Sistema de conductes col·lectors renals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaSistema de conductes col·lectors renals
Nefrona català.png
Els tubs col·lectors a baix a la dreta.
Part detúbul renal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD007685 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 265239 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1223
Terminologia anatòmica

El sistema de conductes col·lectors renals (o del ronyó) està format per una sèrie de túbuls i conductes que connecten físicament els nefrons amb un calze menor o directament amb la pelvis renal. El sistema de conductes col·lectors és l'última part del nefró i participa en l'equilibri d'electròlits i líquids mitjançant la reabsorció i l'excreció, processos regulats per les hormones aldosterona i vasopressina (hormona antidiürètica).

Hi ha diversos components del sistema de conductes col·lectors, inclosos els túbuls de connexió, els conductes col·lectors corticals i els conductes col·lectors medul·lars.

Funció[modifica]

Esquema que descriu el moviment dels ions a la nefrona, amb els conductes col·lectors a la dreta.

El sistema de conductes col·lectors és el component final del ronyó per influir en l'equilibri d'electròlits i líquids del cos. En humans, el sistema representa el 4-5% de la reabsorció de sodi del ronyó i el 5% de la reabsorció d'aigua del ronyó. En moments de deshidratació extrema, més del 24% de l'aigua filtrada es pot reabsorbir al sistema de conductes col·lectors.

Referències[modifica]