Sistema horari català
| Hora actual: 13:09 | |
  | |
| gairebé la una i deu minuts | |
El sistema horari català és la manera tradicional d'indicar l'hora en català i exclusiva d'aquesta llengua.[1] En aquest sistema l'hora s'indica amb fraccions de quart i mig quart d'hora. Les fraccions horàries són de l'hora començada, tenint en compte que l'hora sencera marcada pel rellotge n'indica l'acabament. L'ordre seguit és "quarts-minuts-hora posterior". Així, per exemple, les 10.15 h són 'un quart d'onze'; les 12.30 h són 'dos quarts d'una', i les 19.52 h són 'tres quarts i set minuts de vuit'. Tanmateix, hi ha petites variacions, de manera que, per exemple, se substitueix l'expressió "dos quarts" per dir simplement "quarts", o s'utilitza el "mig quart", com a aproximació, en comptes del massa precís "set minuts i mig".
Exemples de notació[modifica]
- 13.00 La una en punt («Hem arribat a la una en punt» o «al punt de la una»).
Exemples de quarts:
- 01.15 un quart de dues
- 01.30 dos quarts de dues
- 01.45 tres quarts de dues
Abreujadament, quan és clar que es parla de l'hora (per exemple, quan hom la demana), es pot donar sense dir el mot "quarts":
- 07.45 tres de vuit
- 16.30 dos de cinc
Exemples de mig quart:
- 02.07.30 mig quart de tres
- 02.22.30 un quart i mig de tres
- 02.37.30 dos quarts i mig de tres
- 02.52.30 tres quarts i mig de tres
Tradicionalment la unitat mínima de temps era el mig quart. L'origen es troba en els rellotges de sol, en què entre hora i hora es marcaven quatre quarts. Si l'ombra es trobava entre dos segments, es parlava de mig quart. D'aquesta manera s'utilitzen expressions aproximades:
- 03.05 a 03.10 mig quart de quatre
- 03.10 a 03.20 un quart de quatre
- 03.20 a 03.25 un quart i mig de quatre
Una expressió popular encara més imprecisa és:
- 04.20 a 04.40 quarts de cinc
Altres expressions per a precisar uns minuts abans o després dels quarts són:
- 05.14 vora un quart de sis
- 05.29 gairebé dos quarts de sis
- 05.47 tres quarts tocats de sis
- 06.02 les sis tocades
- 14.05 les dues ben tocades
- 13.12 mig quart ben tocat de dues
- entre 13.00 i 13.04 La una tocada/sonada
- 13.05 La una ben tocada/sonada
- 13.10 Mig quart tocat/sonat de dues
- entre 13.11 i 13.14 Mig quart ben tocat/sonat de dues
- entre 13.15 i 13.19 Un quart tocat/sonat de dues
- entre 13.20 Un quart ben tocat/sonat de dues
- entre 13.25 Un quart i mig tocat/sonat de dues
- entre 13.26 i 13.29 Un quart i mig ben tocat/sonat de dues
Aquestes expressions poden tenir variacions locals o dialectals.
Actualment s'utilitza una fórmula mixta per obviar imprecisions i especificar els minuts. Es poden indicar indistintament els minuts que falten o que passen dels quarts:
- 06.13 dos minuts per a un quart de set
- 06.32 dos quarts de set i dos minuts
Només s'anomenen les hores d'1 a 12 indicant, si cal, que són de la matinada o el matí, o bé del migdia, vesprada, vespre o nit.
Cal notar també:
- cinc quarts: (una) hora i quart
- set quarts: (una) hora i tres quarts
El català diu «un quart» o els «quarts» que sigui, sense l'especificació d'hora. Així, allà on en castellà es diu «Hemos tardado cinco cuartos de hora en llegar a casa», diem "Hem trigat cinc quarts a arribar a casa".
El sistema horari als Països Catalans[modifica]
En català, si més no actualment, s'empra majoritàriament aquest sistema d'expressió de l'hora en el dialecte central i en una part del nord-occidental amb una notable absència en el valencià de transició. No és un sistema propi del valencià, català septentrional, baleàric i alguerès.[1] Però l'expressió tres quarts s'estén també al tortosí, una bona part del valencià ("tres quarts per a les x" o " tres quarts de x" però no pas per a “un quart”, ni per a “dos quarts”) i en una part del rossellonès ("tres quarts per (les) x"). A més, en general les 7h15 es deia "les set i UN quart" fins al s. XVIII. Al s. XIX ja es deia "i quart" sense "un". No se sap com ho deia el castellà del s. XVI al XVIII. El que sí que es pot trobar en textos clàssics valencians és les deu i tres quarts, i també modernament les onze i dos quarts.
En les zones on no s'utilitza el sistema tradicional, que coincideixen també en aquelles on la situació de diglòssia és més accentuada, hi ha paral·lelismes amb els sistemes horaris emprats per les llengües veïnes:
- 8 i quart, 8 i mitja, 9 menys quart, en les zones occidentals, igual que en castellà.
- 8 hores i el - lo/un quart (o més rarament sense determinant), 8 hores i mitja, 9 hores menys el quart, en català septentrional, en aquests dos darrers casos com en francès.
- 8 i un quart, 8 i mitja, 9 manco un quart, en alguerès, així mateix que en italià.
Notació horària en quarts en altres llengües[modifica]
Aquesta organització horària sols la retrobem en alemany: la notació en quarts de l'hora a tocar es produeix també en una part de l'alemany col·loquial.:[2] Es ist ein viertel nach drei 'és un quart després de les tres'; es ist halb vier 'manca mitja hora per a les quatre'; es ist ein viertel vor vier 'és un quart abans de les quatre'.
En italià hi ha manca un quarto alle quattro i en anglès a quarter to four (tres quarts de quatre). Mentre 'tres quarts de quatre' o 'un quart per a les quatre' apareix en aqüestes llengües, 'dos quarts de quatre' tan sols ho fa en alemany i amb l'estructura corresponent al sistema tradicional valencià d'un quart per a les quatre'.
Expressió de l'hora en català antic i pervivència en rossellonès[3][modifica]
El sistema tradicional antic era "SER + nombre + Hora" i s'ha conservat en català rossellonès : "Són tres hores de (la) tarda", "Són cinc hores de tarda" (Albert Saisset, Perpinyanenques) "Envers deu hores de nit" (Albert Saisset), "Envers una hora de matí" (Pere Burlaner), "Cap a les tres hores de tarda" (Pere Verdaguer), a set hores de la matinada (Mémoires de Pierre (sic) Pasqual, 1595-1644, Imprimerie Joseph Payret, 1905), "a una hora de matinada", "a dos hores", "de nou hores de nit a les onze", "a cinc hores de tarda", "a onze hores de nit" (Nota de la ruïna de la nova fàbrica de la iglésia de Sant Pere de la vila de Ceret, 1734). La tendència, com a la resta del català, era de prescindir d'«hores» : "de les nou a les deu hores de matinada" (Un registre des archives de la commune d'Elne, 1597-1621, Raymond de Lacvivier, Imprimerie Comet, 1912), "a les deu hores" (Relacio del modo que per los carrers de Perpinyà venen las mercaderias, Revue Catalane, 1912 segons les notes finals d'un manuscrit del Llibre dels Sants Àngels de Francesc Eiximenis, s.XVI, Perpinyà). Les hores aproximatives s'expressen mitjançant les fórmules següents: Se'n van sis hores (aviat seran les sis), Sul pic de sis hores (a les sis tocades), Les onze hores són tocades/sonades" (Lo Pardal, cançó popular).
Quarts d'hora :
Per al primer quart, es diu l'hora seguida d'"i el - lo/un quart" (o més rarament sense determinant) : "Són tres hores i un quart" (3.15h).
Per als dos quarts, s'utilitza "i mitja": "Dues hores i mitja" (2.30h) o simplement: "És la mitja".
Per als tres quarts es fa atenció a l'hora que ha d'arribar: "Tres hores menys el/lo/un quart" (2.45h). També existeix una forma semblant al sistema del català central : "(Són) tres quarts per deu hores" (9.45h)"; "Són tres quarts per una hora" (12.45h) o la fórmula : "(És) un quart per les tres", "(Són) dos quarts per les tres; "(Són) tres quarts per les tres".
Els mitjos quarts també s'hi empren : "quan van arribar al Voló, ja hi havia mig quart, i belleu més, que el trinc 'via fugit" (Albert Saisset, Perpinyanenques)
A l'obra de Pere Burlaner s'hi pot veure que s'empraven totes dues formes: "Lo trinc que puja cap a Prada parteix un poc abantes d'onze hores"; "A tres quarts per les deu, mossèn Bitarol se'n torna a cal bisbe" (p. 86); "Lo rellotge del salon va picar quatre hores" (p. 89); "Lo rellotge del campanar de la Roca del Duc tocava tres quarts per set hores" (p. 97); "Una tarda, cap a les cinc hores, mossèn Bitarol acabava de confessar una dotzena de devotes" (p. 102); "cap a les tres hores de la tarda" (p. 106); "Lo repic de les sis de la tarda tocava" (p. 117); "A tres quarts per les sis" (p. 164). En l'obra de Joan Blazy trobem la forma mixta cap a les sis de tarda al costat de cap a les onze hores de nit.
Minuts entre els quarts :
El nombre de minuts segueix l’hora sense la conjunció "i": "tres hores cinc" (3.05h), "tres hores vint" (3.20h), "tres hores vint-i-dos" (3.22h), etc. Passats els dos quarts, es resta els minuts de l’hora que arriba: "quatre hores menys vint-i-cinc" (3.35h), "quatre hores menys deu" (3.50h), etc.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Torres i Vilatarsana, Marta «L'expressió de les hores en català: Anàlisi contrastiva» (PDF). Caplletra. Revista Internacional de Filologia, núm. 30, 2001. ISSN: 0214-8188 [Consulta: 8 gener 2009].
- ↑ Mapa lingüístic de l'alemany, amb l'expressió Dreiviertel (tres quarts) comparada amb d'altres.
- ↑ http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/pdf/enunciat_hores.pdf Revisió històrica de la notació de l'hora en els territoris de parla catalana i https://www.academia.edu/11122770/Lenunciat_de_les_hores_en_catal%C3%A0 L'enunciat de les hores en català
Enllaços externs[modifica]
- Rellotge Català, dissenyat per a facilitar la lectura segons el sistema basat en quarts
- Marca de rellotges amb l'hora catalana
- Revisió històrica de la notació de l'hora en els territoris de parla catalana
- L'enunciat de les hores en català
- Quina hora és?, article de Núria Puyuelo
- Les Hores En Català Glide App, app web mòbil que permet consultar com indicar l'hora en català.
- Pàgina web de Softcatalà que mostra l'hora actual en diferents formats usats en llengua catalana
