Sistema d'assistència sanitària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un sistema d'assistència sanitària és l'organització de persones, institucions i recursos que ofereixen serveis d'assistència sanitària per satisfer les necessitats de salut de les poblacions objectiu.

Hi ha una àmplia varietat de sistemes d'assistència sanitària a tot el món, amb tantes històries i estructures organitzatives com nacions. Implícitament, les nacions han de dissenyar i desenvolupar sistemes de salut d'acord amb les seves necessitats i recursos, tot i que els elements comuns en pràcticament tots els sistemes de salut són l'atenció primària i les mesures de salut pública.[1] En alguns països, la planificació del sistema sanitari es distribueix entre els participants del mercat. En altres, hi ha un esforç concertat entre governs, sindicats, organitzacions benèfiques, organitzacions religioses o altres òrgans coordinats per proporcionar serveis d'atenció sanitària planificats dirigits a les poblacions a les quals atenen. No obstant això, la planificació sanitària s'ha descrit sovint com a evolutiva i no revolucionària.[2][3] Com passa amb altres estructures institucionals socials, és probable que els sistemes d'assistència sanitària reflecteixin la història, la cultura i l'economia dels estats en què evolucionen. Aquestes peculiaritats són importants i compliquen les comparacions internacionals i impedeixen qualsevol estàndard de rendiment del sistema a nivell mundial.

Objectius[modifica]

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els objectius dels sistemes d'assistència sanitària són una bona salut per als ciutadans, una resposta a les expectatives de la població i mitjans justos de finançament. El progrés cap a aquests objectius depèn de com els sistemes realitzin quatre funcions vitals: prestació de serveis d'atenció mèdica, generació de recursos, finançament i custòdia (aquesta última es refereix a una planificació i la gestió responsable dels recursos).[4] Altres dimensions per a l'avaluació dels sistemes de salut inclouen la qualitat, l'eficiència, l'acceptabilitat i l'equitat.[2] A més, la continuïtat de l'atenció sanitària és un objectiu important[5] (s'entén per continuïtat que l'assistència sigui coherent i coordinada, amb un flux d'informació de qualitat, mantenint una adequada relació permanent entre pacients i proveïdors dels serveis sanitaris).

Tipus[modifica]


  Països amb una sanitat pública universal
  Països amb una sanitat universal
  Països amb una sanitat pública, però no universal
  Països sense sanitat universal i pública
  Desconegut

Els sistemes d'assistència sanitària poden estar articulats segons:

  • El pes econòmic dels proveïdors de serveis:
    • Assistència sanitària pública, sota el control i titularitat d'entitats públiques (generalment l'Estat o altres jurisdiccions públiques).
    • Assistència sanitària privada concertada, on la provisió econòmica (i cert control) depèn d'entitats públiques.
    • Assistència sanitària privada, oferta segons les lleis del mercat.
  • La seva cobertura:
    • Assistència universal, on tots els habitants tenen dret (pel fet de ser-ho) a una atenció sanitària. Prestació que pot ser ser d'una sanitat pública o d'una sanitat privada concertada. El sistema de salut pot establir quins serveis són universals i quins no (la cartera de serveis).
    • Assistència no universal, on el sistema de salut públic deixa sense dret d'assistència a una part de la població, que s'ha de pagar l'assistència amb els seus recursos, ja sigui per una assegurança privada o per pagament directe de la prestació sanitària rebuda.
  • L'àmbit assistencial. Per exemple, la concessió de llicències de comercialització de productes sanitaris està controlada pel sistema de salut públic.

Referències[modifica]

  1. White F «Primary health care and public health: foundations of universal health systems». Med Princ Pract, 24, 2, 2015, pàg. 103–116. DOI: 10.1159/000370197. PMC: 5588212. PMID: 25591411.
  2. 2,0 2,1 «Health care system». Liverpool-ha.org.uk.
  3. New Yorker magazine article: "Getting there from here." 26 January 2009
  4. World Health Organization. (2000). World Health Report 2000 – Health systems: improving performance. Geneva, WHO http://www.who.int/whr/2000/en/index.html Arxivat 2014-01-28 a Wayback Machine.
  5. Cook, R. I.; Render, M.; Woods, D. «Gaps in the continuity of care and progress on patient safety». BMJ, 320, 7237, 2000, pàg. 791–794. DOI: 10.1136/bmj.320.7237.791. PMC: 1117777. PMID: 10720370.