Skutterudita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralSkutterudita
Skuttérudite.jpg
Skutterudita de Bou Azzer, Marroc
Fórmula química CoAs3
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed. 2.EC.05
Nickel-Strunz 8a ed. II/D.29
Dana 2.12.17.1
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí cristalls cúbics, octaedrals, dodecaedrals, rarament prismàtics; creixements esquelètics; massiu i granular
Estructura cristal·lina a = 8.204 Å, Z = 8
Simetria isomètrica 2/m 3
Color gris acer clar
Macles en {112} en formes complexes
Exfoliació molt imperfecta
Fractura concoidal, desigual
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor metàl·lica forta
Color de la ratlla negra
Diafanitat opaca
Gravetat específica 6,5
Densitat 6,8
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i published before 1959
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La skutterudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dóna nom al grup skutterudita de minerals.[2] Va rebre el seu nom per Wilhelm Karl von Haidinger del lloc on va ser descoberta el 1845, Skutterud (Noruega).

Característiques[modifica | modifica el codi]

La skutterudita és un arsenur de cobalt amb quantitats variables de níquel i ferro, les quals reemplacen el cobalt, amb una fórmula general: CoAs3. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era CoAs3-x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula actual, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics, octaedrals o dodecaedrals, rarament prismàtics. S'extreu com un mineral de cobalt i níquel amb un subproducte d'arsènic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb la niquelskutterudita.[4]

Formació[modifica | modifica el codi]

És un mineral mineral de formació hidrotermal trobat en els filons de moderada a alta temperatura amb altres minerals de níquel-cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, eritrita, annabergita, niquelina, cobaltita, sulfosals de plata, bismut natiu, calcita, siderita, barita i quars. Les aparicions notables inclouen cobalt (Ontàrio, Canadà), Skuterud (Noruega), Franklin, als Estats Units.

Varietats[modifica | modifica el codi]

La smaltita és una varietat de skutterudita deficient en arsènic, sovint emprada com a sinònim seu.[5] Una varietat de smaltita que conté bismut s'anomena bismutosmaltina.[6]

Grup skutterudita[modifica | modifica el codi]

El grup skutterudita està integrat per quatre espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Ferroskutterudita CoAs3-x
Kieftita CoSb3
Niquelskutterudita NiAs3-x
Skutterudita CoAs3-x

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Skutterudita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Skutterudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 «Skutterudite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  3. Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017].
  4. «Nickelskutterudite-Skutterudite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  5. «Smaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  6. «Bismutosmaltin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].