Sistema horari català

Hora actual: 18:16
un quart tocat de set

Rellotge marcant els quarts

El sistema horari català és la manera tradicional d'indicar l'hora en català i exclusiva d'aquesta llengua. En aquest sistema l'hora s'indica amb fraccions de quart i mig quart d'hora. Les fraccions horàries són de l'hora començada, tenint en compte que l'hora sencera marcada pel rellotge n'indica l'acabament. L'ordre seguit és "quarts-minuts-hora posterior". Així, per exemple, les 10.15 h són 'un quart d'onze'; les 12.30 h són 'dos quarts d'una', i les 19.52 h són 'tres quarts i set minuts de vuit'. Tanmateix, hi ha petites variacions, de manera que, per exemple, se substitueix l'expressió "dos quarts" per dir simplement "quarts", o s'utilitza el "mig quart", com a aproximació, en comptes del massa precís "set minuts i mig". L'origen està en els primers rellotges mecànics, que no tenien esfera i donaven les hores i els quarts per campanades, sonant un avís cada quart d'hora (primer quart, segon quart, tercer quart) després de l'hora en punt. D'ací, "han sonat tres quarts" (respecte de l'hora en punt). A Balears i la Comunitat Valenciana van començar a establir-se rellotges d'esfera en els quals l'hora es llegia directament en les manetes, per la qual cosa aquest sistema no va arrelar.

Exemples de notació

13.00 La una en punt («Hem arribat a la una en punt» o «al punt de la una»).

Façana de l'Ajuntament de Cardedeu, amb un rellotge que mostra particions en quarts.

Exemples de quarts:

01.15 un quart de dues

01.30 dos quarts de dues

01.45 tres quarts de dues

Abreujadament, quan és clar que es parla de l'hora (per exemple, quan hom la demana), es pot donar sense dir el mot "quarts":

07.45 tres de vuit

16.30 dos de cinc

Exemples de mig quart:

02.07.30 mig quart de tres

02.22.30 un quart i mig de tres

02.37.30 dos quarts i mig de tres

02.52.30 tres quarts i mig de tres

Tradicionalment la unitat mínima de temps era el mig quart. L'origen es troba en els rellotges de sol, en què entre hora i hora es marcaven quatre quarts. Si l'ombra es trobava entre dos segments, es parlava de mig quart. D'aquesta manera s'utilitzen expressions aproximades:

03.05 a 03.10 mig quart de quatre

03.10 a 03.20 un quart de quatre

03.20 a 03.25 un quart i mig de quatre

Una expressió popular encara més imprecisa és:

04.20 a 04.40 quarts de cinc

L'hora tradicional catalana.

Altres expressions per a precisar uns minuts abans o després dels quarts són:

05.14 vora un quart de sis

05.29 gairebé dos quarts de sis

05.47 tres quarts tocats de sis

06.02 les sis tocades

14.05 les dues ben tocades

13.12 mig quart ben tocat de dues

entre 13.00 i 13.04 La una tocada/sonada

13.05 La una ben tocada/sonada

13.10 Mig quart tocat/sonat de dues

entre 13.11 i 13.14 Mig quart ben tocat/sonat de dues

entre 13.15 i 13.19 Un quart tocat/sonat de dues

entre 13.20 Un quart ben tocat/sonat de dues

entre 13.25 Un quart i mig tocat/sonat de dues

entre 13.26 i 13.29 Un quart i mig ben tocat/sonat de dues

Aquestes expressions poden tenir variacions locals o dialectals. Actualment s'utilitza una fórmula mixta per obviar imprecisions i especificar els minuts. Es poden indicar indistintament els minuts que falten o que passen dels quarts:

06.13 dos minuts per a un quart de set

06.32 dos quarts de set i dos minuts

Només s'anomenen les hores d'1 a 12 indicant, si cal, que són de la matinada o el matí, o bé del migdia, vesprada, vespre o nit.

Cal notar també:

• cinc quarts: (una) hora i quart
• set quarts: (una) hora i tres quarts

El català diu «un quart» o els «quarts» que sigui, sense l'especificació d'hora. Així, allà on en castellà es diu «Hemos tardado cinco cuartos de hora en llegar a casa», diem "Hem trigat cinc quarts a arribar a casa".

El sistema horari als Països Catalans

En català, si més no actualment, s'empra majoritàriament aquest sistema d'expressió de l'hora en el dialecte central i en una part del nord-occidental amb una notable absència en el valencià de transició. No és un sistema propi del valencià, català septentrional, baleàric i alguerès. Però l'expressió tres quarts s'estén també al tortosí, una bona part del valencià ("tres quarts per a les x" o " tres quarts de x" però no pas per a “un quart”, ni per a “dos quarts”) i en una part del rossellonès ("tres quarts per (les) x"). A més, en general les 7h15 es deia "les set i UN quart" fins al s. XVIII. Al s. XIX ja es deia "i quart" sense "un". No se sap com ho deia el castellà del s. XVI al XVIII. El que sí que es pot trobar en textos clàssics valencians és les deu i tres quarts, i també modernament les onze i dos quarts.

En les zones on no s'utilitza el sistema tradicional, que coincideixen també en aquelles on la situació de diglòssia és més accentuada, hi ha paral·lelismes amb els sistemes horaris emprats per les llengües veïnes:

• 8 i quart, 8 i mitja, 9 menys quart, en les zones occidentals, igual que en castellà.
• 8 hores i el - lo/un quart (o més rarament sense determinant), 8 hores i mitja, 9 hores menys el quart, en català septentrional, en aquests dos darrers casos com en francès.
• 8 i un quart, 8 i mitja, 9 manco un quart, en alguerès, així mateix que en italià.

Notació horària en quarts en altres llengües

Aquesta organització horària sols la retrobem en alemany: la notació en quarts de l'hora a tocar es produeix també en una part de l'alemany col·loquial: Es ist ein viertel nach drei 'és un quart després de les tres'; es ist halb vier 'manca mitja hora per a les quatre'; es ist ein viertel vor vier 'és un quart abans de les quatre'.

En italià hi ha manca un quarto alle quattro i en anglès a quarter to four (tres quarts de quatre). Mentre 'tres quarts de quatre' o 'un quart per a les quatre' apareix en aqüestes llengües, 'dos quarts de quatre' tan sols ho fa en alemany i amb l'estructura corresponent al sistema tradicional valencià d'un quart per a les quatre'.

Expressió de l'hora en català antic i sobrevivença en rossellonès

El sistema tradicional antic era "SER + nombre + Hora" i s'ha conservat en català rossellonès : "Són tres hores de (la) tarda", "Són cinc hores de tarda" (Albert Saisset, Perpinyanenques) "Envers deu hores de nit" (Albert Saisset), "Envers una hora de matí" (Pere Burlaner), "Cap a les tres hores de tarda" (Pere Verdaguer), a set hores de la matinada (Mémoires de Pierre (sic) Pasqual, 1595-1644, Imprimerie Joseph Payret, 1905), "a una hora de matinada", "a dos hores", "de nou hores de nit a les onze", "a cinc hores de tarda", "a onze hores de nit" (Nota de la ruïna de la nova fàbrica de la iglésia de Sant Pere de la vila de Ceret, 1734). La tendència, com a la resta del català, era de prescindir d'«hores» : "de les nou a les deu hores de matinada" (Un registre des archives de la commune d'Elne, 1597-1621, Raymond de Lacvivier, Imprimerie Comet, 1912), "a les deu hores" (Relacio del modo que per los carrers de Perpinyà venen las mercaderias, Revue Catalane, 1912 segons les notes finals d'un manuscrit del Llibre dels Sants Àngels de Francesc Eiximenis, s.XVI, Perpinyà). Les hores aproximatives s'expressen mitjançant les fórmules següents: Se'n van sis hores (gairebé són les sis, aviat seran les sis), Sul pic de sis hores (a les sis tocades), Les onze hores són tocades/sonades" (Lo Pardal, cançó popular).

Quarts d'hora :

Per al primer quart, es diu l'hora seguida d'"i el - lo/un quart" (o més rarament sense determinant) : "Són tres hores i un quart" (3.15h).

Per als dos quarts, s'utilitza "i mitja": "Dues hores i mitja" (2.30h) o simplement: "És la mitja".

Per als tres quarts es fa atenció a l'hora que ha d'arribar: "Tres hores menys el/lo/un quart" (2.45h). També existeix una forma semblant al sistema del català central : "(Són) tres quarts per deu hores" (9.45h)"; "Són tres quarts per una hora" (12.45h) o la fórmula : "(És) un quart per les tres", "(Són) dos quarts per les tres; "(Són) tres quarts per les tres".

Els mitjos quarts també s'hi empren : "quan van arribar al Voló, ja hi havia mig quart, i belleu més, que el trinc 'via fugit" (Albert Saisset, Perpinyanenques)

A l'obra de Pere Burlaner s'hi pot veure que s'empraven totes dues formes: "Lo trinc que puja cap a Prada parteix un poc abantes d'onze hores"; "A tres quarts per les deu, mossèn Bitarol se'n torna a cal bisbe" (p. 86); "Lo rellotge del salon va picar quatre hores" (p. 89); "Lo rellotge del campanar de la Roca del Duc tocava tres quarts per set hores" (p. 97); "Una tarda, cap a les cinc hores, mossèn Bitarol acabava de confessar una dotzena de devotes" (p. 102); "cap a les tres hores de la tarda" (p. 106); "Lo repic de les sis de la tarda tocava" (p. 117); "A tres quarts per les sis" (p. 164). En l'obra de Joan Blazy trobem la forma mixta cap a les sis de tarda al costat de cap a les onze hores de nit.

Minuts entre els quarts :

El nombre de minuts segueix l'hora sense la conjunció "i": "tres hores cinc" (3.05h), "tres hores vint" (3.20h), "tres hores vint-i-dos" (3.22h), etc. Passats els dos quarts, es resta els minuts de l'hora que arriba: "quatre hores menys vint-i-cinc" (3.35h), "quatre hores menys deu" (3.50h), etc.

Vincles externs

• Rellotge Català, dissenyat per a facilitar la lectura segons el sistema basat en quarts
• Marca de rellotges amb l'hora catalana Arxivat 2017-02-16 a Wayback Machine.
• Revisió històrica de la notació de l'hora en els territoris de parla catalana
• L'enunciat de les hores en català, Jaume Corbera Pou
• Quina hora és?, article de Núria Puyuelo
• Les Hores En Català Glide App, app web mòbil que permet de consultar com indicar l'hora en català.
• Pàgina web de Softcatalà que mostra l'hora actual en diferents formats usats en llengua catalana
• Sistema horari de campanar (quarts) vídeo a YouTube