Siscu Baiges

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaSiscu Baiges

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Francesc Baiges Planas Modifica el valor a Wikidata
16 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): siscubaiges Youtube: UCYJvjPPLK0Feq6a6Rz_epDw Modifica el valor a Wikidata

Francesc Baiges Planas (Barcelona, 16 octubre de 1956), conegut també com a Siscu Baiges, és un periodista català. És autor del llibre Banca Catalana: Más que un banco, más que una crisis (1985), la primera obra sobre la història de Banca Catalana, des de la seva fundació el 1959 a partir d'una modesta entitat local, fins a la seva crisi i la posterior acció fiscal, explicant el com i el perquè de la seva crisi bancària convencional.[1][2] Va continuar la seva trajectòria periodística especialitzant-se en política internacional, cooperació al desenvolupament i solidaritat, rebent diversos premis per la seva trajectòria. En l'actualitat és vicepresident de l'ONG Solidaritat i Comunicació (SICOM), col·laborador de Catalunya Plural-El Diari, El Triangle i El Periódico de Catalunya, a més de professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Trajectòria[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació (1980) per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Psicologia (1985) per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva trajectòria periodística a El Món: setmanari d'informació general (1982-1984) i (1985-1989), i Ràdio 4 (1984-1985), època en la qual va incidir en el periodisme de recerca i denúncia a Catalunya coescrivint llibres com Banca Catalana, más que una banca, más que una crisis (1985) -un llibre de recerca periodística escrit per Baiges al costat d'Enric González i Jaume Reixach, que va trigar gairebé un any a publicar-se, desvetllant claus de la història i la crisi de l'entitat- Por contarlo que no quede (1986), i Jordi Pujol, historia de una obsesión (1991) aportant claus tant de la història industrial i econòmica de Catalunya de l'època, com de la mateixa Banca Catalana.[2][3]

De 1989 a 1994 va treballar a la redacció del Diari de Barcelona (1989-1994) i posteriorment a Com Ràdio (1994-2013), a més de realitzar col·laboracions a mitjans com El Triangle, La Vanguardia, Alterantivas Econòmicas, Crònica Global, Catalunya Plural - El Diario[4] i El Periódico de Catalunya.[5][6]

Especialitzat en política internacional i cooperació al desenvolupament ha rebut diversos premis per la seva trajectòria solidària, especialment pel seu treball al programa de ràdio Tots x Tots de Com Ràdio. I el 2002 va escriure ONGD. historia, aciertos y fracasos de quienes quieren ayudar al Tercermundo, plantejant el debat sobre el paper de les ONGD a Espanya, les seves contradiccions i els seus reptes.[7]

És vicepresident de SICOM Solidaritat i Comunicació, una ONG creada el 1995 formada per professionals de la comunicació que té entre els seus objectius fomentar el periodisme crític.[8] En aquest marc, el 2013 va participar en el documental "Determinants de la salut, el negoci de la vida", denunciant la situació de la sanitat pública i la precarització i les desigualtats.[9]

Des de 2015 és professor associat a la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint entre altres assignatures "periodisme internacional" i "Producció periodística multiplataforma".[10]

Publicacions[modifica]

  • Banca Catalana, más que una banca, más que una crisis. (1985) Francesc Baiges, Enric González i Jaume Reixach. Plaza & Janés
  • Por contarlo que no quede (1986) Francesc Baiges i Pedro Cullell B 21331-1986
  • Jordi Pujol, historia de una obsesión (1991) Francesc Baiges, Enric González i Jaume Reixach. Ediciones Temas de Hoy
  • Las ONGs de desarrollo en España, los dilemas de la cooperación (1996) Flor del Viento
  • ONGD. historia, aciertos y fracasos de quienes quieren ayudar al Tercermundo (2002) Siscu Baiges, pròleg de Rosa Regás i Ignasi Carreras. Intermón Oxfam - Plaza & Janés ISBN 8484509788

Documentals[modifica]

  • La Plataforma, el documental (2011-2012)[11]
  • La Salut el negoci de la vida (2013-2014)[9]

Premis[modifica]

  • 2008 Premi Joaquim Gomis a la trajectòria professional atorgat per Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, Cultura de Pau, Foc Nou i El Cérvol.[12]
  • 2011 Premi per la seva trajectòria professional en la 17a edició dels Premis als Mitjans de comunicació que atorga el Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona.[13]
  • 2013 Premi del Consell Audiovisual de Catalunya per la seva trajectòria de foment de la diversitat en l'àmbit de la comunicació audiovisual.[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ «"Banca Catalana: más que un banco, más que una crisis"». www.eltriangle.eu, 29-12-2014. Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2016. [Consulta: 24 setembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «El libro negro del periodismo en Cataluña (I): La corrupción - EL ESPAÑOL» (en castellà), 09-09-2015. Arxivat de l'original el 2016-09-27. [Consulta: 24 setembre 2016].
  3. ↑ Andreu Missé. «El caso del libro sobre el 'caso Catalana'» (en castellà). El País, 09-08-1985. [Consulta: 24 setembre 2016].
  4. ↑ «Siscu Baiges». eldiario.es. [Consulta: 24 setembre 2016].
  5. ↑ «Siscu Baiges». Cronica global. Arxivat de l'original el 2019-01-19. [Consulta: 24 setembre 2016].
  6. ↑ Baiges, Siscu. «Siscu Baiges». El Periódico. [Consulta: 24 setembre 2016].
  7. ↑ «Recursos para ONGs». Ajuntament de Tarragona. [Consulta: 24 setembre 2016].
  8. ↑ «Qui som « Sicom». www.sicom.cat. [Consulta: 24 setembre 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Determinants de la Salut, el Negoci de la Vida « Sicom». www.sicom.cat. [Consulta: 24 setembre 2016].
  10. ↑ Barcelona, Universitat Autonoma de. «Professorat - UAB Barcelona». www.uab.cat. Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 24 setembre 2016].
  11. ↑ «Hipotecas – Desahucios | Alquilar el piso para evitar el desahucio: una solución a medias que pueda conllevar prisión. « Sicom». www.sicom.cat. [Consulta: 24 setembre 2016].
  12. ↑ «Discurs en rebre el Tercer premi Memorial Joan Gomis con subtítulos | Amara». Amara, 2008. Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 24 setembre 2016].
  13. ↑ «Siscu Baiges, premi a la seva trajectòria professional». La radio a la carta, 02-02-2011. Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 24 setembre 2016].
  14. ↑ «Premiat Siscu Baiges, de la Xarxa de Comunicació Local». www.laxarxa.com. [Consulta: 24 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Siscu_Baiges&oldid=33135517»