Sistema cristal·lí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura de Diamant composta d'una cara centrada.
Cristall hexagonal de Hanksite, amb triple eix de simetria

Un sistema cristal·lí és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les formes geomètriques en les quals cristal·litzen els minerals. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles.

Sistema cristal·lí Eixos Angles entre els eixos
Cúbic a = b = c α = β = γ = 90º;
Tetragonal a = b ≠ c α = β = γ = 90º
Ortoròmbic a ≠ b ≠ c ≠ a α = β = γ = 90º
Hexagonal a = b ≠ c α = β = 90º; γ = 120º
Trigonal (o romboèdric) a = b = c α = β = γ ≠ 90º
Monoclínic a ≠ b ≠ c ≠ a α = γ = 90º; β ≠ 90º
Triclínic a ≠ b ≠ c ≠ a α ≠ β ≠ γ (tots diferents de 90º)

Xarxes de Bravais[modifica | modifica el codi]

En funció de les possibles localitzacions dels àtoms en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades xarxes de Bravais.

Cúbic[modifica | modifica el codi]

Cúbic Spessartina
Article principal: Cúbic

Inclou essencialment cristalls en forma de cubs, encara que també inclou cristalls en forma d'octaedres (8 cares), dedodecaedres (12 cares) i molts d'altres. La simetria mínima d'aquests cristalls són 4 eixos ternaris orientats segons les diagonals del cub de la cel·la fonamental que els descriu.

Classes[modifica | modifica el codi]

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:

  • Tetratoidal[1]
  • Diploidal
  • Hextetrahedral
  • Gyroidal
  • Hexoctahedral

Tetragonal[modifica | modifica el codi]

Tetragonal Anatas
Article principal: Tetragonal

Inclou formes com ara el prisma de base quadrada o la bipiràmide de quatre cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix quaternari.

Classes[modifica | modifica el codi]

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:

  • Diesfenoidal
  • Piramidal
  • Dipiramidal
  • Escalenohedral
  • Piramidal Ditetragonal
  • Trapezohedral
  • Dipiramidal-Ditetragonal

Ortoròmbic[modifica | modifica el codi]

Ortoròmbic Fayalita
Article principal: Ortoròmbic

Inclou formes com ara la d'una capsa de llumins. La simetria mínima d'aquests cristalls són tres eixos binaris perpendiculars entre si.

Classes[modifica | modifica el codi]

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:

  • Piramidal
  • Diesfenoidal
  • Dipiramidal

Hexagonal[modifica | modifica el codi]

Hexagonal beril
Article principal: Hexagonal

Inclou formes com ara el prisma de base hexagonal o la bipiràmide de sis cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix senari.

Classes[modifica | modifica el codi]

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:[2]

  • Hexagonal piramidal
  • Trigonal dipiramidal
  • Hexagonal dipiramidal
  • Hexagonal trapezohedral
  • Dihexagonal piramidal
  • Ditrigonal dipiramidal
  • Dihexagonal dipiramidal

Trigonal[modifica | modifica el codi]

trigonal Hematita
Article principal: Trigonal

Inclou formes com ara el prisma de base triangular o la bipiràmide de tres cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix ternari.

Classes[modifica | modifica el codi]

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:[3]

  • Piramidal
  • Romboèdric
  • Piramidal Ditrigonal
  • Trapezoèdric
  • Escalenoèdric Hexagonal

Monoclínic[modifica | modifica el codi]

Monoclínic Vivianita
Article principal: Monoclínic

És un sistema molt comú en els cristalls de minerals. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix binari.

Classes[modifica | modifica el codi]

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:[4]

  • Monoclinic
  • Domatic
  • Prismatic

Triclínic[modifica | modifica el codi]

Triclínic Rhodonita
Article principal: Triclínic

És el grup amb menor grau de simetria. S'hi recullen aquells cristalls sense cAP mena de simetria o bé amb un únic centre d'inversió.

Classes[modifica | modifica el codi]

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les dues classes següents:[5]

  • Pinacoide (o triclinic normal)
  • Pedial (o triclinic hemihedral)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A. Cemal Eringen. Continuum Physics: Continuum mechanics of single-substance bodies. Academic Press, 1976 [Consulta: 16 juliol 2011]. 
  2. Sistema Hexagonal a webmineral.com .
  3. trigonal en webmineral.com .
  4. Sistema Monoclinic a webmineral.com .
  5. Sistema triclinic a webmineral.com .

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • C. M. Viola e C. Viola Tractat de cristal·lografia, Hoepli (1920)
  • M.V. Di Carlo, Trattato di cristallografia, Hoepli (1920)
  • R. Di Germano, Introduzione alla cristallografia, Libreria Editrice Universitaria Levrotto & Bella (1978)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema cristal·lí Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs i fonts[modifica | modifica el codi]