Sixta Pontón de Santander

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSixta Pontón de Santander
Sixta Ponton Piedrahita 1820.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 desembre 1814 Modifica el valor a Wikidata
Medellín (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1862 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Bogotà (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilantropa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrancisco de Paula Santander Modifica el valor a Wikidata

Sixta Pontón de Santander (Medellín, 30 de desembre de 1814 Bogotà, 20 de juliol de 1862) nom de casada de Sixta Tulia Pontón Piedrahita, va ser una filantropa i benefactora colombiana, primera dama de la república de la Nova Granada pel seu matrimoni amb el general Francisco de Paula Santander.

Biografia[modifica]

Va néixer a Medellín el 30 de desembre de 1814.[1][2] Era filla de José María Pontón Matajudíos, originari de Nemocón, administrador de correus que en vida va ser partidari reialista. A més, estava emparentada amb les famílies més riques i distingides de Bogotà. Habitual en les reunions socials que s'organitzaven en els salons de les cases més importants de la capital, ella mateixa va decidir organitzar-les i convidar les seves amistats, com a símbol de prestigi, per a les quals van fer gran dispendi en mobiliari i il·luminació.[3]

Es va casar el 1836 amb el general i participant del procés independentista de Colòmbia Francisco de Paula Santander,[4][3] mentre aquest ocupava la presidència de la nova república de la Nova Granada.[5] El matrimoni va establir-se a Bogotà i van residir a una casa del carrer 12.[4] Va tenir tres fills, un nen mort al cap de poc de néixer, Clementina, l'única vivent en el moment de la seva mort, i Tulia Sixta.[3] A la mort de Santander, Pontón va tenir un conflicte amb l'amant del seu difunt marit, María Paz, que havia arribat a tenir un fill d'aquella relació, i la va arribar a denunciar-la a la Governació de Cundimarca.[3] De l'herència, va poder disposar d'una important fortuna, que va dedicar a obres pietoses, entre d'altres.[6] Malgrat tot, Pontón no va complir totes les disposicions testamentàries de Santander.[3]

Després de la mort del seu espòs, bàsicament va dedicar-se a activitat educatives. El 1844 va intentar portar a les religioses franceses de la Societat del Sagrat Cor per educar nenes i joves de l'alta societat, però el seu intent va ser infructuós, i en substitució va fundar l'Associació Pietosa del Sagrat Cor, amb altres dames colombianes, que va tenir els mateixos objectius.[7] Va dedicar casa seva a escola-internat privat de nenes, que va tenir fama de ser estricte i conventual, perquè només s'educava a un nombre reduït d'alumnes,[3][7] però també val a dir que l'escola va ser qüestionada per la seva qualitat educativa.[3] També va dedicar uns pocs diners a una escola primària adreçada a les nenes de famílies pobres.[3]

En l'àmbit religiós, va fundar una congregació femenina anomenada Santíssims Cor de Jesús i de Maria i, uns anys més tard, una masculina, però la seva actitud va ser qüestionada el delegat apostòlic sense caràcter diplomàtic, Miecislao Ledochowsky, entre 1857 i 1858, perquè es va afirmar que s'havien detectat alguns abusos per part de Pontón, i es va investigar pràcticament en secret.[6]

El 1852 va ser la primera dona de Colòmbia en rebre un vot per part d'un elector per assumir la presidència del país.[5][8]

Va morir a Bogotà el 20 de juliol de 1862.[1][9] Després de la seva mort, totes les fundacions que havia fet, inclosos els col·legis, que havia sostingut personalment, van desaparèixer.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Libro de actas del M. Y. Cabildo ... de la villa de Medellín... (en castellà). Medellín: Imprenta Oficial, 1937, p. 166. 
  2. Solís Moncada. Almanaque Histórico de Antioquía (en castellà). Antioquía: Academia Antioqueña de Historia, 1968, p. 122. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 López Domínguez, Luis Horacio «Amores contrariados de Santander». Revista Credencial, octubre 2012.
  4. 4,0 4,1 Redacció «La historia de Santander, en la hoguera de su casa». El Tiempo, 05-11-1994.
  5. 5,0 5,1 «Fundador de Nación». Publicaciones Semana.
  6. 6,0 6,1 6,2 Mantilla, Luis Carlos «La viuda del General Santander cuestionada por el Delegado apostólico de la Nueva Granada». Boletín de historia y antigüedades, vol. 92, núm. 831, 2005, pàg. 845-864.
  7. 7,0 7,1 Londoño Vega, Patricia «Educación femenina en Colombia, 1780-1880». Boletín cultural y bibliográfico, vol. 31, núm. 37, 1994, pàg. 29.
  8. Frechette, Barbara. El poder compartido (en castellà). Cali: Grupo Editorial Norma, 1999, p. 239. 
  9. Santos Moreno, Enrique. El corazón del poeta: los sucesos reveladores de la vida y la verdad inesperada de la muerte de José Asunción Silva (en castellà). Bogotà: Presidencia de la República, 1997, p. 309.