Skeptic's Dictionary

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreSkeptic's Dictionary
(en) The Skeptic's Dictionary
(ja) 懐疑論者の事典 Modifica el valor a Wikidata
Tipusllibre Modifica el valor a Wikidata
Arxivador
AutorRobert Todd Carroll Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata, 2003 Modifica el valor a Wikidata
EditorialWiley Modifica el valor a Wikidata
EdicióThe Skeptic's Dictionary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaescepticisme científic Modifica el valor a Wikidata
Gènereno-ficció Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines458 Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-4-903063-12-6 i 978-4-903063-13-3 Modifica el valor a Wikidata
OCLC249302002 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webskepdic.com Modifica el valor a Wikidata

Skeptic's Dictionary és un recull d'assaigs escrits per Robert Todd Carroll, antic professor de filosofia al Sacramento City College de Sacramento, a Califòrnia, publicats en un llibre imprès que aparegué el 2003 amb el títol The Skeptic's Dictionary: A Collection of Strange Beliefs, Amusing Deceptions, and Dangerous Delusions, John Wiley & Sons, ISBN 0-471-27242-6 i al web The Skeptic's Dictionary que Caroll va engegar el 1994.[1][2]

El llibre té unes quatre-centes entrades i és una de les guies més exhaustives d'informació escèptica sobre pseudociència, fenòmens paranormals i ocultisme; a més, s'hi cita una bibliografia amb unes set-centes referències que permeten ampliar informació. Segons la coberta del llibre, la versió en línia del diccionari rep unes cinc-centes mil visites al mes.

Contingut[modifica]

Carroll es declara ateu i escèptic convençut en tot allò que fa referència a ciències ocultes i esoterisme. Segons ell mateix ho afirma, el seu diccionari escèptic no pretén pas presentar una visió equilibrada sobre els temes d'ocultisme, sinó que es proposa ser un petit contrapès a la voluminosa literatura sobre ocultisme i fenòmens paranormals.

Els articles del llibre -i de la versió on line- es troben agrupats en aquestes categories:[3]

El llibre es pot trobar en anglès, estonià, japonès, coreà i rus mentre que de la versió on-line se n'han fet traduccions a l'holandès, francès, alemany, grec, hongarès, islandès, italià, japonès, coreà, portuguès, eslovac i espanyol

Segons l'autor

El Skeptic’s Dictionary es dirigeix a quatre tipus diferents de lectors: l'investigador de ment oberta, que no parteix de cap posició presa sobre si creure o no en l'ocultisme; l'escèptic moderat, que mostra més predisposició cap a dubtar que cap a creure; l'escèptic radical, que té molt clar que no creu pas en l'ocultisme, i el creient amb dubtes, que està predisposat a creure però que té alguns dubtes. El grup al qual aquest llibre no està pas adreçat és al creient convençut de l'ocultisme. Aquest llibre no és per a aquell que no tingui una mica d'escepticisme dins seu

Carroll defineix cadascuna d'aquestes categories, tot explicant com i per què, en opinió seva, el diccionari li pot interessar i beneficar. També defineix el terme escepticisme, tal com ell l'usa, i identifica dos tipus d'escèptic, l'apol·lini, que es troba compromès amb la claredat i la racionalitat, i el dionisíac, compromès amb la passió i l'instint. Segons Carroll, William James, Bertrand Russell i Friedrich Nietzsche són exemples de l'escèptic apol·lini, mentre que Charles Peirce, Tertul·lià, Søren Kierkegaard, i Blaise Pascal són escèptics dionisíacs.[4]

Referències[modifica]

  1. «All the rage». , 18-10-2003. «The highest mark of success for a new-media phenomenon is, it seems, still to get translated into old media; so www.skepdic.com becomes this handy volume examining the evidence in favour of ectoplasm, the Bermuda Triangle, the Turin Shroud, chiropracty and zombies, among much else.»
  2. «Keep on doubting». , 22-11-2003.
  3. Skeptic's Dictionary, pp. 1–3.
  4. Norcross, J.C. «Discredited psychological treatments and tests: A Delphi poll». Professional Psychology: Research and Practice, vol. 37, 5, 2006, pàg. 515–522. DOI: 10.1037/0735-7028.37.5.515 [Consulta: 12 febrer 2008].