Sisigambis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSisigambis

La família de Darius davant d'Alexandre el Gran. En aquesta pintura hi apareix Sisigambis i la seva filla Estatira. Obra de Joost Susterman i conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mort323 aC Modifica el valor a Wikidata
Susa Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPersèpolis Modifica el valor a Wikidata
Xa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Aquemènida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArsames (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsDarios III de Pèrsia, Estatira, Oxatres (germà de Darios III) Modifica el valor a Wikidata
PareOstanes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansArsames (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Sisigambis (Sisygambis, Σισύγαμβις) fou la mare de Darios III de Pèrsia Codomà, filla d'Ostanes (el germà petit d'Artaxerxes II Memnó) encara que algunes fonts la fan filla del mateix Artaxerxes.[1][2]

Es va casar amb el seu cosí Arsames i va tenir set fills, dels quals només Darios va arribar a l'edat adulta. Després que Darios va pujar al tron, Sisigambis va rebre el tractament més honorífic segons el costum persa; va acompanyar a Darios a la seva campanya contra Alexandre el Gran (333 aC) que va acabar amb la batalla d'Issos després de la qual tant ella com la dona i filles del rei van caure en mans del conqueridor que les va tractar amb gran consideració i amabilitat.[3]

Per voluntat d'Alexandre va gaudir de certa influència i va gosar fins i tot a intercedir a favor del persa Madates, que havia causat la ira d'Alexandre, i tot i així la seva petició fou immediatament concedida. Probablement el caràcter generós i magnànim de Sisigambis va contribuir a l'estimació que li demostrava Alexandre.[cal citació]

Quan Alexandre va morir Sisigambis ho va sentir com si es tractés d'un fill propi i es va suïcidar deixant de menjar.[4]

Referències[modifica]

  1. «Darius III Codomannus - Livius». [Consulta: 22 octubre 2023].
  2. Heckel, Waldemar. Who's who in the age of Alexander the Great: prosopography of Alexander's empire (en anglès). Oxford: Blackwell publishing, 2006, p. 116. ISBN 978-1-4051-1210-9. 
  3. Maxwell O'Brien, John. Alexander the Great: The Invisible Enemy: A Biography (en anglès). Londres: Routledge, 1994, p. 58. 
  4. Diodoro de Sicilia. Biblioteca Histórica Libro XVII 118 (en castallà). Madrid: Editorial Gredos, 2012. ISBN 978-84-249-2333-4.