Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'illa de Mallorca comptava amb un sistema de vigilància i defensa de la costa format per un conjunt nombrós de talaies i torres repartides entorn de tota la costa que tenien com a finalitat vigilar la presència d'enemics per estar preparats davant una possible invasió o, al més sovint, incursió pirata. Constituïen una autèntica xarxa de torres que circumval·laven Mallorca i formaven un conjunt d'enllaços i senyals a base de senyals de foc i fum. Si bé a l'Edat Mitjana ja hi havia talaies a l'illa, la major part de les torres i en general tot el sistema fou ideat i duit a terme el segle XVI.

Història[modifica]

La mar Mediterrània sempre havia estat una mar perillosa per la presència de pirates, ja a l'Edat Antiga. Per la defensa d'aquest perill ja hi havia fortificacions costaneres a l'Edat Mitjana, com ara el castell del Rei a Pollença, el castell de Capdepera, el castell de Santueri a Felanitx i la torre de Sant Elm, així com també moltes de torres privades dins possessions. No obstant això, amb la irrupció de l'Imperi Otomà a la Mediterrània a les acaballes de l'Edat Mitjana, i especialment a partir de Solimà el Magnífic, el perill esdevengué molt més gran, i la monarquia hispànica comprengué, principalment després de la presa de Rodes, que calia dirigir de nou els interessos cap a la Mediterrània[1]. Nasqué tota una nova política de fortificació de les localitats costaneres dels dominis hispànics i es repensaren totes les estratègies i les polítiques: hom comprengué que, si calia mantenir poblat el Regne de Mallorca, calia idear un pla total de defensa, coordinat entre les tres illes (aleshores Formentera romania despoblada). Així, a més de modernitzar la marina de guerra i fortificar les principals ciutats (Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó), nasqué un sistema de vigilància i defensa de les tres illes per mitjà de torres de defensa que comunicassin amb la ciutat per estar prevenguts de les possibles incursions[1]. Sembla que el sistema de vigilància per mitjà de senyes fou encarregat a Joan Binimelis i Garcia pel seu coneixement de la geografia mallorquina, atès que havia conofeccionat mapes, de Mallorca, Menorca i Cabrera per encàrrec del virrei Lluís de Vic i una descripció geogràfica de l'illa de Mallorca, part de la Història general del Regne de Mallorca, per encàrrec dels Jurats[2]. Aleshores ja s'havien alçat un bon grapat de noves torres, però encara en faltaven moltes per bastir: gairebé totes són de la segona meitat del segle XVI i el començament del segle XVII.

Sistema de vigilància i comunicació[modifica]

El sistema es basava en senyals de foc, de nit, i de fum, de dia, i consistia a fer el senyal en cas d'alerta o de rebre el senyal d'una altra torre. D'aquesta manera l'alerta arribava a la ciutat, on hi havia els contingents de defensa. L'encarregat de vetlar era el torrer.

Les torres també servien com a element de defensa i podien tenir qualque element d'artilleria, responsabilitat del torrer.

Les torres[modifica]

  • Torre de l'Àngel: situada al palau de l'Almudaina, era el punt on conduïen les senyes de totes les torres, perquè era el centre del poder militar de l'illa.
  • Torre d'en Pau: situada al Coll d'en Rabassa, fou bastida el 1666 damunt una antiga torre del segle XV. El segle XIX fou esbucada per construir-hi el fortí que hi ha actualment, reconvertit en parc.
  • Torre del Cap Blanc: bastida entre 1579 i 1584, és situada al Cap Blanc
  • Torre de Cala Pi: per la dificultat de l'accés a Cala Pi, la torre no fou bastida fins a 1663, bé per la dificultat de l'empresa, bé perquè hom considerava improbable un desembarcament en aquest punt.
  • Torre de l'Estelella: bastida el 1577. És situada a l'Estanyol de Migjorn.
  • Torre de Son Durí: bastida el 1595. És situada a la Ràpita.
  • Torre de la Colònia de Sant Jordi: desapareguda.
  • Torre de na Gosta: desapareguda. Estava situada al Cap de les Salines.
  • Torre Nova de sa Roca Fesa: bastida entre 1663 i 1667 sobre una antiga talaia. És situada a Cala Santanyí.
  • Torre d'en Beu: bastida el 1659. És situada a Cala Figuera.
  • Torre de Portopetro: torre fortificada de 1627 alçada sobre una antiga torre islàmica.
  • Torre de Portocolom: bastida el 1570, va ser esbucada el 1919 i actualment només en romanen les primeres filades.
  • Torre del Serral dels Falcons: bastida el 1577, va ser esbucada durant el Desembarcament del capità Bayo pel bombardeig de les forces franquistes i fou reconstruïda el 1960. Es troba al port de Manacor.
  • Torre de la Punta de n'Amer: bastida el 1617, és una torre fortificada amb fossat i preparada per l'artilleria defensiva. Es troba a la localitat costanera de La Coma.
  • Torre del Port Nou: bastida el 1751, es troba a la localitat de Cala Bona.
  • Torre Nova del Cap Vermell: bastida el 1577 uns 500 metres més enrere que la torre vella. Es troba al costat de Canyamel.
  • Torre Esbucada: degué ser construïda en qualque moment del segle XVII i se situa a Cala Rajada.
  • Talaia de Son Jaumell: bastida el 1566, està situada al bell cim d'un puig entre Cala Agulla i Cala Mesquida.
  • Torre des Matzoc o d'Albarca: bastida el 1562. Està situada davant el Faralló d'Albarca.
  • Talaia Moreia: bastida el 1580, es troba al cap curucull del puig.
  • Torre Major d'Alcanada: bastida el 1602, no feia senyals, ans era solament de defensa. Es troba a Alcanada.
  • Talaia d'Alcúdia: bastida el 1567. Es troba al cap curucull del Cap del Pinar.
  • Talaia d'Albercutx: bastida el 1597. Entorn de la talaia hi ha tot un sistema de vigilància militar del segle XX. Es troba a la Península de Formentor.
  • Torre de Cala Sant Vicenç: bastida el 1571 i esbucada el 1952.
  • Torre de Lluc: bastida el 1606. Es troba entre el Puig Roig i el torrent de Pareis.
  • Torre de la Calobra o des Bosc: construïda el 1605. Era torre de defensa i no feia senyals. Està situada a la part alta de la Calobra.
  • Torre de la Mola de Tuent o de Can Palou: construïda el 1596. Està situada entre la Calobra i Tuent.
  • Torre del Forat o del Morro del Forat: construïda el 1607. Està situada a llevant de Cala Tuent.
  • Torre de na Seca: bastida el 1584. Està situada prop de Bàlitx d'Avall.
  • Torre Picada: bastida el 1622. Està situada vora el Port de Sóller.
  • Torre del Port de Sóller: bastida el 1545. Està situada dins el Port de Sóller.
  • Torre de la Pedrissa: fou bastida el 1614 per indicació de Joan Binimelis. El 1874 la comprà l'Arxiduc. Està situada a prop de Cala Deià.
  • Torre de Son Galceran: bastida el 1614. El 1878 la comprà l'Arxiduc. Està situada a prop de Valldemossa.
  • Torre del Verger o de les Ànimes: bastida el 1579. Està situada al Coll del Verger.
  • Torre Nova de l'Evangèlica: bastida el 1919. Està situada entre Estellencs i Andratx.
  • Torre de Cala en Basset: bastida el 1583. Està situada a Cala en Basset.
  • Torre de na Pòpia: desapareguda. Fou bastida el 1580 i destruïda el 1850, quan es bastí el vell far de na Pòpia. Es troba al punt més alt de la Dragonera.
  • Torre de Llebeig: bastida el 1585, es troba al punt més occidental de la Dragonera.
  • Torre de Sant Elm: bastida el 1279, en època de Jaume II, fins al segle XVI estava associada a un hospital.
  • Torre de Sant Francesc: construïda el 1739 dels pescadors del port d'Andratx per protegir-se dels atacs pirates. És de planta quadrada i avui en dia forma part d'un habitatge privat, el nombre 9 del carrer Rodríguez Acosta.
  • Torre de la Mola: construïda el 1590, s'alça sobre una antiga torre medieval. També la coneixen amb els noms de Torre Vella d'Andratx i Torre de Sant Carles. Es troba a l'extrem occidental del port.
  • Torre del Cap Andritxol: bastida el 1580, es troba a prop del Camp de Mar.
  • Castellot de Santa Ponça: s'alça sobre una antiga torre medieval bastida el 1302. Fou reformada el 1588, si bé l'aspecte actual es deu a una reforma del segle XVIII. Es troba entre Santa Ponça i la Costa de la Calma.
  • Torre de Malgrats: fou bastida el 1580 sobre les illes Malgrat i esbucada el segle XX.
  • Torre de Rafaubetx: fou bastida el 1580 i enderrocada el segle XX perquè interferia a la línia d'una bateria militar. Es conserva la base de la torre, entre el Toro i Portals Vells.
  • Torre de Cala Figuera: bastida el 1579. Es troba al cap de Cala Figuera, un dels extrems de la badia de Palma.
  • Torre de Portals Vells: bastida el 1584, també rep el nom de torre del Moro.
  • Torre de la Porrassa: bastida el 1616, es troba a Magaluf, davant l'illot de la Porrassa.
  • Torre d'Illetes: bastida el 1577, es troba a l'Illa de la Torre.
  • Torre de Senyals o de Portopí: probablement data del segle XV. El 1612, arran de la construcció de la fortalesa de Sant Carles, el far de Portopí es va traslladar del seu emplaçament originari i es va situar sobre l'antiga torre de Portopí. El far, naturalment esbucat amb la construcció de la fortalesa, datava del segle XIII.
  • Torre de Paraires: probablement data del mateix moment que la torre de Senyals, atès que es troba a l'altra part del port i que totes dues servien per tancar-lo amb una cadena.

Altres elements de defensa[modifica]

També contribuïen a la vigilància i la defensa de l'illa les fortificacions particulars, com ara les possessions de l'Àguila, Capocorb, la Vall o la Devesa de Ferrutx.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Dolç, Miquel (ed.). Gran Enciclopèdia de Mallorca, tom XVII. Palma: Promallorca edicions, 1989, p. 232-233. ISBN 84-86.617.41-X. 
  • Duran, Eulàlia. «Pròleg». A: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. València: Publicacions de la Universitat de València, 2014, p. 8-9. ISBN 978-84-370-9350-5. 
  • Ensenyat Pujol, Gabriel. «El darrer recinte: els inicis de la quinta murada de Ciutat de Mallorca (s. XVI)». A: Les Murades de Palma. Miscel·lània. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2002, p. 37-60. 

Enllaços externs[modifica]