Sistema horari català
| Hora actual: 08:42 | |
  |
|
| tres minuts per a tres quarts de nou | |
El sistema horari català és la manera tradicional d'indicar l'hora en català i exclusiva d'aquesta llengua.[1] En aquest sistema l'hora s'indica amb fraccions de quart i mig quart d'hora. Les fraccions horàries són de l'hora començada, tenint en compte que l'hora sencera marcada pel rellotge n'indica l'acabament. L'ordre seguit és "quarts-minuts-hora posterior". Així, per exemple, les 10.15 h són 'un quart d'onze'; les 12.30 h són 'dos quarts d'una', i les 19.52 h són 'tres quarts i set minuts de vuit'. Tanmateix, hi ha petites variacions, de manera que, per exemple, se substitueix l'expressió "dos quarts" per dir simplement "quarts", o s'utilitza el "mig quart", com a aproximació, en comptes del massa precís "set minuts i mig".
Contingut
Exemples de notació[modifica | modifica el codi]
Exemples de quarts:
- 01.15 un quart de dues
- 01.30 dos quarts de dues
- 01.45 tres quarts de dues
Abreujadament, quan està clar que s'està parlant de l'hora (per exemple, quan te la pregunten), es pot donar sense dir la paraula "quarts":
- 07.45 tres de vuit
- 16.30 dos de cinc
Exemples de mig quart:
- 02.07.30 mig quart de tres
- 02.22.30 un quart i mig de tres
- 02.37.30 dos quarts i mig de tres
- 02.52.30 tres quarts i mig de tres
Tradicionalment la unitat mínima de temps era el mig quart. L'origen es troba en els rellotges de sol, en què entre hora i hora es marcaven quatre quarts. Si l'ombra es trobava entre dos segments, es parlava de mig quart. D'aquesta forma s'utilitzen expressions aproximades:
- 03.05 a 03.10 mig quart de quatre
- 03.10 a 03.20 un quart de quatre
- 03.20 a 03.25 un quart i mig de quatre
Una expressió popular encara més imprecisa és:
- 04.20 a 04.40 quarts de cinc
Altres expressions per precisar uns minuts abans o després dels quarts són:
- 05.14 vora un quart de sis
- 05.29 gairebé dos quarts de sis
- 05.47 tres quarts tocats de sis
- 06.02 les sis tocades
- 14.05 les dues ben tocades
- 13.12 mig quart ben tocat de dues
Aquestes expressions poden tenir variacions locals o dialectals. Actualment s'utilitza una fórmula mixta per obviar imprecisions i especificar els minuts. Es poden indicar indistintament els minuts que falten o que passen dels quarts:
- 06.13 dos minuts per a un quart de set
- 06.32 dos quarts de set i dos minuts
Només s'anomenen les hores d'1 a 12 indicant, si cal, que són de la matinada o el matí, o bé del migdia, vesprada, vespre o nit.
Cal notar també:
- cinc quarts: (una) hora i quart
- set quarts: (una) hora i tres quarts
El català diu «un quart» o els «quarts» que sigui, sense l'especificació d'hora. Així, allà on en castellà es diu «Hemos tardado cinco cuartos de hora en llegar a casa», diem "Hem trigat cinc quarts a arribar a casa".
Abast del sistema horari[modifica | modifica el codi]
En català, si més no actualment, s'empra majoritàriament aquest sistema d'expressió de l'hora en el dialecte central i en una part del nord-occidental amb una notable absència en el valencià de transició. No és un sistema propi del valencià, català septentrional, baleàric i alguerès.[1] Però l'expressió tres quarts s'estén també al tortosí, una bona part del valencià ("tres quarts per a les x") i en una part del rossellonès ("tres quarts per (les) x"). A més, en general les 7h15 es deia "les set i UN quart" fins al s. XVIII. Al s. XIX ja es deia "i quart" sense "un". No se sap com ho deia el castellà del s. XVI al XVIII.
En les zones on no s'utilitza el sistema tradicional, que coincideixen també en aquelles on la situació de diglòssia és més accentuada, hi ha paral·lelismes amb els sistemes horaris emprats per les llengües veïnes:
- 8 i quart, 8 i mitja, 9 menys quart, en les zones occidentals, igual que en castellà.
- 8 hores i el - lo/un quart (o més rarament sense determinant), 8 hores i mitja, 9 hores menys el quart, en català septentrional, en aquests dos darrers casos com en francès.
- 8 i un quart, 8 i mitja, 9 manco un quart, en alguerès, així mateix que en italià.
La notació en quarts de l'hora a tocar es produeix també en una part de l'alemany col·loquial.[2]
Expressió de l'hora en català antic i pervivència en rossellonès [modifica | modifica el codi]
El sistema tradicional antic era "SER + nombre + Hora" i s'ha conservat en català rossellonès : "Són tres hores de (la) tarda", "Són cinc hores de tarda" (Albert Saisset, Perpinyanenques) "Envers deu hores de nit" (Albert Saisset), "Envers una hora de matí" (Pere Burlaner), "Cap a les tres hores de tarda" (Pere Verdaguer), a set hores de la matinada (Mémoires de Pierre (sic) Pasqual, 1595-1644, Imprimerie Joseph Payret, 1905), "a una hora de matinada", "a dos hores", "de nou hores de nit a les onze", "a cinc hores de tarda", "a onze hores de nit" (Nota de la ruïna de la nova fàbrica de la iglésia de Sant Pere de la vila de Ceret, 1734). La tendència, com a la resta del català, era de prescindir d'«hores» : "de les nou a les deu hores de matinada" (Un registre des archives de la commune d'Elne, 1597-1621, Raymond de Lacvivier, Imprimerie Comet, 1912), "a les deu hores" (Relacio del modo que per los carrers de Perpinyà venen las mercaderias, Revue Catalane, 1912 segons les notes finals d'un manuscrit del Llibre dels Sants Àngels de Francesc Eiximenis, s.XVI, Perpinyà). Les hores aproximatives s'expressen mitjançant les fórmules següents: Se'n van sis hores (aviat seran les sis), Sul pic de sis hores (a les sis tocades), Les onze hores són tocades/sonades" (Lo Pardal, cançó popular).
Quarts d'hora :
Per al primer quart, es diu l'hora seguida d'"i el - lo/un quart" (o més rarament sense determinant) : "Són tres hores i un quart" (3.15h).
Per als dos quarts, s'utilitza "i mitja": "Dues hores i mitja" (2.30h).
Per als tres quarts es fa atenció a l'hora que ha d'arribar: "Tres hores menys el/lo/un quart" (2.45h). També existeix una forma semblant al sistema del català central : "(Són) tres quarts per deu hores" (9.45h)"; "Són tres quarts per una hora" (12.45h) o la fórmula : "(És) un quart per les tres", "(Són) dos quarts per les tres; "(Són) tres quarts per les tres".
Els mitjos quarts també s'hi empren : "quan van arribar al Voló, ja hi havia mig quart, i belleu més, que el trinc 'via fugit" (Albert Saisset, Perpinyanenques)
A l'obra de Pere Burlaner s'hi pot veure que s'empraven totes dues formes: "Lo trinc que puja cap a Prada parteix un poc abantes d'onze hores"; "A tres quarts per les deu, mossèn Bitarol se'n torna a cal bisbe" (p. 86); "Lo rellotge del salon va picar quatre hores" (p. 89); "Lo rellotge del campanar de la Roca del Duc tocava tres quarts per set hores" (p. 97); "Una tarda, cap a les cinc hores, mossèn Bitarol acabava de confessar una dotzena de devotes" (p. 102); "cap a les tres hores de la tarda" (p. 106); "Lo repic de les sis de la tarda tocava" (p. 117); "A tres quarts per les sis" (p. 164). En l'obra de Joan Blazy trobem la forma mixta cap a les sis de tarda al costat de cap a les onze hores de nit.
Minuts entre els quarts :
El nombre de minuts segueix l’hora sense la conjunció "i": "tres hores cinc" (3.05h), "tres hores vint" (3.20h), "tres hores vint-i-dos" (3.22h), etc. Passats els dos quarts, es resta els minuts de l’hora que arriba: "quatre hores menys vint-i-cinc" (3.35h), "quatre hores menys deu" (3.50h), etc.
Expressions en la fraseologia[modifica | modifica el codi]
 |
Aquesta pàgina és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. La Viquipèdia no és un recopilador de citacions o refranys. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. |
- (anar) a tres quarts de quinze: fer sempre tard o arribar a misses dites, estar fora del cas, ésser inoportú.
- arribar a altra hora: arribar tard.
- fer quart per hora: indica que una persona està en un procés final de la seva malaltia.
- no tocar (ni els) quarts ni (les) hores o no tocar ni quarts ni hores : no tocar-hi, no girar rodó, no estar gaire bé del cap, viure en un altre món.
- Qui té una bona hora, no les té totes dolentes
- ser hora: ser el temps idoni, propici, ser el bon moment, fer prou temps que hom espera.
- tenir les hores comptades: tenir poc de temps a viure, a continuar d'existir.
- tenir vint-i-quatre hores de renda per dia: ser molt pobre.
- Les llargues : les dotze, en termes familiars i humorístics (Diccionari Labèrnia).
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Torres i Vilatarsana, Marta «L'expressió de les hores en català: Anàlisi contrastiva» (PDF). Caplletra. Revista Internacional de Filologia, núm. 30, 2001. ISSN: 0214-8188 [Consulta: 8 gener 2009].
- ↑ Mapa lingüístic de l'alemany, amb l'expressió Dreiviertel (tres quarts) comparada amb d'altres.
