Sis concerts per a flauta, op. 10 (Vivaldi)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSis concerts per a flauta
Traverso 007.jpg
Còpia moderna d'una flauta del segle XVIII
Títol original VI Concerti a flauto traverso, violino primo e secondo, alto viola, organo e violoncello
Forma musical concert solista
Compositor Antonio Vivaldi
Composició 1728
Catalogació Op. 10
Moviments
  1. «En fa major, "La tempesta di mare", RV 433»
  2. «En sol menor, "La notte", RV 439»
  3. «En re major, "Il gardellino", RV 428»
  4. «En sol major, RV 435»
  5. «En fa major, RV 434»
  6. «En sol major, RV 437»
Modifica les dades a Wikidata

Els Sis concerts per a flauta, op. 10 d'Antonio Vivaldi és un conjunt de concerts per a flauta que van sortir publicats el 1728 per l'editor d'Amsterdam Michel-Charles Le Cène. Representen la primera col·lecció de concerts de flauta a Itàlia i, que se sàpiga, només hi ha uns concerts per flauta publicats amb anterioritat: els del compositor anglès Robert Woodcock que en va publicar tres el 1727. La majoria de concerts de l'op. 10 són transcripcions d'obres anteriors o noves composicions modelades a partir d'obres anteriors.[1]

Els primers tres concerts són els més coneguts. Les seves al·lusions programàtiques estan àmpliament confirmades en manuscrits associats. Les tempestes al mar i els fantasmes de la nit (imatges conreades en els dos primers) van ser escenificacions en alguna òpera al Teatro Sant'Angelo de Venècia, el teatre amb la que Vivaldi i el seu pare hi tenien relació.[2]

Context compositiu[modifica]

L'any 1729 està situada en la meitat d'un període d'11 anys en els que Vivaldi sembla estar molt fora de Venècia. Des de 1724 els arxius de l'Ospedale della Pietà deixen d'anotar el seu nom en els registres anuals. Aquesta poca activitat veneciana coincideix amb el punt més elevat de l'evolució artística del compositor. No es té massa informació d'on va estar, però se sap segur que el 1729 va viatjar a Alemanya perquè el seu pare, Giovanni Battista, va demanar un permís a la Capella Ducal per acompanyar al seu fill en una gira per Alemanya. És molt probable que la gira passés per Amsterdam on Vivaldi entregaria a Le Céne tres col·leccions de manuscrits per a ser publicats: els Sis concerts per a flauta, op. 10, els Sis concerts op. 11 i els Sis concerts op. 12.[3]

La major part de les obres per a flauta obligatòria semblen haver-se elaborat durant els primers anys de la dècada de 1720, potser reflectint les oportunitats que Vivaldi va trobar a Roma, on va romandre intermitentment entre 1719 i 1724. Encara que la flauta travessera era poc coneguda a Itàlia, la disponibilitat d'un excel·lent intèrpret era essencial per a l'execució de diverses de les obres de Vivaldi. Aquests concerts opus 10 apareixen publicats l'any 1729, poc abans dels concerts per a violí op. 11 i op. 12, impresos a Amsterdam. Tot i que el conjunt estava dissenyat per a un mercat orientat a una instrumentació estandarditzada i relativament neutra, els orígens de cada concert era heterogeni.[2]

Concerts relacionats[modifica]

El que s'observa en una comparativa amb els concerts relacionats mostren subtils diferències d'instrumentació alternativa. Per exemple, una part de l'oboè independent en comparació amb una part de l'oboè que duplica un segon violí, etc. O, també, un manuscrit indica que el Concert núm. 3 és per a flauta dolça més que per al violí.[2]

La llista dels Sis concerts per a flauta, op. 10 i els concerts relacionats:[2]

  • «Núm. 1 en fa major, "La tempesta di mare", RV 433»
    • «Concert en fa major per a flauta, oboè, fagot i corda, RV 570»
  • «Núm. 2 en sol menor, "La notte", RV 439» (hi ha un concert per a violí original, RV 104)
    • «Concert en si♭ major per a fagot i corda, RV 501»
  • «Núm. 3 en re major, "Il gardellino", RV 428»
    • «Concert en re major per a flauta, oboè, violí, fagot i corda, RV 90»
  • «Núm. 4 en sol major, RV 435»
  • «Núm. 5 en fa major, RV 434»
    • «Concert en fa major per a flauta dolça i corda, RV 442»
  • «Núm. 6 en sol major, RV 437»
    • «Concert en sol major per a flauta, oboè, violí, fagot i corda, RV 101»

Concert per a flauta núm. 1, "La tempesta di mare", RV 433[modifica]

  • «Concert per a flauta núm. 1 en fa major, "La tempesta di mare", RV 433»
  1. Allegro (2'16)
  2. Largo (1'28)
  3. Presto (1'43)

El primer del conjunt és una adaptació del Concert en mi major per a violí, corda i baix continu, RV 253. Titulat en ambdós casos "La tempesta di mare", l'inici de l'Allegro té un característic tema de notes repetides a l'uníson amb la flauta solista que interpreta frases curtes tot imitant els violins de l'orquestra en les seccions exteriors i els intensos trinats per sobre el ripieno en les parts centrals; el moviment es tanca en una gran semicadència. Després, un tranquil Largo central, amb la flauta solista immobilitzat dins l'ull de la tempesta i perseguit per records i fantasmes. El Presto final s'inicia amb un potent tema d'unió amb el solista interpretant les primeres línies melòdiques llargues de l'obra que contrasta amb l'empenta dels violins i el baix continu.[1]

Concert per a flauta núm. 2, "La notte", RV 439[modifica]

  • «Concert per a flauta núm. 2 en sol menor, "La notte", RV 439»

També el RV 104, compost en la dècada de 1710 amb acompanyament de cambra.

  1. Largo (1'37)[4]
  2. Fantasmi. Presto (0'45)
  3. Largo (0'54)
  4. Presto (0'51)
  5. Il sonno. Largo (2'45)
  6. Allegro (1'56)

En el concert de "La notte" ("La nit"), Vivaldi també afegeix títols descriptius en dos dels seus moviments; tot i així, el programa descriptiu roman vague. De manera poc habitual, aquest concert Vivaldi l'estructura en quatre moviments (en lloc de tres), però seguiria el primerenc model lent-ràpid-lent-ràpid de les seves sonates. Aquest concert és un moment de somnambulisme entre els concerts op. 10; en molts moments, la instrumentació queda reduïda a una flauta amb un acompanyament discret de la corda, potser l'equivalent musical de somiar que estàs nu davant del públic. La versió del concert original (RV 104), dissenyada per a un conjunt de cambra, l'efecte queda més marcat; canvia el solista, la flauta pel violí.[5]

Concert per a flauta núm. 3, "Il gardellino", RV 428[modifica]

  • «Concert per a flauta núm. 3 en re major, "Il gardellino", RV 428»
  1. Allegro
  2. Cantabile
  3. Allegro

El «Concert núm. 3» és una adaptació del Concert de cambra en re major, RV 90. Anomenat en tots dos casos "Il Gardellino" (en català, "La cadernera"), l'obra, amb uns temes suaus per a la flauta solista i harmonies bucòliques per a la corda (ripieno), fa honor al seu nom. L'obertura del primer Allegro és tan lleugera i evanescent com la del concert "La primavera" de Les quatre estacions. El Cantabile central és tan càlid i encantador com una ària de soprano pastoral. L'Allegro final és tan vigorós i ballable com el final d'un divertiment.[6]

Concert per a flauta núm. 4, RV 435[modifica]

  • «Concert per a flauta núm. 4 en sol major, RV 435»
  1. Allegro
  2. Largo
  3. Allegro

Si cinc dels sis concerts són transcripcions d'obres anteriors, aquest quart concert (RV 435), aparentment, és totalment original, tot i que coneixent Vivaldi, la possibilitat d'un original perdut mai no es pot descartar del tot. L'Allegro inicial comença amb una gran exposició per part de la corda (ripieno) amb un ritme sorprenentment original, que després alterna amb línies melòdiques allargades. El moviment central, Largo, alterna entra la tonalitat de la tònica en major i amb menor, més dolça, lúcidament lírica. El darrer Allegro és un moviment tan brillant i enèrgic dels millor que Vivaldi va escriure, amb un tema molt intens per al ripieno i melodies plenes de virtuosisme per al solista. En els tres moviments, sembla que la música va ser concebuda ja originalment per a la sonoritat de la flauta.[7]

Concert per a flauta núm. 5, RV 434[modifica]

  • «Concert per a flauta núm. 5 en fa major, RV 434»
  1. Allegro ma no tanto
  2. Largo e cantabile
  3. Allegro

Aquest concert, RV 434 va ser modelat directament a partir d'un concert compost originalment per a flauta dolça, corda i baix continu (RV 442). L'obertura d'Allegro és un moviment suau i relaxat amb un graciós tema per a l'entrada del ripieno, i alterna amb passatges molt càlids i bonics per al solista. El Largo, una transcripció del moviment lent original, es va traslladar de fa menor a sol menor per adaptar-se a l'instrument; és un nocturn sorollós i molt expressiu per al solista. L'Allegro final és la primera música veritablement ràpida del concert, i és especialment energètic amb un contrast entre la intensitat de la corda i l'aguda melodia del solista.[8]

Concert per a flauta núm. 6, RV 437[modifica]

  • «Concert per a flauta núm. 6 en sol major, RV 437»
  1. Allegro
  2. Largo
  3. Allegro

Aquesta és una de les tres seleccions no programàtiques de la col·lecció de concerts opus 10. El primer moviment s'inicia amb un alegre uníson que presenta alguns salts en octaves molt atractius. La resta del moviment es manté dins el mateix estat d'ànim on alternen les seccions de tutti i del solista. En el Largo, la flauta interpreta una melodia contemplativa amb un acompanyament ple de notes repetides bastant intranscendents. L'Allegro final també inclou un acompanyament de notes repetides amb figures virtuoses per part de la flauta que desprenen molta joia.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Leonard, James. «Antonio Vivaldi. Flute Concerto, for flute, strings & continuo in F major ("La tempesta di mare"), Op. 10/1, RV 433». AllMusic.com. AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Esfield. «MuseData: Antonio Vivaldi». Wiki of the Center for Computer Assisted Research in the Humanities at Stanford University. CCARH Wiki. [Consulta: 4 setembre 2018].
  3. Pérez de Arteaga, José Luís. «Capítol 8. La música vivaldiana». A: Enciclopedia Salvat de Los Grandes Compositors. Salvat, 1981. ISBN 8471374587.  p. 109
  4. Les durades de referència del tots els moviments es basen en la versió de Sébastien Marq: Vivaldi. La Notte; La Tempesta di Mare; Il Gardellino.
  5. Reel, James. «Antonio Vivaldi. Flute Concerto, for flute, strings & continuo in G minor ("La Notte"), Op. 10/2, RV 439». AllMusic.com. AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2018].
  6. Leonard, James. «Antonio Vivaldi. Flute Concerto, for flute, strings & continuo in D major ("Il gardellino"), Op. 10/3, RV 428». AllMusic.com. AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2018].
  7. Leonard, James. «Antonio Vivaldi. Flute Concerto, for flute, strings & continuo in G major, Op. 10/4, RV 435». AllMusic.com. AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2018].
  8. Leonard, James. «Antonio Vivaldi. Flute Concerto, for flute, strings & continuo in F major, Op. 10/5, RV 434». AllMusic.com. AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2018].
  9. Rabushka, Aaron. «Antonio Vivaldi. Flute Concerto, for flute, strings & continuo in G major, Op. 10/6, RV 437». AllMusic.com. AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]