Sistema endocrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines. Actua com una xarxa de comunicació cel·lular que respon als estímuls alliberant hormones i és l'encarregat de diverses funcions metabòliques de l'organisme.[1]

Els òrgans i glàndules del sistema endocrí produeixen, emmagatzemen i secreten hormones; les hormones fabricades s'utilitzen internament en el cos i la seva acció pot tardar a manifestar-se. Totes les hormones produïdes estan interrelacionades. Perquè el procés funcioni de manera adequada necessita glàndules que produeixen les substàncies necessàries, un flux de sang per a transportar les hormones al llocs de recepció i un sistema, regit per l'hipotàlam, per a controlar com es produeixen i utilitzen.

Les hormones secretades per les glàndules endocrines regulen el creixement, el desenvolupament i les funcions de molts teixits, i coordinen els processos metabòlics de l'organisme. L'endocrinologia és la ciència que estudia les glàndules endocrines, les substàncies hormonals que produeixen aquestes glàndules, els seus efectes fisiològics, així com les malalties i trastorns deguts a alteracions de la seva funció.

El sistema endocrí està constituït per una sèrie de glàndules freturoses de ductes. Un conjunt de glàndules que s'envien senyals químics mútuament són coneguts com un eix; un exemple és l'eix hipotalàmic-hipofisario-adrenal. Les glàndules més representatives del sistema endocrí són la hipòfisi, la glàndula tiroide i la suprarenal. Les glàndules endocrines en general comparteixen característiques comunes com la manca de conductes, alta irrigació sanguínia i la presència de vacúols intracel·lulars que emmagatzemen les hormones. Això contrasta amb les glàndules exocrines com les salivals i les del tracte gastrointestinal que tenen escassa irrigació i posseeixen un conducte o alliberen les substàncies a una cavitat.

A part de les glàndules endocrines especialitzades per aquesta funció, existeixen altres òrgans com el ronyó, fetge, cor i les gònades, que té una funció endocrina secundària. Per exemple el ronyó segrega hormones endocrines com l'eritropoetina i la renina.

La paraula endocrí deriva de les paraules gregues ἐνδο- endo "dins" i krinein κρίνειν "separar, distingir".

Funcions del sistema endocrí[modifica | modifica el codi]

Entre les principals funcions trobem:

El sistema endocrí, nerviós i reproductiu junt amb els ronyons, els intestins, el fetge i el greix ajuden a mantenir i controlar:

  • Els nivells d'energia del cos
  • La reproducció
  • El creixement i desenvolupament
  • L'equilibri intern (homeostasi)
  • Les reaccions a les condicions ambientals

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Glàndules situades al sistema nerviós central i hormones que produeixen

El sistema endocrí està format per un seguit de glàndules endocrines que segreguen a la sang els productes que produeixen: les hormones. Els sistema endocrí fa funcions de control que se sumen a l'acció del sistema nerviós, però així com el control que exerceix el sistema nerviós es manifesta de manera ràpida, els efectes dels processos que controla el sistema endocrí necessiten temps per manifestar-se, de vegades anys. Tanmateix hi ha hormones com l'adrenalina que poden provocar efectes molt ràpids, com en el cas de la resposta del cos a la por o a una situació de perill.[2] As Però en general, les glàndules endocrines regulen processos de llarga durada com el metabolisme o el creixement.

A diferència de les glàndules exocrines, les glàndules endocrines no disposen de conductes per secretar els seus productes, funcionen agafant productes de la sang i tornant a la sang els que produeixen.

Hipotàlem[modifica | modifica el codi]

Aquesta glàndula del sistema nerviós central està situada a sobre de la hipòfisi i el seu paper fonamental és el de fer d'intermediari entre el sistema nerviós i el sistema endocrí, produeix tot un seguit d'hormones, la majoria actuen sobre la hipòfisi, que provoquen que s'alliberin d'altres hormones.

Hormona secretada Abreviatura Produïda per Efectes
Hormona alliberadora de tirotropina
(hormona alliberadora de prolactina)
TRH o TSHRH Neurones neurosecretors parvocel·lulars Estimula l'alliberament de l'hormona estimulant de tiroide (TSH) de l'adenohipòfisis (principalment)
Estimula l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi
Dopamina
(hormona inhibidora de prolactina)
DA Neurones productores de dopamina del nucli arcuat Inhibeix l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi
Hormona alliberadora de somatotropina (somatocrinina) GHRH Cèl·lules neuroendocrines del nucli arcuat Estimula l'alliberament de hormona del creixement (GH) de l'adenohipòfisi
Somatostatina
(hormona inhibidora de l'hormona de creixement)
GHIH Cèl·lules neuroendocrines del nucli periventricular Inhibeix l'alliberament de l'hormona de creixement (GH)] de l'adenohipòfisi
Inhibeix l'alliberament de l'hormona estimulant de tiroide (TSH) de l'adenohipòfisi
Hormona alliberadora de gonadotrofina GnRH o LHRH Cèl·lules neuroendocrines de l'àrea preòptica Estimula l'alliberament de hormona foliculoestimulant (FSH) de l'adenohipòfisi
Estimula l'alliberament de la hormona luteïnitzant (LH) de l'adenohipòfisi
Hormona alliberadora de corticotropina CRH o CRF Neurones neurosecretors parvocel·lulars Estimula l'alliberament de hormona adrenocorticotropa (ACTH) de l'adenohipòfisi
Oxitocina Cèl·lules neurosecretors magnocel·lulars Contracció uterina
Lactància materna
Vasopressina
(hormona antidiurètica)
ADH o AVP Neurones neurosecretors parvocel·lulars Incrementa la permeabilitat a l'aigua en el túbul contornejat distal i el conducte col·lector de la nefrona, promovent la reabsorció d'aigua i el volum sanguini

Glàndula pineal[modifica | modifica el codi]

Aquesta glàndula es troba en el cervell dels vertebrats i per mitjà de la secreció de la melatonina regula els ritmes circadiàris. [3]

Hormona secretada Cèl·lules que l'originen Funció Principal
Melatonina (Principalment) Pinealocits Antioxidant
Regula els cicles reproductius temporals i els cicles de somni; pot regular l'inici de la pubertat.
Dimetiltriptamina S'especula un paper en els somnis i experiències místiques

Glàndula hipòfisi (pituïtària)[modifica | modifica el codi]

Aquesta glàndula del sistema nerviós central, també anomenada glàndula pituïtària, és a la base del crani, sota l'encèfal i està estretament relacionada amb l'hipotàlem per a regular la majoria de les funcions de l'organisme per mitjà d'hormones. En els humans consta de dues parts o lòbuls, l'adenohipòfisi o lòbul anterior que secreta hormones sota el control de l'hipotàlem i la neurohipòfisi o lòbul posterior que només emmagatzema hormones. En alguns vertebrats hi ha un tercer lòbul central que secreta l'hormona estimuladora dels melanòcits.[4]

Adenohipòfisis (hipòfisi anterior)[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules secretores Efectes
Hormona del creixement
(somatotropina)
GH Somatotropes Estimula el creixement i la reproducció cel·lular
Estimula l'alliberament del factor de creixement insulínic tipus 1 secretat pel fetge
Hormona estimulant de la tiroide
(tirotropina)
TSH Tirotropes Estimula la síntesi de tiroxina (T4) i triyodotironina (T3) i alliberament des de la glàndula tiroide
Estimula l'absorció de iode per part de la glàndula tiroide.
Hormona adrenocorticotròpica
(corticotropina)
ACTH Corticotropes Estimula la síntesi i alliberament de corticosteroides (glucocorticoide i mineralcorticoides) i andrògens per part de la escorça adrenal
Hormona foliculoestimulant FSH Gonadotropes En femelles: Estimula la maduració dels fol·licles ovàrics
En mascles: Estimula la maduració dels túbuls seminífers
En mascles: Estimula l'espermatogènesi
En mascles: Estimula la producció de proteïnes lligadors d'andrògens en les cèl·lules de Sertoli en els testicles
Hormona luteïnitzant LH Gonadotropes En femelles: estimulen l'ovulació
En femelles: Estimula la formació del cos luti
En mascles: estimula la síntesi de testosterona per part de les cèl·lules de Leydig
Prolactina PRL Lactotropes i mamotropes Estimula la síntesi d'alliberament de llet des de la glàndula mamària
Intervé l'orgasme

Neurohipòfisis (hipòfisi posterior)[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Abreviatura Tipus de substància química Funció principal
Oxitocina Pèptid En les dones estimula la contracció dels músculs uterins durant el part, la secreció de llet i conductes maternals.

En els homes facilita l'ejaculació d'esperma.

Vasopressina
(hormona antidiürètica)
ADH Pèptid Incrementa la permeabilitat a l'aigua en el túbul contornejat distal i el conducte col·lector de la nefrona, promovent la reabsorció d'aigua en els ronyons i comprimeix les arterioles

L'oxitocina i vasopressina són sintetitzades en l'hipotàlem, en la neurohipòfisis solament són emmagatzemades per a la seva secreció.

Hipòfisi mitjana (pars intermèdia)[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules que l'originen Efectes
Hormona estimulant de melanòcits MSH Melanotropes Estimula la síntesi i alliberament de melanina als melanòcits de la pell i el pèl,

Glàndula tiroide[modifica | modifica el codi]

És una glàndula dependent de la hipòfisi. Aquesta glàndula és al coll, sota el cartílag tiroide, i controla la rapidesa amb què crema l'energia, mitjançant la producció de les hormones tiroïdals (triiodotironina, tiroxina, calcitonina)[5] i regulant la sensibilitat del cos a altres hormones.

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules que l'originen Efectes
Triyodotironina T3 Cèl·lules epitelials de la tiroide (Forma més potent de hormona tiroïdal)
Estimula el consum d'oxigen i energia, mitjançant l'increment del metabolisme basal
Estimula el ARN polimerasa I i II, d'aquesta manera promovent la síntesi proteïca
Tiroxina
(tetrayodotironina)
T4 Cèl·lules epitelials de la tiroide (Forma menys activa d'hormona tiroïdal)
(Actua com una prohormona per originar triyodotironina)
Estimula el consum d'oxigen i energia, mitjançant l'increment del metabolisme basal
Estimula l'ARN polimerasa I i II, d'aquesta manera promovent la síntesi proteïca
Calcitonina Cèl·lules parafoliculars Estimula els osteoblasts i la construcció òssia
Inhibeix l'alliberament de Ca2+ de l'os, reduint d'aquesta forma el Ca2+ sanguini

Glàndula paratiroide[modifica | modifica el codi]

És una glàndula independent de la hipòfisi. Aquesta glàndula endocrina, que en els mamífers acostuma a tenir quatre elements que se situen sobre la part posterior de la glàndula tiroides, produeix l'hormona paratiroïdal que actua com a reguladora de la concentració de calci a la sang i al líquid intersticial. També actua sobre els receptors acoblats a la proteïna G i sobre el monofosfat d'adenosina cíclic per estimular l'alliberament de calci dels osos i la reabsorció de calci als túbuls renals. A més actua sobre la vitamina D que incrementa l'absorció de calci als intestins.[6]

Sistema digestiu[modifica | modifica el codi]

Endocrine Alimentary system es.svg

Estómac[modifica | modifica el codi]

Aquest òrgan de l'aparell digestiu també sintetitza hormones que són alliberades a la sang, ho fan les cèl·lules endocrines situades a la capa de la mucosa. Les cèl·lules G, que es troben sobretot a la regió del càrdies, produeixen gastrina, l'hormona que estimula la secreció d'àcid clorhídric (Hcl) i les cèl·lules ECL histamina que estimula la producció d'àcids gàstrics. Les cèl·lules P/D1 de la mucosa produeixen grelina u hormona de la gana que estimula l'apetit;[7] les cèl·lules EC produeixen serotonina i les cèl·lules D somatostatina.

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules secretores Efectes
Gastrina (principalment) Cèl·lules G Secreció de àcid gàstric per les cèl·lules parietals
Ghrelina Cèl·lules P/D1 Estimula el apetit, la secreció de somatotropina de l'adenohipòfisis
Neuropèptid I NPY Incrementa la ingesta d'aliments i disminueix l'activitat física
Somatostatina Cèl·lules delta Suprimeix l'alliberament de gastrina, colecistoquinina (CCK), secretina, motilina, pèptid intestinal vasoactiu (VIP), polipèptid intestinal gàstric (GIP), enteroglucagó. La baixa taxa de buidada gàstrica redueix les contraccions del múscul llis i flux sanguini dins de l'intestí[8]
Histamina Cèl·lules ECL Estimula la secreció d'àcid gàstric
Endotelina Cèl·lules X Contracció del múscul llis estomacal[9]

Duodè[modifica | modifica el codi]

El duodè regula la velocitat de buidatge de l'estómac per mitjà de la secreció d'hormones. Les cèl·lules de l'epiteli duodenal alliberen secretina i colecistoquinina a la sang en resposta a estímuls d'àcids i greixos quan el pílor s'obre i allibera el quim gàstric al duodè per a la seva digestió. Això provoca que la vesícula biliar alliberi la bilis produïda pel fetge i que el pàncrees alliberi bicarbonat i enzims digestius com tripsina, lipasa i amilasa en el duodè.[10]

Hormona secretada Cèl·lules secretores Efectes
Secretina Cèl·lules S Secreció de bicarbonat des del fetge, pàncrees i les Glàndules de Brunner duodenals.

Incrementa l'efecte de la colecistoquinina.

Suspèn la producció de suc gàstric.

Colecistoquinina Cèl·lules I Alliberament d'enzims digestives des del pàncrees

Alliberament de bilis des de la vesícula biliar Supressió de la gana

Fetge[modifica | modifica el codi]

El fetge també produeix hormones com el factor de creixement tipus insulina 1 (IGF-1), una hormona polipèptida que té un paper important en el creixement infantil i que continua tenint efectes anabòlics en els adults, o la trombopoietina (TPO), una hormona glicoproteica que regula la producció de plaquetes a la medul·la òssia.

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules secretores Efectes
Factor de creixement insulínic (o somatomedines) (principalment) IGF Hepatòcits Efecte reguladors similars a la insulina que modulen el creixement cel·lular i creixement corporal
Angiotensinogen i angiotensina Hepatòcits Vasoconstricció

Alliberament d'aldosterona des de l'escorça suprarenal dipsogen

Trombopoyetina Hepatòcits Estimula la producció de plaquetes per part dels megacariòcits[11]

Pàncrees[modifica | modifica el codi]

És una glàndula independent de la hipòfisi. A més del seu paper en la digestió dels aliments, el pàncrees també fa funcions de glàndula endocrina secretant algunes hormones produïdes als illots de Langerhans, entre aquestes hi ha la insulina i el glucagó, que controlen els nivells de glucosa activant o inhibint diferents processos metabòlics. Un dèficit en la producció d'insulina comporta l'aparició de la malaltia de la diabetis.

Hormona secretada Cèl·lules secretores Efectes
Insulina (principalment) Cèl·lules beta Captació de la glucosa sanguínia, glicogènesi i glicòlisis en el fetge i múscul

Captació de lípids i síntesi de triglicèrids en adipòcits altres efectes anabòlics

Glucagó (Principalment) Cèl·lules alfa Glicogenolisis i gluconeogènesi en el fetge

Incrementa els nivells sanguinis de glucosa

Somatostatina Cèl·lules delta Inhibeix l'alliberament d'insulina

Inhibeix l'alliberament de glucagó Suprimeix l'acció exocrina secretòria del pàncrees

Polipèptid pancreàtic Cèl·lules PP Autorregula la funció secretora pancreàtica i els nivells de glicogen hepàtic.

Glàndula suprarenal[modifica | modifica el codi]

En aquestes unes glàndules endocrines, que en els mamífers tenen forma de triangle i es troben sobre els ronyons, es diferencien dues parts, el còrtex i la medul·la suprarenal. El còrtex és la part exterior que produeix hormones esteroides essencials per a la vida com els corticoides (els glucocorticoide controlen el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, un exemple és el cortisol; els mineralocorticoides com l'aldosterona tenen un paper en el manteniment de l'equilibri de l'aigua i dels nivells de sals minerals). El còrtex també produeix hormones que intervenen en el control dels caràcters sexuals secundaris de manera complementària a les produïdes per les gònades. La medul·la suprarenal es troba embolcallada pel còrtex i produeix principalment adrenalina, que desencadena la resposta del cos a situacions de perill o por, i també noradrenalina.

Escorça adrenal[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Cèl·lules secretores Efectes
Glucocorticoides (Principalment cortisol) Cèl·lules de la zona fasciculada i la zona reticular Estimula la gluconeogènesi
Estimula la degradació d'àcids grassos en el teixit adipós
Inhibeix la síntesi proteïca
Inhibeix la captació de glucosa en el teixit muscular i adipós
Inhibeix la resposta immunològica (immunosupressor)
Inhibeix la resposta inflamatòria (antiinflamatori)
Mineralocorticoides (Principalment aldosterona) Cèl·lula de la zona glomerular Estimula la reabsorció activa de sodi en els ronyons
Estimula la reabsorció passiva d'aigua en els ronyons, incrementant el volum sanguini i la pressió arterial
Estimula la secreció de potassi i H+ en la nefrona del ronyó i l'excreció subseqüent
Andrògens (inclou DHEA i testosterona) Cèl·lules de la zona fasciculada i la zona reticular En mascles: efectes reduïts en comparació dels andrògens testiculars
En femelles: efecte masculinitzant (per exemple. excessiu borrissol facial) i producció d'hormones sexuals després de la menopausa

Medul·la adrenal[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Cèl·lules secretores Efectes
Adrenalina (epinefrina) (Principalment) Cèl·lules cromafines Resposta de lluita o fugida:
Noradrenalina (norepinefrina) Cèl·lules cromafines Resposta de lluita o fugida:
Dopamina Cèl·lules cromafines Incrementa la freqüència cardíaca i la pressió sanguínia
Encefalina Cèl·lules cromafines Regula la resposta al dolor

Sistema reproductiu[modifica | modifica el codi]

Endocrine Reproductive system es.svg

Testicles[modifica | modifica el codi]

És una glàndula dependent de la hipòfisi. A més de produir espermatozous, els testicles també produeixen androgens, hormones sexuals masculines, principalment produeixen testosterona a les cèl·lules de Leydig, que entre altres coses és la responsable dels caràcters sexuals secundaris masculins i de l'espermatogènesi sota el control de l'hormona luteïnitzant que produeix l'adenohipòfisi.

Hormona secretada Cèl·lules secretores Efectes
Andrògens (primordialment testosterona) Cèl·lules de Leydig Anabòlic: increment de massa muscular i força, augment de la densitat òssia Caràcters masculins: maduració de òrgans sexuals, formació del escrot, creixement de la laringe, aparició de la barba i borrissol axil·lar.
Estradiol Cèl·lules de Sertoli Prevé l'apoptosi de cèl·lules germinals[12]
Inhibina Cèl·lules de Sertoli Inhibeix la producció de FSH

Fol·licle ovàric / Cos luti[modifica | modifica el codi]

És una glàndula dependent de la hipòfisi. A més de produir òvuls, els ovaris també produeixen hormones femenines, als fol·licles de Graaf es produeixen estrogens, com l'estradiol o l'estrona, que són els responsables dels caràcters sexuals secundaris femenins; i al cos luti es produeix progestagens com la progesterona, involucrada en el cicle menstrual, l'embaràs i l'embriogènesi, o la inhibina, amb un paper fonamental a la menstruació.

Hormona secretada Cèl·lules secretores Efectes
Progesterona Cèl·lules de la granulosa, cèl·lules de la teca Mantenen l'embaràs:[13]

Altres:

Antiinflamatori

Androstenediona Cèl·lules de la teca Substrat per a la producció d'estrogens
Estrogens (principalment estradiol) Cèl·lules de la granulosa Estructural:
  • Promou l'aparició dels caràcters sexuals femenins
  • Accelera la taxa de creixement
  • Accelera el metabolisme
  • Redueix la massa muscular
  • Estimula la proliferació de l'endometri
  • Incrementa el creixement uterí
  • Manté els vasos sanguinis i la pell
  • Redueix la reabsorció òssia, incrementant la formació d'os

Síntesi de proteïnas:

  • Incrementa la producció hepàtica de proteïnes lligant

Coagulació:

Balanç de fluids:

Tracte gastrointestinal

Melanina:

Càncer:

  • Incrementa el creixement de càncers de si sensibles a estrògens[15]

Funció pulmonar:

  • Regula la funció pulmonar mitjançant el manteniment alvèols.[16]
Inhibina Cèl·lules de la granulosa Inhibeix la producció de FSH des de la adenohipófisis

Placenta[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules que secreten Efectes
Progesterona (principalment) Manté el embaràs:[13]

Un altre efecte sobre la mare similar a la progesterona produïda pel fol·licle ovàric

Estrogens (principalment Estriol) Efecte sobre la mare similar a la progesterona produïda pel fol·licle ovàric
Gonadotropina coriònica humana HCG Sincitiotrofoblast Promou el manteniment de la funció del cos luti a l'inici de l'embaràs
Lactogen placentari humà HPL Sincitiotrofoblast Incrementa la producció d'insulina i IGF-1

Incrementa la resistència a la insulina i intolerància als carbohidrats

Inhibina Trofoblast Suprimeix la FSH

Úter (durant l'embaràs)[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules que secretan Efectes
Prolactina PRL Cèl·lules deciduales Producció de llet en les glàndules mamàries
Relaxina Cèl·lules deciduales No és clara la funció

Regulació del calci[modifica | modifica el codi]

Endocrine caclcium es.svg

Paratiroide[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lules que secreten Efectes
Hormona paratiroidea PTH Cèl·lules principals de la paratiroide Calci:
  • Estimula l'alliberament de Ca2+ des de l'os, augmentant els nivells sanguinis de Ca2+
  • Estimula la reabsorció òssia per part dels osteoclastos
  • Estimula la reabsorció de Ca2+ en el ronyó
  • Estimula la producció de vitamina D activada en el ronyó


Fosfat:

  • Estimula l'alliberament des de l'os de PO3-4, incrementant d'aquesta forma els nivells sanguinis de PO3-4
  • Inhibeix la reabsorción renal de PO3-4, excretant-se més PO3-4

Pell[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Cèl·lules secretores Efectes
Calcifediol (25-hidroxivitamina D3) Forma inactiva de vitamina D3 (calcitriol)

Altres[modifica | modifica el codi]

Endocrine miscelaneous es.svg

Cor[modifica | modifica el codi]

El cor produeix el pèptid natriurètic atrial,[17] una hormona polipeptídica que manté l'equilibri homeostàtic de l'aigua, sodi, potassi i greixos alliberant-se en resposta a una pressió sanguínia alta;[17] el miocardi també es produeix el pèptid natriurètic cerebral que té l'efecte contrari.

Hormona secretada Abreviatura Cèl·lula secretora Efectes
Pèptid natriurètic auricular ANP Miocitos Redueix la pressió arterial per mitjà de la disminució de la resistència vascular perifèrica, redueix el contingut d'aigua intravascular, sodi i lípids
Pèptid natriurètic cerebral BNP Miocits (És menys potent que ANP) Redueix la pressió arterial reduint també la resistència vascular perifèrica. També redueix l'aigua, sodi i lípids intracel·lulars

Medul·la òssia[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Cèl·lula secretora Efectes
Trombopoyetina Fetge i Ronyó Estimula els megacariòcits per produir plaquetes[11]

Teixit adipós[modifica | modifica el codi]

Hormona secretada Cèl·lula secretora Efectes
Leptina (principalment) Adipòcits Disminució de l'apetit i increment del metabolisme.
Estrogens[18] (principalment estrona) Adipòcits

Tim[modifica | modifica el codi]

Aquesta glàndula endocrina, present en els vertebrats i que en els humans és al mediastí, darrere de l'estèrnum, la seva mida és màxima en els lactants i es va reduint amb l'edat fins a arribar a quasi desaparèixer en els adults. La seva funció relacionada amb el sistema immunitari no va començar a ser coneguda fins a mitjans del segle XX[19] i està relacionada amb la secreció de timosina.

Hormones[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hormona

Les hormones són substàncies segregades per cèl·lules especialitzades, localitzades en glàndules de secreció interna o glàndules endocrines, o també per cèl·lules epitelials i intersticials amb la finalitat d'afectar la funció d'altres cèl·lules. Hi ha hormones animals i hormones vegetals, com l'auxina, àcid abscisses, citoquinina, giberelina i l'etilè.

Són transportades per via sanguínia o per l'espai intersticial, biodisponibles o associades a certes proteïnes, que estenen la seva vida mitjana al protegir de la degradació, i fan el seu efecte en determinats òrgans o teixits diana (o blanc) a distància d'on es van sintetitzar, sobre la mateixa cèl·lula que la sintetitza (acció autocrina) o sobre cèl·lules contigües (acció paracrina) intervenint en la comunicació cel·lular. Existeixen hormones naturals i hormones sintètiques. Unes i altres s'utilitzen com a medicaments en certs trastorns, en general, encara que no únicament, quan és necessari compensar la seva falta o augmentar els seus nivells si són menors del normal.

Les hormones pertanyen al grup dels missatgers químics, que inclou també als neurotransmissors. A vegades és difícil classificar un missatger químic com hormona o neurotransmissor. Tots els organismes multicel·lulars produeixen hormones, incloent les plantes (fitohormones). Les hormones més estudiades en animals (i humans) són les produïdes per les glàndules endocrines, però també són produïdes per gairebé tots els òrgans humans i animals.

Una determinada hormona només actua sobre un tipus específic de cèl·lules, que són aquelles que a la seva membrana plasmàtica tenen els receptors adequats per a aquella hormona. En unir-se l'hormona als receptors de la membrana de la cèl·lula es provoca una reacció al citoplasma que habitualment consisteix en el desencadenament del procés de producció d'alguna substància destinada a activar alguna funció.

L'especialitat mèdica que s'encarrega de l'estudi de les malalties relacionades amb les hormones és l'endocrinologia.

Tipus d'hormones[modifica | modifica el codi]

Segons la seva naturalesa química, es reconeixen dos grans tipus d'hormones:

  • Hormones peptídiques. Són derivats d'aminoàcids (com les hormones tiroïdals), o bé oligopeptids (com la vasopressina) o polipèptids (com l'hormona del creixement). En general, aquest tipus d'hormones no poden travessar la membrana plasmàtica de la cèl·lula diana, per la qual cosa els receptors per aquestes hormones es troben en la superfície cel·lular. Les hormones tiroïdals són una excepció, ja que s'uneixen a receptors específics que es troben en el nucli cel·lular.
  • Hormones lipídiques. Són esteroides (com la testosterona) o eicosanoides (com les prostaglandines). Donat el seu caràcter lipòfiles, travessen sense problemes la bicapa lipídica de les membranes cel·lulars i els seus receptors específics es troben a l'interior de la cèl·lula diana.

Mecanismes d'acció hormonal[modifica | modifica el codi]

Les hormones tenen la característica d'actuar sobre les cèl·lules diana, que han de disposar d'una sèrie de receptors específics.

  1. Actuen sobre el metabolisme.
  2. S'alliberen a l'espai extra cel·lular.
  3. Viatgen a través de la sang.
  4. Afecten teixits que es poden trobar lluny del punt d'origen de l'hormona.
  5. El seu efecte és directament proporcional a la seva concentració.
  6. Independentment de la seva concentració, requereixen adequada funcionalitat del receptor, per exercir el seu efecte.
  7. Regulen el funcionament del cos.

Els principals efectes es poden concretar en:

  • Estimulant: promou activitat en un teixit. Ex: la prolactina o la guesina.
  • Inhibitori: disminueix activitat en un teixit. Ex: somatostatina.
  • Antagonista: quan un parell d'hormones tenen efectes oposats entre si. Ex: insulina i glucagó.
  • Sinergistes: quan dues hormones en conjunt tenen un efecte més potent que quan es troben separades. Ex: hGH i T3/T4
  • Tròpic: aquesta és una hormona que altera el metabolisme d'un altre teixit endocrí. Ex: les gonadotropines, que serveixen de missatgers químics.

Hi ha dos tipus de receptors cel·lulars:

  • Receptors de membrana. Els utilitzen les hormones peptídiques. Les hormones peptídiques (primer missatger) es fixa a un receptor proteic que hi ha a la membrana de la cèl·lula, i estimula l'activitat d'una altra proteïna (unitat catalítica), que fa passar l'ATP (intracel·lular) a AMP (segon missatger), que juntament amb el calci intracel·lular, activa l'enzim proteïnaquinasa (responsable de produir la fosforilació de les proteïnes de la cèl·lula, que produeix una acció biològica determinada). Aquesta és la teoria o hipòtesi del segon missatger o de Sutherland.
  • Receptors intracel·lulars. Els utilitzen les hormones esteroidees. L'hormona travessa la membrana de la cèl·lula diana per difusió. Un cop dins del citoplasma, penetra fins i tot en el nucli de la cèl·lula, on es fixa l'ADN i fa que se sintetitzi ARNm, que indueix a la síntesi de noves proteïnes, que es traduiran en una resposta fisiològica.

Principals hormones[modifica | modifica el codi]

Les glàndules endocrines produeixen i secreten diversos tipus químics d'hormones:

  1. Esteroidees: solubles en lípids, es difonen fàcilment cap a dins de la cèl·lula diana. S'uneix a un receptor dins de la cèl·lula i viatja cap a algun gen de l'ADN nuclear al que estimula la seva transcripció. En el plasma, el 95% d'aquestes hormones viatgen acoblades a transportadors proteics plasmàtics.
  2. No esteroide: derivades d'aminoàcids. S'adhereixen a un receptor a la membrana, a la part externa de la cèl·lula. El receptor té en la seva part interna de la cèl·lula un lloc actiu que inicia una cascada de reaccions que indueixen canvis en la cèl·lula. L'hormona actua com un primer missatger i els bioquímics produïts, que indueixen els canvis en la cèl·lula, són els segons missatgers.
  3. Amines: aminoàcids modificats. Ex: adrenalina, noradrenalina.
  4. Pèptids: cadenes curtes d'aminoàcids, per ex: OT, ADH. Són hidrosolubles amb la capacitat de circular lliurement en el plasma sanguini (per la qual cosa són ràpidament degradades: vida mitjana <15 min). Interaccionen amb receptors de membrana activant d'aquesta manera segons missatgers intracel·lulars.
  5. Proteiques: proteïnes complexes. Ex: GH, PcH
  6. Glucoproteïnes: ex: FSH, LH
Algunes glàndules endocrines i les seves hormones
Glàndula endocrina Hormona Teixit diana Accions principals
Hipotàlem (producció) Lòbul posterior de la hipòfisi (emmagatzematge i alliberament) Oxitocina Úter Estimula les contraccions
Glàndules mamàries Estimula l'expulsió de llet cap els conductes
Hormona antidiürètica (vasopressina) ronyons (conductes col·lectors) Estimula la reabsorció d'aigua; conserva aigua
Hipotàlem (producció) Lòbul anterior de la hipòfisi Hormona del creixement (GH) General Estimula el creixement en promoure la síntesi de proteïnes
Prolactina Glàndules mamàries Estimula la producció de llet
Hormona estimulant de la tiroide (TSH) Tiroide Estimula la secreció d'hormones tiroïdals; estimula l'augment de la mida de la glàndula tiroide.
Hormona adrenocorticotròpica (ACTH) Escorça suprarenal Estimula la secreció d'hormones corticosuprarenals
Hormones gonadotròpiques (fol·liculoestimulant, FSH; luteinizant, LH) gònades Estimula el funcionament i creixement gonadals
Tiroide Tiroxina (T4) i triiodotironina (T3) General Estimulen el metabolisme; essencial per al creixement i desenvolupament normals
Calcitonina Os Redueix la concentració sanguínia de calci inhibint la degradació ósea per osteoclasts
Glàndules paratiroides Hormona paratiroïdal Os, ronyons, tub digestiu Incrementa la concentració sanguínia de calci estimulant la degradació òssia; estimula la reabsorció de calci pels ronyons; activa la vitamina D
Illots de Langerhans del pàncrees Insulina General Redueix la concentració sanguínia de glucosa facilitant la captació i la utilització d'aquesta per les cèl·lules; estimula la glucogènesi; estimula l'emmagatzematge de greix i la síntesi de proteïna.
Glucagó Fetge, teixit adipós Augmenta la concentració sanguínia de glucosa estimulant la glucogenòlisi i la gluconeogènesi; mobilitza el greix.
Medul·la suprarenal Adrenalina i noradrenalina Múscul, miocardi, vasos sanguinis, fetge, teixit adipós Ajuda a l'organisme a afrontar l'estrès; incrementa la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la taxa metabòlica; desvia el rec sanguini; mobilitza greix; eleva la concentració sanguínia de sucre.
Escorça suprarenal Mineralocorticoides (aldosterona) Túbuls renals Manté l'equilibri de sodi i fosfat.
Glucocorticoides (cortisol) General Ajuda l'organisme a adapatar-se a l'estrès a llarg termini; eleva la concentració sanguínia de glucosa; mobilitza greix.
Glàndula pineal Melatonina Gònades, cèl·lules pigmentàries, altres teixits Influeix en els processos reproductius en cricets i altres animals; pigmentació en alguns vertebrats; pot controlar bioritmes en alguns animals; pot ajudar a controlar l'inici de la pubertat en l'ésser humà.
Ovari Estrogens (estradiol) General; úter Desenvolupament i manteniment de caràcters sexuals femenins, estimula el creixement del revestiment uterí.
Progesterona Úter; mama Estimula el desenvolupament del revestiment uterí.
Testicles Testosterona General; estructures reproductives Desenvolupament i manteniment de caràcters sexuals masculins; promou l'espermatogènesi; creixement en l'adolescència
Inhibina Lòbul anterior de la hipòfisi Inhibeix l'alliberament de FSH

Malalties endocrines[modifica | modifica el codi]

Anys potencials de vida perduts a causa dels trastorns endocrins per 100.000 habitants el 2002.[20]
  •  sense dades
  •  menys de 80
  •  80-160
  •  160-240
  •  240-320
  •  320-400
  •  400-480
  •  480-560
  •  560-640
  •  640-720
  •  720-800
  •  800-1000
  •  més de 1000
Article principal: Malaltia endocrina

La disciplina de la medicina que estudia i tracta les malalties del sistema endocrí és l'endocrinologia. Les malalties endocrines són habituals,[21] en són exemples comuns la diabetis mellitus, el goll o l'obesitat causada per trastorns hormonals. Les malalties endocrines es poden caracteritzar per un desordre de l'alliberament d'hormones (com en el cas de l'adenoma d'hipòfisi conegut com a síndrome de Cushing que provoca una producció desproporcionada de corticotropina), una resposta inadequada a la comunicació (com en el cas de l'hipotiroïdisme), la manca d'una glàndula, o el creixement descontrolat d'una glàndula (com en el cas del goll que és el creixement la glàndula tiroide.

En termes generals, els trastorns endocrins es poden subdividir en tres grups:

  1. Hiposecreció de les glàndules endocrines (que condueix al dèficit d'hormona)
  2. Hipersecreció de les glàndules endocrines (que condueix a un excés d'hormona)
  3. Tumors (benignes o malignes) de les glàndules endocrines

El funcionament per sota del normal de les glàndules endocrines pot ocórrer com a resultat de la pèrdua de reserves, d'hiposecreció, d'agènesi, d'atròfia o de danys destructius. El funcionament per sobre del normal pot ocórrer com a resultat de la hipersecreció, de canvis per hiperplàsia o per neoplàsia o a causa de la hiperestimulació.

Els trastorns endocrins són sovint molt complexos, i inclouen un quadre mixt d'hiposecreció i d'hipersecreció a causa dels mecanismes de retroalimentació que es produeixen en el sistema endocrí. Per exemple, la majoria de les formes d'hipertiroïdisme estan associades amb un excés de l'hormona tiroïdal i un baix nivell d'hormona estimulant de latiroide.

Els trastorns originats en el sistema endocrí poden deure's a una hiper (excessiva) o hipo (insuficient) secreció d'hormones degut a les següents causes:

  • Insuficiència suprarenal: la glàndula suprarenal allibera molt poca quantitat d'hormona cortisol i aldosterona. Els símptomes inclouen malestar, fatiga, deshidratació i alteracions en la pell.
  • Malaltia de Cushing: l'excessiva producció d'hormona pituïtària provoca hiperactivitat en la glàndula suprarenal.
  • Gigantisme (acromegàlia): si la hipòfisi produeix massa hormona del creixement, els ossos i les diferents parts del cos poden créixer de forma desmesurada. Si els nivells de l'hormona del creixement són massa baixos, un nen pot deixar de créixer.
  • Hipertiroïdisme: la glàndula tiroide produeix massa hormona tiroïdal i això provoca pèrdua de pes, ritme cardíac accelerat, sudoració i nerviosisme.
  • Hipotiroïdisme: la glàndula tiroide no produeix suficient hormona tiroïdal i això ocasiona fatiga, restrenyiment, pell seca i depressió.
  • Hipopituïtarisme: la glàndula pituïtària allibera poques hormones. Les dones amb aquesta afecció poden deixar de tenir la menstruació.
  • Neoplàsia endocrina múltiple I i II (MEN I i MEN II): són malalties genètiques poc comunes que poden causar tumors en les glàndules paratiroide, suprarenals i tiroides.
  • Síndrome d'ovari poliquístic (SOP): la sobreproducció d'andrògens interfereix amb el desenvolupament dels òvuls i pot causar infertilitat.
  • Pubertat precoç: es produeix quan les glàndules alliberen hormones sexuals massa ràpid.
  • Diabetis: és un conjunt de trastorns metabòlics que afecta a diferents òrgans i teixits, dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en la sang: hiperglucèmia. La causen diversos trastorns, sent el principal la baixa producció de l'hormona insulina, secretada pel pàncrees.

Altes animals[modifica | modifica el codi]

Un sistema neuroendocrí s'ha observat en tots els animals amb un sistema nerviós i tots els vertebrats tenen un eix hipotàlem-hipofisari.[22] Tots els vertebrats tenen una tiroide, que en el cas dels amfibis també és crucial per a la transformació de les larves a la seva forma adulta.[23][24] Tots els vertebrats tenen teixit de la glàndula suprarenal, amb mamífers com els únics que ho tenen organitzat en capes.[25] Tots els vertebrats tenen alguna forma d'eix renina-angiotensina, i tots els tetràpodes tenen aldosterona com a mineralocorticoide primàri.[26][27]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sistema endocrí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Kiev, Ari. «6. The source of all fears. Adrenaline, fear, and the stress response». A: Hedge fund masters: how top hedge fund traders set goals, overcome barriers, and achieve peak performance (en anglès). Nova Jersey, USA: John Wiley & Sons, 2005, pàg. 62. ISBN 0-471-72416-5 [Consulta: 25 juny del 2011]. 
  3. Scott, Ann Senisi; Elizabeth Fong. «11. Endocrine System. Pineal Gland». A: Body structures & functions (en anglès). Canadà: Delmar Learning, 2009, pàg. 208. ISBN 1-40180-995-2 [Consulta: 19 juny del 2011]. 
  4. Starr, Cecie; Ralph Taggart. «36 Endocrine Control. The Hypothalamus and Pituitary Gland». A: Biology: the unity and diversity of life (en anglès). Thomson Brooks/Cole, 2006, pàg.624. ISBN 0-495-01599-7 [Consulta: 19 juny del 2011]. 
  5. Trevor, Anthony J.; Bertram G. Katzung, Susan B. Masters. «38. Thyroid & Antithyroid Drugs». A: Katzung & Trevor's pharmacology: examination & board review (en anglès). Vuitena. McGraw-Hill Professional, 2001, pàg. 319 [Consulta: 19 juny del 2011]. 
  6. Solomon, Eldra Pearl; Linda R. Berg, Diana W. Martin. «47. Endocrine regulation.». A: Biology (en anglès). Belmont, Califòrnia, USA: Brooks/Cole, 2005, pàg. 927. ISBN 0-534-49276-2 [Consulta: 24 juny del 2011]. 
  7. «Ghrelin and feedback systems». A: Ghrelin (en anglès). Gerald Litwack. Academic Press, 2007, pàg 149 i ss.. ISBN 978-0-12-373685-7 [Consulta: 26 juny del 2011]. 
  8. Colorit State University - Biomedical Hypertextbooks - Somatostatin
  9. Plantilla:Re-publicació
  10. The Digestive System (en anglès). Primera ed.. Nova York: Britannica Educational Publishing, 2010, pàg. 112. ISBN 978-1-61530-252-9 [Consulta: 26 juny del 2011]. 
  11. 11,0 11,1 Kaushansky K «Lineage-specific hematopoietic growth factors». N Engl J Med., 354, 19, maig 2006, pàg. 2034?45. DOI: 10.1056/NEJMra052706. PMID: 16687716.
  12. Pentikäinen V, Erkkilä K, Suomalainen L, Parvinen M, Dunkel L «Estradiol acts as a germ cell survival factor in the human tests in vitro». J Clin Endocrinol Metab., 85, 5, maig 2000, pàg. 2057?67. DOI: 10.1210/jc.85.5.2057. PMID: 10843196.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Placental Hormones
  14. Hould F, Fried G, Fazekas A, Tremblay S, Mersereau W «Progesterone receptors regulate gallbladder motility». J Surg Cap de bestiar, 45, 6, 1988, pàg. 505?12. DOI: 10.1016/0022-4804(88)90137-0. PMID: 3184927.
  15. Hormonal Therapy
  16. Massaro D, Massaro GD «Estrogen regulates pulmonary alveolar formation, loss, and regeneration in mice». American Journal of Physiology. Lung Cellular and Molecular Physiology, 287, 2004, pàg. L1154?9. DOI: 10.1152/ajplung.00228.2004. PMID: 15298854.
  17. 17,0 17,1 Widmaier, Eric P.; Hershel Raff, Kevin T. Strang. Vander's Human Physiology, 11th Ed. (en anglès). McGraw-Hill, 2008, p. 291, 509–10. ISBN 978-0-07-304962-5. 
  18. Frühbeck G «The adipose tissue as a source of vasoactive factors». Curr Med Chem Cardiovasc Hematol Agents, 2, 3, juliol 2004, pàg. 197?208. DOI: 10.2174/1568016043356255. PMID: 15320786.
  19. Anastasiadis, Kyriakos; Chandi Ratnatunga. «Introducció». A: The Thymus Gland: Diagnosis and Surgical Management (en anglès). Springer Verlag, pàg. 3-4. ISBN 978-3-540-33425-5 [Consulta: 24 juny del 2011]. 
  20. «Mortality and Burden of Disease Estimates for WHO Member States in 2002» (xls) (en anglès). Organització Mundial de la Salut, 2002. [Consulta: 26 juny del 2011].
  21. Kasper et al.. Harrison's Principles of Internal Medicine (en anglès). McGraw Hill, 2005, p. 2074. ISBN 0-07-139140-1. 
  22. Hartenstein V «The neuroendocrine system of invertebrates: a developmental and evolutionary perspective» (en anglès). The Journal of Endocrinology, 190, 3, setembre 2006, pàg. 555–70. DOI: 10.1677/joe.1.06964. PMID: 17003257.
  23. Dickhoff, Walton W.; Darling, Douglas S. «Evolution of Thyroid Function and Its Control in Lower Vertebrates» (en anglès). American Zoologist, 23, 3, 1983, pàg. 697–707. DOI: 10.1093/icb/23.3.697. JSTOR: 3882951.
  24. Galton, Valerie Anne «The Role of Thyroid Hormone in Amphibian Development» (en anglès). Integrative and Comparative Biology, 28, 2, 01-01-1988, pàg. 309–18. DOI: 10.1093/icb/28.2.309. JSTOR: 3883279.
  25. «Adrenocortical control of epinephrine synthesis» (en anglès). Pharmacological Reviews, 23, 1, març 1971, pàg. 1–35. PMID: 4941407.
  26. Wilson JX «The renin-angiotensin system in nonmammalian vertebrates» (en anglès). Endocrine Reviews, 5, 1, 1984, pàg. 45–61. DOI: 10.1210/edrv-5-1-45. PMID: 6368215.
  27. «Aldosterone and the conquest of land» (en anglès). Journal of Endocrinological Investigation, 29, 4, abril 2006, pàg. 373–9. DOI: 10.1007/bf03344112. PMID: 16699307.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema endocrí Modifica l'enllaç a Wikidata


Aparells i sistemes del cos humà
Aparell locomotor - Aparell digestiu - Sistema cardiovascular - Sistema endocrí - Sistema immunitari - Sistema integumentari - Sistema limfàtic - Sistema nerviós - Sistema reproductor - Sistema respiratori - Aparell urinari