Sinarques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSinarques
Sinarcas
Escut de Sinarques
Sinarcas2015 03.JPG
Ajuntament

Localització
Localització de Sinarques respecte del País Valencià.png
39° 44′ 02″ N, 1° 13′ 54″ O / 39.733888888889°N,1.2316666666667°O / 39.733888888889; -1.2316666666667
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Plana d'Utiel
Municipis 1
Població
Total 1.148 (2016)
• Densitat 11,2 hab/km²
Gentilici Sinarquenc, sinarquenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 102,50 km²
Altitud 899 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major Darreries d'agost
Patró Sant Roc i Santa Úrsula
Organització i govern
• Alcalde Fidel Clemente Mas
Indicatius
Codi postal 46320
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46232
Codi ARGOS 46232
Altres dades

Web www.sinarcas.es
Modifica dades a Wikidata

Sinarques (en xurro, Senarcas; en castellà i oficialment, Sinarcas) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en els límits amb la província de Conca. El relleu està constituït per una àmplia plana que s'obre cap a la zona de Conca, entre la serra d'Utiel, el pic de Ranera i la vall del riu Túria. Aquesta plana, coberta per sediments terciaris, és drenada per diversos rierols de règim intermitent que donen origen a la rambla de la Torre, que corre cap al sud i penetra en terme d'Utiel fins a desembocar en el riu Magre. El poble es troba edificat sobre una lloma que corona l'església parroquial. El clima és de tipus continental sec i les muntanyes estan cobertes per vegetació climàcica.

Limita amb Camporrobles i Utiel (a la mateixa comarca); amb Benaixeve i Toixa (a la comarca dels Serrans) i amb Talayuelas i Aliaguilla (a la província de Conca, Castella-la Manxa).

Història[modifica | modifica el codi]

Rere la conquesta per Jaume I, aquest va entregar-la a Jaume de Xèrica el 1255. El 23 de març del 1305 s'atorgà carta pobla a 70 famílies cristianes.[1] En 1321, Jaume de Xèrica, fill de l'anterior, deixà en testament aquesta població a son fill Jaume. En 1380 fou venuda a Raimon de Vilanova. En 1597 Felip II va concedir el títol de comte de Sinarques al posseïdor del senyoriu, Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons. El 1510, Sinarques tenia només 38 cases, que augmentaren a 43 segons Jeroni Munyós (1565 - 1572) i a 76 l'any 1646. El 1652 es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i La Iessa (els Serrans) sobre els límits del terme amb la delimitació d'aquests. El Comtat de Sinarques quedà sense efecte l'any 1837, com a conseqüència de l'abolició dels senyorius a Espanya, encara que hi van persistir costums tardofeudals fins a 1865.[2]

El segle XVIII ens ofereix ja dades d'habitants: 489 en el Cens de Floridablanca (1786 - 1787). Cap a l'any 1842, el municipi comptava, segons Pascual Madoz, amb 119 cases, 171 veïns i 515 ànimes.[3] Per la seua banda, el primer cens demogràfic espanyol de la sèrie estadística (1857) hi consignà 852 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.380 1.332 1.300 1.253 1.270 1.245 1.206 1.238 1.213 1.201

Economia[modifica | modifica el codi]

Agricultura, ramaderia, fusta i productes ceràmics i per a la construcció són els seus principals recursos econòmics. Predomina l'agricultura de secà encara que hagin hectàrees d'horta (patates, blat de moro, farratges, cebes). La vinya és el principal cultiu i el seu producte és elaborat en un celler cooperatiu i exportat cap al nord d'Espanya i cap a països europeus a través del port de València. Segueixen a la vinya els cereals, el blat de moro i el girasol. El sector ramader, molt important, compta amb diverses granges avícoles i de porcs, a més de ruscs i caps llanars. La riquesa en fusta sol ser exportada pels serradors d'Utiel i Requena. És important la fabricació de teules, maons i altres materials per a la construcció.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Mario Pérez Cañigueral PSPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Andrés Pérez Hernández AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Fidel Clemente Mas PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Fidel Clemente Mas PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Fidel Clemente Mas PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Fidel Clemente Mas PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Fidel Clemente Mas PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Fidel Clemente Mas PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Fidel Clemente Mas PSPV 11/06/2011 --
Des de 2015 María José Clemente Ramírez PSPV 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Santiago Apòstol. Començà a construir-se l'any 1600 encara que hi ha costància de la realització de diverses obres que han modificat la seva concepció original, la de 1959, quan es va fer el retaule actual, que no guarda unes proporcions amb la resta de l'edifici, ni amb el seu estil artístic general. L'actuació més respectuosa s'ha realitzat recentment. La planta de l'església en la seva dimensió, doble de longitud que d'amplària, segueix les proporcions gòtiques. La nau està coberta amb una volta de creueria bifòlia, excepte en l'absis que els fa amb volta de creueria amb terceletes i lligams. En el centre de l'absis està esculpit l'escut nobiliari dels senyors de Sinarques que ha estat adoptat com oficial per l'Ajuntament. D'estil renaixentista trobem els arcs forners de mig punt i les pilastres d'ordre dòric les grans i toscà en les capelles. La porta més antiga és la qual dóna a la plaça Santa Úrsula.
  • Ermita de Sant Marc.
  • Ermita de Sant Roc.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Ecomuseu de l'Hàbitat Rural Tradicional. Situat a una casa del centre històric de Sinarques, que té tres altures i un corral on queden bé diferenciades cadascuna de les dependències de la casa:
    • En el segon pis la càmbra, on es guardava el gra, s'assecaven els embotits i emmagatzemaven els productes de l'horta.
    • En el primer pis La llar, ocupa la part central de la casa on es cuinava i feia les vegades de menjador i distribuïdor de les altres dependències.
    • En l'entresòl El celler, on hi ha algunes tonells, garrafes, etc.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
  • Setmana Santa.
  • Romiatge de San Marc. El darrer dissabte d'abril.
  • Sant Isidre. Se celebra el 15 de maig.
  • Festes Majors. Se celebren durant l'última setmana d'agost, en honor a Sant Roc i a Santa Úrsula.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Febrer Romaguera, Manuel Vicente. Dominio y explotación territorial en la Valencia foral (en castellà). Universitat de València, 2000, p. 105. ISBN 8437040485. 
  2. Palomares, Eliseo. Sinarcas (Geo-historia, folklore, lenguaje y toponimia), 1981. ISBN 84-300-4785-9. 
  3. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia (1845) volum II, 1987, p. 151. ISBN 84-505-6172-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinarques Modifica l'enllaç a Wikidata