Sit cardenal groc
Gubernatrix cristata  | |
|---|---|
;_Iberá_marshes,_Corrientes,_Argentina.jpg)
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | espècie amenaçada |
| Dades | |
| Pes | 48 g (pes adult) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Gubernatrix |
| Espècie | Gubernatrix cristata Vieillot, 1817 Gubernatrix cristata |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El sit cardenal groc[1] (Gubernatrix cristata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae)[2][3] bell exemplar que sol habitar tota la zona pampeana del centre de l'Argentina, i al Brasil, el Paraguai, Uruguai.
Descripció
[modifica]_(8077671980).jpg)
;_Iberá_marshes,_Corrientes,_Argentina.jpg)
El sit cardenal groc és un cridaner ocell cantor groc i negre. Crida l'atenció la cresta negra punxeguda. Presenta dimorfisme sexual: els mascles tenen una cella groga i una franja a mode de bigotis; les femelles tenen una franja bigotuda blanca i galtes i pit grisencs. Té un cant melòdic, una sèrie de xiulets variables: "wir-wit-txu wir-wit-txu twiit wit-txu tiit wit-txu tiit".[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]El sit cardenal groc es troba a l'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. Els hàbitats naturals són la sabana seca, els matolls temperats, els matolls humits subtropicals o tropicals i els prats temperats.[5] S'alimenta a terra en parelles o en grups familiars.[4]
Es va dur a terme un estudi que va analitzar la vocalització del sit cardenal groc al seu hàbitat. Es va trobar que hi havia alguna variació amb la diuca grisa (Diuca diuca).[6]
Estat de conservació
[modifica]La població mundial actual del sit cardenal groc es troba entre 1000 i 2000.[7] Els estudis han demostrat que hi ha algunes diferències genètiques entre diferents poblacions.[8] Un altre estudi ha demostrat que presenta plasticitat en la producció de cançons, amb petites diferències en el cant entre quatre poblacions diferents.[6]
Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat i pels caçadors de mascotes que es venen com a mascotes exòtiques.[9] Els mascles queden atrapats a un ritme més alt que les femelles, i es considera en perill d'extinció a causa de la constant captura.[8] Contrarestar la invasió de plantes llenyoses pot contribuir a la restauració de l'hàbitat.[10]
Actualment l'espècie està protegida a causa de la seva caça i la destrucció del seu hàbitat natural on l'ús de planes per al sembrat i la utilització de pesticides ho posen en risc.[7]
Actualment és molt rar a causa de la captura il·legal per al comerç d'ocells de gàbia.[7]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El sit cardenal groc va ser descrit formalment el 1817 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot amb el nom binomial Coccothraustes cristata i la localitat tipus "lat. 29° S., Argentina";[11][12] que l'any 1938 va ser més concretat a Corrientes per Ernst Hellmayr.[13]
Tot i que tradicionalment s'incloïa a la família Emberizidae, un estudi publicat el 2011 va trobar que l'espècie estava més estretament relacionada amb la família de les tàngares (Thraupidae).[14] Un altre estudi més exhaustiu de les tàngares publicat el 2014 va trobar una forta lligam per a una relació de germanor entre el sit cardenal groc i la diuca grisa (Diuca diuca).[15] Se sap que les dues espècies s'hibriden.[16]
L'espècie va ser traslladada al seu propi gènere Gubernatrix pel naturalista francès René Primevière Lesson el 1837.[17]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Gubernatrix és la paraula llatina per a “institutriu”.[18]
L'epítet específic prové del llatí «cristatus» que significa “amb cresta” o “emplomallat”.[19]
Subespècies
[modifica]L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[20]
Referències
[modifica]- ↑ «Sit cardenal groc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
- ↑ «Gubernatrix cristata (sit cardenal groc)». Avibase. [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ «Gubernatrix cristata» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 23 juny 2026].
- 1 2 «sit cardenal groc». eBird. [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ «Gubernatrix cristata: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 07-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22721578a131888081.en..
- 1 2 Domínguez, Marisol; Reboreda, Juan Carlos; Mahler, Bettina «Effects of fragmentation and hybridization on geographical patterns of song variation in the endangered Yellow Cardinal Gubernatrix cristata» (en anglès). Ibis, 158, 4, 10-2016, p. 738–746. DOI: 10.1111/ibi.12388. ISSN: 0019-1019.
- 1 2 3 «Yellow Cardinal Gubernatrix cristata Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 23 juny 2026].
- 1 2 Domínguez, Marisol; Tiedemann, Ralph; Reboreda, Juan C.; Segura, Luciano; Tittarelli, Fabián «Genetic structure reveals management units for the yellow cardinal (Gubernatrix cristata), endangered by habitat loss and illegal trapping» (en anglès). Conservation Genetics, 18, 5, 10-2017, p. 1131–1140. DOI: 10.1007/s10592-017-0964-4. ISSN: 1566-0621.
- ↑ Barilla, James. My backyard jungle: the adventures of an urban wildlife lover who turned his yard into habitat and learned to live with it. New Haven [CT]: Yale University Press, 2013. ISBN 978-0-300-20566-4.
- ↑ Rebollo, María Emilia; Reyes, Marcos Matías; Santillán, Miguel Ángel; López, Fernando Gabriel; Galmes, Maximiliano Adrián «Habitat restoration for the endangered Yellow Cardinal (Gubernatrix cristata): a forest treatment without affecting bird diversity at the center of Argentina» (en anglès). Journal of Ornithology, 166, 1, 1-2025, p. 263–274. DOI: 10.1007/s10336-024-02216-6. ISSN: 2193-7192.
- ↑ Viellot, Louis Pierre. Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc (en francès). París: Chez Deterville, 1816, p. 531. DOI 10.5962/bhl.title.20211.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 210 [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ Hellmayer, Ernst. Catalogue of birds of the Americas and the adjacent islands in Field Museum of Natural History and including all species and subspecies known to occur in North America, Mexico, Central America, South America, the West Indies, and islands of the Caribbean Sea, the Galapagos Archipelago, and other islands which may properly be included on account of their faunal affinities (en anglès). v.13:pt.11, 1918, p. 53. DOI 10.5962/bhl.title.5570.
- ↑ Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ «Gubernatrix cristata x Diuca diuca (diuca grisa x sit cardenal groc (híbrid))». Avibase. [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ Lesson, R. P.; Daubenton; Cuvier, Georges; Buffon, Georges Louis Leclerc. Histoire naturelle générale et particulière des mammifères et des oiseaux décoverts depuis 1788 jusqu'a nos jours.. París: Chez Baudouin frères, 1828-1844, p. 295.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 180. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names:» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 23 juny 2026].
