Sis concerts, op. 11 (Vivaldi)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSis concerts
Forma musical concert per a solista
Compositor Antonio Vivaldi
Creació

1729

  1. «Re major, RV 207»
  2. «Mi menor, "Il favorito", RV 277»
  3. «La major, RV 336»
  4. «Sol major, RV 308»
  5. «Do menor, RV 202»
  6. «Sol menor, RV 460»
Catalogació Op. 11
Modifica les dades a Wikidata

Els Sis concerts, op. 11 d'Antonio Vivaldi són un conjunt de concerts per a violí publicat com a opus 11 el 1729. Els sis concerts de Vivaldi op. 11 van ser, juntament els de l'op. 12, els darrers concerts de Vivaldi publicats en vida. El concert més famós de l'op. 11 és el «Concert en mi menor», subtitulat "Il favorito". De fet, es troba entre els millors del compositor pel que fa a la forma.[1] Ambdues col·leccions, són concerts per a violí, amb oboè opcional, i es troben entre les menys conegudes, potser perquè no tenen sobrenoms, amb l'excepció del núm. 2, "Il Favorito", una obra que apareix en diversos enregistraments recopilatoris.[2]

Context compositiu[modifica]

L'any 1729 està situada en la meitat d'un període d'11 anys en els que Vivaldi sembla estar molt fora de Venècia. Des de 1724 els arxius de l'Ospedale della Pietà deixen d'anotar el seu nom en els registres anuals. Aquesta poca activitat veneciana coincideix amb el punt més elevat de l'evolució artística del compositor. No es té massa informació d'on va estar, però se sap segur que el 1729 va viatjar a Alemanya perquè el seu pare, Giovanni Battista, va demanar un permís a la Capella Ducal per acompanyar al seu fill en una gira per Alemanya. És molt probable que la gira passés per Amsterdam on Vivaldi entregaria a Le Céne tres col·leccions de manuscrits per a ser publicats: els Sis concerts per a flauta, op. 10, els Sis concerts op. 11 i els Sis concerts op. 12.[3]

Tant en els concerts op. 11 com en els op. 12, Vivaldi va tornar a la pràctica de publicar sis obres a la vegada. Les seves anteriors publicacions de 12 obres solien presentar-se en dos volums de sis peces. Probablement, en la decisió, hi hauria algun tipus de motivació pràctica per els opus en dos conjunts de sis. Ambdós conjunts de concerts semblen estar compostes d'una manera similar i poden haver-se concebut com una única publicació. Van aparèixer amb números impresos consecutius (números 545, 546) en la impremta de Michel-Charles Le Cène a Amsterdam, el 1729. En comparació amb totes les músiques de Vivaldi impreses a partir de 1711, aquestes darreres foren mal distribuïdes.[4]

Anàlisi musical[modifica]

  • «Concert núm. 1 per a violí, corda i continuo en re major, RV 207» (8'03)
  1. Allegro
  2. Largo
  3. Allegro
  • «Concert núm. 2 per violí, corda i baix continu en mi menor, "Il favorito", RV 277» (13'06)
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Allegro
  • «Concert núm. 3 per violí, corda i baix continu en la major, RV 336» (11'27)
  1. Allegro
  2. Largo e cantabile
  3. Allegro
  • «Concert núm. 4 per violí, corda i baix continu en sol major, RV 308» (11'38)
  1. Allegro
  2. Largo
  3. Allegro
  • «Concert núm. 5 per violí, corda i baix continu en do menor, RV 202» (12'28)
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Allegro
  • «Concert núm. 6 per oboè, corda i baix continu en sol menor, RV 460» (9'51)
  1. Allegro
  2. Largo e cantabile
  3. Allegro

Referències[modifica]

  1. «Follow L'Arte dell'Arco and others on SoundCloud.». SoundCloud. [Consulta: 5 setembre 2108].
  2. «Antonio Vivaldi (1678-1741) L’Arte dell’Arco (Brillant Classics 95048)». Brillant Classics. [Consulta: 5 setembre 2108].
  3. Pérez de Arteaga, José Luís. «Capítol 8. La música vivaldiana». A: Enciclopedia Salvat de Los Grandes Compositors. Salvat, 1981. ISBN 8471374587.  p. 109
  4. Esfield. «MuseData# Antonio Vivaldi». Wiki of the Center for Computer Assisted Research in the Humanities at Stanford University. CCARH Wiki. [Consulta: 4 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]