Sisó comú
Tetrax tetrax  | |
|---|---|
 Mascle | |
 | |
| Dades | |
| Pes | 41 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 110 cm |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 21 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22691896 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Otidiformes |
| Família | Otididae |
| Gènere | Tetrax |
| Espècie | Tetrax tetrax Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
El sisó comú o simplement sisó [1] (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax. És una espècie considerada vulnerable per l'Agència Europea del Medi Ambient, que a Catalunya es troba en ambients estèpics de la plana de Lleida i des del 2009 està protegida per la Directiva d'Aus de la Unió Europea.[2]
Morfologia[modifica]
Té la mida d'un faisà amb 40-45 cm de llarg i 105-115 cm d'envergadura alar.[3] Durant el període reproductor, el mascle té el coll negre, amb dues franges blanques, excepte la part superior, que, com la cara, és de color gris.[4]
Les femelles són de color més clar per la part superior i no tenen marques distintives en el coll i la cara.[5]
El sisó té les potes fortes[4] i quan vola té l'aspecte d'un ànec, amb les ales rígides i arquejades cap avall, però amb un disseny característic de l'espècie, que és l'àmplia banda blanca dorsal.[3] El seu aleteig és ràpid i poc profund.[6]
Reproducció[modifica]
És una espècie poligínia, en què un mascle es pot aparellar amb més d'una femella,[4] basat en el festeig de tipus lek, en què els ocells es reuneixen en una àrea restringida i els mascles s'exhibeixen davant les femelles per atreure-les.[7] El nombre d'ous de cada posta oscil·la entre 2 i 6, essent les postes de 3 o 4 ous les predominants.[8] El temps aproximat d'incubació dels ous és de 20-22 dies.[4]
Distribució geogràfica[modifica]
Cria a l'Europa central i del sud i fins a l'oest i el centre d'Àsia. Els ocells del sud d'Europa són principalment residents, però altres poblacions migren cap al sud a l'hivern.
Hàbitat i ecologia[modifica]
L'hàbitat típic del sisó són els espais obert, de tipus estepari, com ara erms, guarets, prats o conreus de cereals de secà, on la vegetació és baixa. Per als mascles és fonamental que el lek es formi en zones planes i d'àmplia visibilitat per poder detectar les femelles pròximes i que elles vegin la seva parada nupcial. Per a la posta i mentre estan covant, les femelles, en canvi, busquen llocs més protegits, amb vegetació d'uns 45 cm d'alçada i cobertura densa; moltes nidifiquen en camps de cereals.[4]
És un ocell gregari especialment a l'hivern, en què poden formar grups de diversos centenars d'individus.[4] Pertany a la categoria d'ocells estèpics.
És una espècie omnívora; els adults basen la seva alimentació en llavors, insectes i altres animals petits com ara cargols, cucs de terra, granotes i micromamífers.[8] Durant les tres primeres setmanes, els polls s'alimenten gairebé exclusivament d'insectes, bàsicament ortòpters.[4]
Amenaces i conservació[modifica]
Segons l'informe Estat de la Natura a Catalunya 2020, els ocells d'ambients agrícoles i esteparis són emprats, en l'àmbit europeu, com a bioindicadors de l'estat de conservació dels sistemes agraris. A Catalunya, tot i que la sèrie temporal de què es disposa (2002-2019) mostra, en conjunt, estabilitat, hi ha un grup que ha patit una forta regressió poblacional: els ocells estèpics dels secans de la plana de Lleida amb una disminució del 27% de les seves poblacions entre 2002 i 2019.[9] De manera específica, la població de sisó va experimentar una davallada del 50% entre el 2002 i el 2014.[10]
Són diverses les causes de la regressió d'aquests ocells: la transformació de cultius de secà en regadiu, la reducció d'erms, guarets i zones amb vegetació natural, la proliferació de vinya emparrada i arbres de secà, la implantació de cereals de cicle més curts, l'aplicació de plaguicides que fan disminuir les poblacions d'artròpodes amb que s'alimenten els ocells estèpics, etc.[4]
Diverses actuacions de conservació dutes a terme per la Generalitat de Catalunya a la plana de Lleida, amb l'objectiu de revertir la situació, comencen a donar fruits. La situació d'algunes espècies ha millorat notablement, especialment la del sisó, que, després de la forta davallada que va patir fins a 2014, ara té la població estabilitzada.[10]
Referències[modifica]
- ↑ http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/233/Cerca/ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat]
- ↑ «Little Bustard - Tetrax tetrax - (Linnaeus, 1758)» (en anglès). European Environment Agency. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Sisón común» (en castellà). Guía de las aves de España - SEO Birdlife / Fundación BBVA. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Sisó». Parcs Naturals de Catalunya - Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, 23-01-2014. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ PETERSON Roger, MOUNTFORT Guy, HOLLOM P.A.D. Guía de campo de las aves de España y demás países de Europa (2a ed.). Barcelona: Ed. Omega, 1967, p. 134
- ↑ ESTRADA Joan, JUTGLAR Francesc, LLOBET Toni. Ocells de Catalunya, Páis Valencià i Balears. Bellaterra: Lynx Ed. 2010. ISBN 978-84-96553-54-5, p. 96-97
- ↑ Mayntz, Melissa. «Definició de Lek en relació amb les aus». Insterne. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Pérez-Granados, Cristian. «Sisón común (Tetrax tetrax)» (en castellà). Fauna Ibérica. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «Informe "Estat de la Natura a Catalunya 2020"» (pdf). Generalitat de Catalunya - Medi Ambient i Sostenibilitat. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Les mesures de gestió milloren la conservació de les aus estepàries de la plana de Lleida - Universitat de Barcelona». Universitat de Barcelona - Recerca, 21-07-2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
Bibliografia[modifica]
- BirdLife International (2004). Tetrax tetrax. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11-05-2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una petita explicació de per què aquesta espècie està gairebé amenaçada.
- Tomek, Teresa & Bocheński, Zygmunt (2005): Weichselian and Holocene bird remains from Komarowa Cave, Central Poland. Acta zoologica cracoviensia 48A (1-2): 43-65. PDF fulltext
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Oiseaux Photos
