Skáldskaparmál

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreSkáldskaparmál
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Arxivador
AutorSnorri Sturluson Modifica el valor a Wikidata
Llenguaislandès antic Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1220 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temapoesia Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoesia Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
Part demitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Edda prosaica Modifica el valor a Wikidata
Un dels episodis de Skáldskaparmál amb Odìn, Loki, Hœnir i Tjazi com a àguila. Manuscrit islandés de l'Institut Árni Magnússon

Skáldskaparmál[1] (Dites sobre poesia en nòrdic antic) constitueix la segona part de l'Edda prosaica de Snorri Sturluson. És un diàleg entre Ægir i el déu de la poesia Bragi amb el pretext de la presentació d'una llista de kenningar (perífrasi) i de heiti (sinònims) per a indrets, persones i objectes. L'explicació d'aquests kenningar permet a Snorri explicar molts relats mitològics o heroics.

Sinopsi[modifica]

El diàleg es dona en el context d'un sumptuós banquet donat pels Æsir en honor d'Ægir, presentat ací com un mag arribat de l'illa de Laeso. Durant el festí, Bragi dona al seu veí de taula una llista de heiti i kenningar, i li explica històries sobre el seu origen.

La majoria pertanyen a la mitologia: el rapte d'Iðunn per Tjazi i com Skaði triar Njörðr per espòs, l'origen i el robatori de la hidromel poètica, els combats de Thor contra els gegants Hrungnir i Geirröd; i l'elaboració dels objectes preciosos dels déus. La resta se'n refereix a herois o reis llegendaris: Snorri resumeix la història de Sigurd i Völsung. També evoca els reis Fródi i Hrólfr Kraki, i la Hjadningavíg.

Els kenningar que figuren en Skáldskaparmál són d'antics skalds. A vegades Snorri no es contenta citant un kenning i afegeix extensos extractes de poemes que permeten explicar-lo; cita així Haustlöng de Thjódólfur úr Hvini, Tórsdrápa d'Eilífr Godrúnarson i Ragnarsdrápa de Bragi Boddason. Apareix també en Skáldskaparmál un poema que es considera que forma part de l'Edda poètica tot i que no figura en el Codex Regius: el Gróttasöng.

Skáldskaparmál acaba amb una llista de heiti. La darrera part es presenta sota la forma de thulur (llista de noms i heiti versificats i emprats per a mitjans mnemotècnics); es presenten així les diferents maneres de designar els déus, gegants, homes, dones, batalles, armes i elements naturals.

Interés[modifica]

Els relats mitològics i heroics narrats en Skáldskaparmál ens han arribat gràcies a Snorri; sense aquests, la majoria d'al·lusions que contenen els poemes escàldics ens serien desconegudes. Igualment, els poemes citats s'haurien perdut si no haguessen aparegut en Skáldskaparmál.[2]

Referències[modifica]

  1. La paraula skáldskaparmál és un neutre plural. Com que en català no hi ha gènere neutre, és millor adaptar-la com a femení plural. També es podria traduir Art poètica.
  2. Kevin J. Wanner (2008), Snorri Sturluson and the Edda: The Conversion of Cultural Capital in Medieval Scandinavia, University of Toronto Press, ISBN 0802098010 p. 121.