Sisena croada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSisena croada
Croades
Al-Kamil Muhammad al-Malik and Frederick II Holy Roman Emperor.jpg
Trobada entre el soldà al-Kamil i Frederic II
Tipus Guerra santa
Data 1228-29
Lloc Xipre, Xipre
Resultat Tractat de pau. Els dos bàndols retenen el control sobre els respectius llocs sagrats.
Bàndols
Holy Roman Empire Arms-single head.svg Sacre Imperi Romanogermànic Flag of Ayyubid Dynasty.svg Dinastia aiúbida Armoiries Chypre.svg Regne de Xipre
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La sisena croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.

Frederic II i el Papat[modifica]

Frederic II Hohenstaufen era sobirà de súbdits musulmans a Sicília i Nàpols, i ell mateix parlava àrab. Malgrat això, era un sincer defensor de la croada (va abraçar la creu ja el 1215).

Frederic II, malgrat trametre tropes a la cinquena croada (1213-1221) sota el comandament del duc de Baviera, no havia participat personalment en ella, a causa dels seus enfrontaments amb el Papat a Itàlia. Frederic va abraçar la creu i va fer els vots una altra vegada l'any 1220, en presència del papa Honori III, i va insistir el 1223 i el 1225.[1]

El 1225 es va casar amb Violant de Jerusalem, filla de Joan de Brienne i de Maria de Montferrat, reis nominals del Regne de Jerusalem, aconseguint títols per reclamar el regne.

Malgrat que el seu retard en embarcar cap a Orient li va valdre l'excomunió per part del papa Gregori IX, després de l'intent fracassat de Frederic el 1227 per embarcar des de Brindisi cap a Acre, a causa d'una epidèmia, finalment l'any 1228 va poder marxar a Acre.[2][3]

La croada[modifica]

Després de disputes amb la família dels Ibelin a Xipre, Frederic va arribar a Acre. Amb el suport del seu exèrcit i dels Cavallers Teutònics es va haver d'enfrontar amb el patriarca de Jerusalem i amb la passivitat dels templers i els hospitalers.

Sabent que el soldà aiubida Al-Kàmil ibn al-Àdil tenia problemes a Síria amb el seu germà Al-Muàddham, i amb el seu successor, An-Nàssir Dawud, i llurs aliats de l'imperi corasmi, va negociar amb ell (per mitjà de l'emir Fakhr al-Din) el lliurament pacífic de Jerusalem, a canvi de no fortificar la ciutat i mantenir el domini musulmà de la zona del Temple. Junt amb la ciutat i Natzaret, Sidó, Betlem i Gaza, obtenia una treva de deu anys (1229-39). Aquest és el contingut del Tractat de Jaffa de 18 de febrer del 1229. Es va coronar rei de Jerusalem a la basílica del Sant Sepulcre (18 de març del 1229) i va deixar el seu fill Conrad IV com a regent, marxant de retorn a Europa, on va derrotar el papa, va forçar l'anul·lació de l'excomunió i l'acceptació dels termes de la pau pactada amb Al-Kàmil.[4]

Conseqüències[modifica]

Frederic va ser excomunicat una altra vegada; la feblesa d'Al-Kàmil va decidir els seus successors a no renovar la treva i intentar recuperar la Ciutat Santa, que, efectivament, va caure el 1244 en mans dels corasmis però res no esborra el fet que Frederic va recobrar Jerusalem i que, en la seva tomba, es va fer vestir amb la creu vermella.

Referències[modifica]

  1. Melville, 1995, p. 197.
  2. Melville, 1995, p. 198.
  3. Grousset, 1949, p. 257.
  4. Melville, 1995, p. 199-200.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sisena croada Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Tyerman, Christopher. Las guerras de Dios (en castellà). Ed, Critica, 2006. 
  • Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient (en francès). Payot, 1949. 
  • Melville, Marion. La vida secreta de los templarios (en castellà). Tikal, 1995.