Sister Rosetta Tharpe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSister Rosetta Tharpe
Naixement Rosetta Nubin
20 de març de 1915
Arkansas
Mort 9 d'octubre de 1973(1973-10-09) (als 58 anys)
Filadèlfia
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació música, cantant i guitarrista
Gènere Blues
Instrument guitarra i Guitarra elèctrica

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Sister Rosetta Tharpe (Cotton Plant, Arkansas, 20 de març de 1915 - Filadèlfia, Pennsylvania, 9 d'octubre de 1973) fou una cantant de jazz estatunidenca.

Li ensenya música la seva mare. El 1930 era coneguda com a cantant del gènere religiós anomenat gospel (espècie de blues de caràcter religiós a base de crides del solista alternades amb la resposta del cor, forma llunyanament emparentada amb l'antiga antífona, l'himne i el salm gregorià i el virelai medieval).

Començà actuant en esglésies del seu credo, en gires pels Estats Units. El seu primer contracte com a cantant el signà el 1938 amb la companyia Decca. Poc temps després actuà en l'espectacle del Cotton Club i amb l'orquestra de Cab Calloway. Més tard treballà en el de Licky Millinder (1940-44).

El 1941 s'incorporà a l'orquestra de Lucky Millinder, de gran popularitat en aquesta dècada; el mateix any enregistrà, acompanyant-se a la guitarra, Sit down, una de les primeres peces que la consagrarien. També gravaria, amb el trio de Sammy Price, Strangers things happening every day (1944) i, en duet amb Mary Knight, Didn't it rain i Stand the storm. Faria parella amb Mary Khignt fins al 1951. També cantà a duo amb la seva mare, Kathie Bell Nubin. Ja llavors, Sister Rosetta era amb Mahalia Jackson, una de les millors interpretes de spirituals dels Estats Units. <Els entesos saben perfectament que les autentiques cantants de spirituals són Mahalia Jackson o Sister Rosetta Tharpe>, afirmava rotundament Hugues Panassié en la seva polèmica introducció a la Història del verdader jazz.

Des de 1945 es dedicà exclusivament al gospel songs i als espirituals, en molts dels quals cantava a duo amb la magnifica Marie Knight, amb la que enregistrà diversos discs, així com en els conjunts The Dependable Boys i The Rosettes, per la casa Mercury. El tipus d'acompanyament que exigia per les seves interpretacions responia a una tècnica primitiva que ja no s'utilitzava durant el segle XIX de gran interès per el coneixement profund del jazz.

El 1958 viatjà per Europa, on actuà amb gran èxit de crítica i públic. Dos anys més tard participà en el Festival d'Antíbol i el 1964, com una de les figures més destacades en el Jazz Festival de París. Actuant com a solista deixà discs esplèndids en el gènere gospel, nom donat en les últimes dècades del segle xx al negre espiritual. Entre les seves gravacions s'hi conten les realitzades amb Cab Calloway, sobretot la seva excel·lent Pickin the cabbage i Lucky Millinder (Trouble in mind).

Sota el seu nom pot trobar-se Gospel traint i The gospel truth. El 1970 sofrí l'amputació d'una cama, encara en plena joventut, però continuà treballant. Alguns crítics han parlat del seu estil dinàmic, de certes reminiscències pròximes al rock dels anys cinquanta. La veritat és que dedicà tota la seva carrera a un gènere, concedint poc o quasi res a les innovacions a vegades comercials introduïdes en el jazz a partir dels anys quaranta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]