Sinecisme
El terme sinecisme (grec antic: συνοικισμóς, sinekismós) fa referència, en el cas grec, al procés històric d'unió de dos o més nuclis de població, tant des del punt de vista físic com jurídic.[1] El sinecisme podia contribuir a enfortir una polis ja existent o bé a crear-ne una de nova.[1] Els motius que donaven lloc a un sinecisme podien ser: la dominació d'un terreny per part d'una ciutat més poderosa (cas de l'Àtica per part d'Atenes), l'enfortiment de la situació econòmica i financera d'una ciutat, les necessitats urbanístiques o les necessitats militars (cas de Beòcia per part de Tebes).[1]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Gómez Cardó, Pilar; Miralles Solà, Carles. «Glossari». A: La polis (html). Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 1998 (Temes universitaris bàsics. Humanitats) [Consulta: 1r març 2016].
- Valdés Guía, Miriam «El proceso de sinecismo del Atica: cultos, mitos y rituales en la 'primera polis' de Atenas» (en castellà). Gerión. revista de historia antigua, N1 19, 2001, pàgs. 127-198. ISSN: 0213-0181 [Consulta: 1r març 2016].
- Canto, Alicia Mª «Sinoicismo y stolati en Emerita, Caesaraugusta y Pax: Una relectura de Estrabón III, 2, 15» (pdf) (en castellà). Gerión. Revista de historia antigua. Arxivat de l'original el 2010-04-02 [Consulta: 1r març 2016]. Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine.