Sistema APG IV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El sistema APG IV de classificació de les plantes amb flors, les angiospermes, és la quarta versió d'un sistema modern de taxonomia vegetal, basat sobre tot en els resultats de l'análisi molecular, desenvolupat pel Grup per a la filogènia de les angiospermes (APG). Es va publicar el 2016,[1] set anys després de la publicació del seu antecessor, el sistema APG III (2009)[2] i 18 anys després de la publicació del primer sistema APG el 1998.[3]

En comparació amb el sistema APG III, el sistema APG IV reconeix cinc ordres nous (Boraginals, Dillenials, Icacinals, Metteniusals i Vahlials), fent un total de 64 ordres d'angiospermes i 416 famílies. Addicionalment es van proposar dos clades nous, el de les superastèrides i el de les superròsides, i es van fer canvis en algunes famílies.[1] En general, els autors descriuen la seua filosofia com a "conservadora", basant-se en fer canvis des de l'APG III només quan s'ha demostrat "una necessitat ben recolzada". De vegades, això ha donat lloc a ubicacions que no són compatibles amb els estudis publicats, però en què cal investigar més abans de canviar la classificació.[4]

Versió detallada[modifica]

Llegenda dels símbols utilitzats:

* = s'ha afegit la família o s'ha canviat la seua circumscripció des del sistema APG III del 2009
† = l'ordre s'ha afegit des del sistema APG III

Angiospermes basals[modifica]

Magnòlides[modifica]

Llinatge independent: no col·locat a un clade més inclusiu[modifica]

Monocotiledònies[modifica]

Probable germana dels eudicots[modifica]

Eudicotiledònies[modifica]

Eudicotiledònies nuclears[modifica]

Superròsides[modifica]

Ròsides[modifica]

COM clade (ubicació incerta)[modifica]

Màlvides[modifica]

Superastèrides[modifica]

Astèrides[modifica]

Filogènia[modifica]

Igual que en els sistemes APG anteriors, la revisió de l'APG IV es basa en un arbre filogenètic per a les angiospermes, tal com es mostra a continuació.[5]

angiospermes

Amborellales




Nymphaeales




Austrobaileyales


mesangisopermes

Chloranthales


magnòlides


Magnoliales



Laurales





Piperales



Canellales





monocotiledònies

Acorales




Alismatales




Petrosaviales





Pandanales



Dioscoreales





Liliales




Asparagales


commelínides

Arecales




Poales




Commelinales



Zingiberales













Ceratophyllales


eudicotiledònies

Ranunculales




Proteales




Trochodendrales




Buxales


eudicotiledònies nuclears

(continua)












eudicotiledònies nuclears

Gunnerales


pentapètales

Dilleniales


superròsides

Saxifragales


ròsides

Vitales



fàbides

Zygophyllales





Fabales




Rosales




Fagales



Cucurbitales







Celastrales




Malpighiales



Oxalidales






màlvides


Geraniales



Myrtales





Crossosomatales




Picramniales




Sapindales




Huerteales




Brassicales



Malvales











superastèrides

Berberidopsidales




Santalales




Caryophyllales


astèrides

Cornales




Ericales



campanúlides

Aquifoliales




Asterales



Escalloniales




Bruniales




Apiales




Dipsacales



Paracryphiales







làmides

Icacinales




Metteniusales




Garryales




Boraginales



Gentianales



Vahliales



Lamiales



Solanales














Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]