Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'illa de Mallorca comptava amb un sistema de vigilància i defensa de la costa format per un conjunt nombrós de talaies i torres repartides entorn de tota la costa que tenien com a finalitat vigilar la presència d'enemics per estar preparats davant una possible invasió o, al més sovint, incursió pirata. Constituïen una autèntica xarxa de torres que circumval·laven Mallorca i formaven un conjunt d'enllaços i senyals a base de senyals de foc i fum. Si bé a l'edat mitjana ja hi havia talaies a l'illa, la major part de les torres i en general tot el sistema fou ideat i duit a terme al segle xvi.

Història[modifica]

La mar Mediterrània sempre havia estat una mar perillosa per la presència de pirates, ja a l'edat antiga. Per la defensa d'aquest perill ja hi havia fortificacions costaneres a l'edat mitjana, com ara el castell del Rei a Pollença, el castell de Capdepera, el castell de Santueri a Felanitx i la torre de Sant Elm, i també moltes de torres privades dins possessions. No obstant això, amb la irrupció de l'Imperi Otomà a la Mediterrània a les acaballes de l'edat mitjana, i especialment a partir de Solimà el Magnífic, el perill esdevengué molt més gran, i la monarquia hispànica comprengué, principalment després de la presa de Rodes, que calia dirigir de nou els interessos cap a la Mediterrània[1]. Nasqué tota una nova política de fortificació de les localitats costaneres dels dominis hispànics i es repensaren totes les estratègies i les polítiques: hom comprengué que, si calia mantenir poblat el Regne de Mallorca, calia idear un pla total de defensa, coordinat entre les tres illes (aleshores Formentera romania despoblada). Així, a més de modernitzar la marina de guerra i fortificar les principals ciutats (Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó), nasqué un sistema de vigilància i defensa de les tres illes per mitjà de torres de defensa que comunicassin amb la ciutat per estar prevenguts de les possibles incursions[1]. Sembla que el sistema de vigilància per mitjà de senyes fou encarregat a Joan Binimelis i Garcia pel seu coneixement de la geografia mallorquina, atès que havia conofeccionat mapes, de Mallorca, Menorca i Cabrera per encàrrec del virrei Lluís de Vic i una descripció geogràfica de l'illa de Mallorca, part de la Història general del Regne de Mallorca, per encàrrec dels Jurats[2]. Aleshores ja s'havien alçat un bon grapat de noves torres, però encara en faltaven moltes per bastir: gairebé totes són de la segona meitat del segle xvi i el començament del segle xvii.

Sistema de vigilància i comunicació[modifica]

El sistema es basava en senyals de foc, de nit, i de fum, de dia, i consistia a fer el senyal en cas d'alerta o de rebre el senyal d'una altra torre. D'aquesta manera l'alerta arribava a la ciutat, on hi havia els contingents de defensa. L'encarregat de vetlar era el torrer.

Les torres també servien com a element de defensa i podien tenir qualque element d'artilleria, responsabilitat del torrer. A més de les torres, hi havia altres construccions per la vigilància de la costa, com ara les torres dels campanars però també barraques expressament edificades als pujols de ran de mar, on s'enviava un vigilant en els moments de més gran incertesa, quan s'esperava un possible atac.[3]

Les torres[modifica]

  • Torre de l'Àngel: situada al palau de l'Almudaina, era el punt on conduïen les senyes de totes les torres, perquè era el centre del poder militar de l'illa.
  • Torre d'en Pau: situada al Coll d'en Rabassa, fou bastida el 1666 damunt una antiga torre del segle xv. El segle XIX fou esbucada per construir-hi el fortí que hi ha actualment, reconvertit en parc.
  • Torre del Cap Blanc: bastida entre 1579 i 1584, és situada al Cap Blanc
  • Torre de Cala Pi: per la dificultat de l'accés a Cala Pi, la torre no fou bastida fins a 1663, bé per la dificultat de l'empresa, bé perquè hom considerava improbable un desembarcament en aquest punt.
  • Torre de l'Estelella: bastida el 1577. És situada a l'Estanyol de Migjorn.
  • Torre de Son Durí: bastida el 1595. És situada a la Ràpita.
  • Torre de la Colònia de Sant Jordi: desapareguda.
  • Torre de na Gosta: desapareguda. Estava situada al Cap de les Salines.
  • Torre Nova de sa Roca Fesa: bastida entre 1663 i 1667 sobre una antiga talaia. És situada a Cala Santanyí.
  • Torre d'en Beu: bastida el 1659. És situada a Cala Figuera.
  • Torre de Portopetro: torre fortificada de 1627 alçada sobre una antiga torre islàmica.
  • Torre de Portocolom: bastida el 1570, va ser esbucada el 1919 i actualment només en romanen les primeres filades.
  • Torre del Serral dels Falcons: bastida el 1577, va ser esbucada durant el Desembarcament del capità Bayo pel bombardeig de les forces franquistes i fou reconstruïda el 1960. Es troba al port de Manacor.
  • Torre de la Punta de n'Amer: bastida el 1617, és una torre fortificada amb fossat i preparada per l'artilleria defensiva. Es troba a la localitat costanera de la Coma.
  • Torre del Port Nou: bastida el 1751, es troba a la localitat de Cala Bona.
  • Torre Nova del Cap Vermell: bastida el 1577 uns 500 metres més enrere que la torre vella. Es troba al costat de Canyamel.
  • Torre Esbucada: degué ser construïda en qualque moment del segle xvii i se situa a Cala Rajada.
  • Talaia de Son Jaumell: bastida el 1566, està situada al bell cim d'un puig entre Cala Agulla i Cala Mesquida.
  • Torre des Matzoc o d'Albarca: bastida el 1562. Està situada davant el Faralló d'Albarca.
  • Talaia Moreia: bastida el 1580, es troba al cap curucull del puig.
  • Torre Major d'Alcanada: bastida el 1602, no feia senyals, ans era solament de defensa. Es troba a Alcanada.
  • Talaia d'Alcúdia: bastida el 1567. Es troba al cap curucull del Cap del Pinar.
  • Talaia d'Albercutx: bastida el 1597. Entorn de la talaia hi ha tot un sistema de vigilància militar del segle xx. Es troba a la Península de Formentor.
  • Torre de Cala Sant Vicenç: bastida el 1571 i esbucada el 1952.
  • Torre de Lluc: bastida el 1606. Es troba entre el Puig Roig i el torrent de Pareis.
  • Torre de la Calobra o des Bosc: construïda el 1605. Era torre de defensa i no feia senyals. Està situada a la part alta de la Calobra.
  • Torre de la Mola de Tuent o de Can Palou: construïda el 1596. Està situada entre la Calobra i Tuent.
  • Torre del Forat o del Morro del Forat: construïda el 1607. Està situada a llevant de Cala Tuent.
  • Torre de na Seca: bastida el 1584. Està situada prop de Bàlitx d'Avall.
  • Torre Picada: bastida el 1622. Està situada vora el Port de Sóller.
  • Torre del Port de Sóller: bastida el 1545. Està situada dins el Port de Sóller.
  • Torre de la Pedrissa: fou bastida el 1614 per indicació de Joan Binimelis. El 1874 la comprà l'Arxiduc. Està situada a prop de Cala Deià.
  • Torre de Son Galceran: bastida el 1614. El 1878 la comprà l'Arxiduc. Està situada a prop de Valldemossa.
  • Torre del Verger o de les Ànimes: bastida el 1579. Està situada al Coll del Verger.
  • Torre Nova de l'Evangèlica: bastida el 1919. Està situada entre Estellencs i Andratx.
  • Torre de Cala en Basset: bastida el 1583. Està situada a Cala en Basset.
  • Torre de na Pòpia: desapareguda. Fou bastida el 1580 i destruïda el 1850, quan es bastí el vell far de na Pòpia. Es troba al punt més alt de la Dragonera.
  • Torre de Llebeig: bastida el 1585, es troba al punt més occidental de la Dragonera.
  • Torre de Sant Elm: bastida el 1279, en època de Jaume II, fins al segle xvi estava associada a un hospital.
  • Torre de Sant Francesc: construïda el 1739 dels pescadors del port d'Andratx per protegir-se dels atacs pirates. És de planta quadrada i avui en dia forma part d'un habitatge privat, el nombre 9 del carrer Rodríguez Acosta.
  • Torre de la Mola: construïda el 1590, s'alça sobre una antiga torre medieval. També la coneixen amb els noms de Torre Vella d'Andratx i Torre de Sant Carles. Es troba a l'extrem occidental del port.
  • Torre del Cap Andritxol: bastida el 1580, es troba a prop del Camp de Mar.
  • Castellot de Santa Ponça: s'alça sobre una antiga torre medieval bastida el 1302. Fou reformada el 1588, si bé l'aspecte actual es deu a una reforma del segle xviii. Es troba entre Santa Ponça i la Costa de la Calma.
  • Torre de Malgrats: fou bastida el 1580 sobre les illes Malgrat i esbucada el segle XX.
  • Torre de Rafaubetx: fou bastida el 1580 i enderrocada el segle XX perquè interferia a la línia d'una bateria militar. Es conserva la base de la torre, entre el Toro i Portals Vells.
  • Torre de Cala Figuera: bastida el 1579. Es troba al cap de Cala Figuera, un dels extrems de la badia de Palma.
  • Torre de Portals Vells: bastida el 1584, també rep el nom de torre del Moro.
  • Torre de la Porrassa: bastida el 1616, es troba a Magaluf, davant l'illot de la Porrassa.
  • Torre d'Illetes: bastida el 1577, es troba a l'Illa de la Torre.
  • Torre de Senyals o de Portopí: probablement data del segle xv. El 1612, arran de la construcció de la fortalesa de Sant Carles, el far de Portopí es va traslladar del seu emplaçament originari i es va situar sobre l'antiga torre de Portopí. El far, naturalment esbucat amb la construcció de la fortalesa, datava del segle xiii.
  • Torre de Paraires: probablement data del mateix moment que la torre de Senyals, atès que es troba a l'altra part del port i que totes dues servien per tancar-lo amb una cadena.

Altres elements de defensa[modifica]

  • Fort del Cap Enderrocat: es tracta d'un fort del segle xix, projectat el 1897, quan aquest sistema ja era obsolet. La finalitat era la de poder creuar focs amb el castell de Sant Carles, que encara era operatiu.
  • Murades de Santanyí: la vila de Santanyí comptà amb un petit recinte murat bastit el segle xvi, del qual avui en dia no en resta més que una de les portes, la porta Murada.
  • Fortí de Cala Llonga: bastit el 1730 i reconstruït el 1793, constituïa una guarnició per vint homes.
  • Castell de Santueri: castell roquer d'època pre-catalana que, si bé l'estructura actual possiblement no és anterior a l'època islàmica, és clar que ja a l'edat antiga hi havia una fortificació.
  • Castell de Capdepera: castell que es troba al cap curucull de la vila de Capdepera que fou bastit el segle xix per ordre del rei Jaume II.
  • Castell de Sant Salvador: castell d'època islàmica que es troba al cap curucull de la vila d'Artà.
  • Murades d'Alcúdia: la ciutat d'Alcúdia compta amb un recinte murat del segle XIII ençà.
  • Fortalesa d'Albercutx o de l'Avançada: fortalesa bastida el 1684.
  • Castell del Rei: castell roquer que, com el castell de Santueri, remunta els orígens a l'Edat Antiga.
  • Castell de Sant Carles: fou bastit entre 1610 i 1612.
  • Castell de Bellver: castell gòtic del segle XIV situat ben a prop de la ciutat.
  • Murades de Palma: la ciutat de Mallorca ha tengut murades de la fundació en temps dels romans ençà. Les darreres foren les renaixentistes, començades a les acaballes del segle xvi i acabades entre els segles xvii i XVIII.

També contribuïen a la vigilància i la defensa de l'illa les fortificacions particulars, com ara les possessions de l'Àguila, Capocorb, la Vall o la Devesa de Ferrutx.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ensenyat Pujol, 2002, p. 37-40.
  2. Duran, 2014.
  3. Escanelles, Miquel Àngel. «Puig de Son Galiana». ToponímiaMallorca. [Consulta: 1r juliol 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Dolç, Miquel (ed.). Gran Enciclopèdia de Mallorca, tom XVII. Palma: Promallorca edicions, 1989, p. 232-233. ISBN 84-86.617.41-X. 
  • Duran, Eulàlia. «Pròleg». A: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. València: Publicacions de la Universitat de València, 2014, p. 8-9. ISBN 978-84-370-9350-5. 
  • Ensenyat Pujol, Gabriel. «El darrer recinte: els inicis de la quinta murada de Ciutat de Mallorca (s. XVI)». A: Les Murades de Palma. Miscel·lània. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2002, p. 37-60. 

Enllaços externs[modifica]