres debats televisats abans del primer torn, presentant preguntes i crítiques contra Lula i Bolsonaro. Això va ser considerat un fet cabdal en el resultat obtingut en els comicis.[26][27] En l'escrutini del 2 d'octubre, Tebet va aconseguir sobrepassar el candidat del PDT, Ciro Gomes, sent la tercera candidata més votada.[28] No obstant, la concentració del vot en els dos principals aspirants va comportar que la senadora es convertís en la pitjor tercera classificada de les 9 eleccions presidencials de la Sisena República amb el 4,16% dels vots.[29] Tampoc va poder batre el registre d'Ulysses Guimarães, el candidat de l'MDB que ha obtingut un millor resultat des del restabliment de la democràcia al Brasil.[30]

Després de la confirmació de que hi hauria un segon torn, Simone va oficialitzar el seu suport a la candidatura de Lula (PT),[31] degut al «seu compromís amb la democràcia i la Constitució, fet que desconec de l'actual president».[32] Després de la victòria del petista en la segona ronda, Tebet va ser considerada una probable candidata per formar part de l'executiu que dirigirà el país a partir de l'1 de gener de 2023.[33]

Ministra[modifica]

A finals de desembre de 2022, el president electe Lula da Silva va confirmar l'entrada de Tebet en el nou gabinet. Tot i que s'havia especulat que podria assumir les carteres d'Agricultura o Medi Ambient, va ser designada ministra de Planificació i Pressupostos.[34]

Reconeixements[modifica]

El mitjà especialitzat en política Congresso em Foco, que premia al millor diputat federal i al millor senador de cada any, va concedir a Tebet el premi a la millor senadora en dues ocasions, 2018 i 2019.[35]

El desembre de 2022, es va publicar la llista 100 Women que anualment emet la BBC. En aquesta edició, tres brasileres van ser incloses: Alice Pataxó, Erika Hilton i Simone Tebet.[36]

Referències[modifica]

  1. ↑ Mazieiro, Guilherme; Amaral, Luciana. «De Temer a Haddad e Amin, políticos de origem libanesa lamentam explosão» (en portuguès brasiler). UOL, 04-08-2020. [Consulta: 5 novembre 2022].
  2. ↑ «Bolsonaro ainda não vestiu o terno de presidente, diz Simone Tebet» (en portuguès brasiler). Exame, 18-08-2019. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 5 novembre 2022].
  3. ↑ «Senadora Simone Tebet -» (en portuguès brasiler). Senado Federal. [Consulta: 20 juny 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «SIMONE TEBET» (en portuguès brasiler). Políticos do Brasil. Poder 360. [Consulta: 25 juny 2020].
  5. ↑ «Simone Nassar Tebet» (en portuguès brasiler). Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil. Fundação Getúlio Vargas. [Consulta: 2 febrer 2021].
  6. ↑ Spotorno, Karla. «Três Lagoas - Capital mundial da celulose» (en portuguès brasiler). Negócios. Época, 04-10-2010. Arxivat de l'original el 2022-10-17. [Consulta: 26 juny 2022].
  7. ↑ «Simone Tebet é eleita representante dos Municípios do Centro-Oeste» (en portuguès brasiler). Prefeitura de Três Lagoas, 01-04-2009. [Consulta: 20 juny 2022].
  8. ↑ «Simone Tebet é reeleita prefeita de Três Lagoas». Campo Grande News, 05-10-2008. [Consulta: 26 juny 2022].
  9. ↑ «Simone Tebet, do PMDB, é eleita senadora pelo Mato Grosso do Sul» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 05-10-2014. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 3 febrer 2021].
  10. ↑ Moretto, Adriano. «TRF3 anula atos em processo contra envolvido na Lama Asfáltica após ver suspeição de juiz» (en portuguès brasiler). Dourados News, 15-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-02-01. [Consulta: 5 novembre 2022].
  11. ↑ «Simone Tebet desiste de concorrer ao Governo do Estado de Mato Grosso do Sul» (en portuguès brasiler). Nova News, 12-08-2018. Arxivat de l'original el 2021-11-11. [Consulta: 25 juny 2020].
  12. ↑ Garcia, Gustavo. «Após saída de Raimundo Lira, Simone Tebet assume liderança do MDB no Senado» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 05-04-2018. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 19 gener 2019].
  13. ↑ Eusébio, Marco. «Primeira mulher a presidir a CCJ, Simone afirma que não terá projeto engavetado» (en portuguès brasiler). Capital News, 15-02-2019. [Consulta: 5 novembre 2022].
  14. ↑ «Nome do MDB na eleição do Senado, Tebet diz que buscará 'independência harmônica' do Planalto» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 13-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-02. [Consulta: 13 gener 2021].
  15. ↑ Campos, Ricardo. «Dissidência na bancada do MDB praticamente assegura vitória de Pacheco» (en portuguès brasiler). UAI, 28-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-10-27. [Consulta: 5 novembre 2022].
  16. ↑ «MDB abandona Tebet e abre caminho para vitória de aliado de Bolsonaro no Senado». Folha de S.Paulo, 28-01-2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
  17. ↑ «Simone Tebet declara voto pelo afastamento de Dilma Rousseff» (en portuguès brasiler). Senado Federal. [Consulta: 6 novembre 2022].
  18. ↑ «Veja como votou cada senador na sessão que derrubou afastamento de Aécio» (en portuguès brasiler). Globo. [Consulta: 17 octubre 2017].
  19. ↑ «Senadora ruralista quer obrigar União a indenizar fazendeiros por terras indígenas» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 19-01-2021. [Consulta: 4 novembre 2022].
  20. ↑ «Indenização de proprietários de terras: Que medo, Simone Tebet!» (en portuguès brasiler). Agência Pública, 05-09-2015. [Consulta: 6 novembre 2022].
  21. ↑ «Simone Tebet quer obrigar União a indenizar fazendeiros em dinheiro por terras indígenas» (en portuguès brasiler). De Olho no MS, 18-11-2018. [Consulta: 4 novembre 2022].
  22. ↑ «Clima entre fazendeiros e indígenas volta a ficar tenso um ano após morte em Caarapó, MS» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 03-08-2017. [Consulta: 4 novembre 2022].
  23. ↑ «Quem é Simone Tebet, candidata da "3ª via" à Presidência nas Eleições 2022» (en portuguès brasiler). UOL, 09-06-2022. [Consulta: 27 agost 2022].
  24. ↑ «Quem é Mara Gabrilli, que será vice de Simone Tebet». exame. [Consulta: 27 agost 2022].
  25. ↑ «TSE autoriza registro de candidatura de Simone Tebet à Presidência». agenciabrasil. [Consulta: 27 agost 2022].
  26. ↑ «Datafolha: Bolsonaro é o pior do debate, e Tebet, a melhor, dizem eleitores indecisos» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 29-08-2022. [Consulta: 3 octubre 2022].
  27. ↑ «Após debate, Simone Tebet ganha confiança e espera superar Ciro Gomes» (en portuguès brasiler). UOL, 01-10-2022. [Consulta: 3 octubre 2022].
  28. ↑ «Tebet irrumpe en la escena brasileña adelantando a Gomes» (en castellà). RTVE, 03-10-2022. [Consulta: 3 octubre 2022].
  29. ↑ Marinatto, Luã. «Simone Tebet é o terceiro colocado menos votado para presidente da história» (en portuguès brasiler). O Globo, 02-10-2022. [Consulta: 3 octubre 2022].
  30. ↑ «Painel: Tebet comemora resultado, mas não consegue ser mais votada da história emedebista» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 02-10-2022. [Consulta: 19 octubre 2022].
  31. ↑ «Simone Tebet se encontra com Lula e Alckmin em SP e confirma aliança: 'Total apoio', afirma ex-candidata» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 07-10-2022. [Consulta: 8 octubre 2022].
  32. ↑ «Simone Tebet declara apoio a Lula no 2º turno: 'Até dia 30 estarei na rua'» (en portuguès brasiler). UOL, 05-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-05. [Consulta: 6 octubre 2022].
  33. ↑ Grandi, Guilherme. «Como Simone Tebet vai ajudar na campanha de Lula neste segundo turno» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo, 13-10-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].
  34. ↑ «Lula anuncia Simone Tebet como ministra do Planejamento e Orçamento; veja perfil» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 29-12-2022.
  35. ↑ «Simone Tebet é eleita melhor senadora do ano pelos jurados» (en portuguès brasiler). Congresso em Foco, 20-09-2019. [Consulta: 6 novembre 2022].
  36. ↑ Ferreira, Yuri. «Erika Hilton, Simone Tebet e Alice Pataxó estão na lista das 100 mulheres mais inspiradoras da BBC» (en portuguès brasiler). MSN, 08-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-08. [Consulta: 10 desembre 2022].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simone Tebet
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simone_Tebet&oldid=33342051»