Slavica (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSlavica
Fitxa
DireccióVjekoslav Afrić Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióVjekoslav Afrić Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSilvije Bombardelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaŽorž Skrigin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDusan Aleksic
ProductoraAvala Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRepública Federal Socialista de Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1947 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalserbocroat Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema partisà Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIugoslàvia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0039837 Letterboxd: slavica TMDB.org: 266670 Modifica el valor a Wikidata

Slavica és una pel·lícula dramàtica i històrica iugoslava en blanc i negre dirigida per Vjekoslav Afrić i estrenada el 1947 que també és la primera pel·lícula de partisans.

És el primer llargmetratge produït al nou estat de Iugoslàvia, immediatament després de la Segona Guerra Mundial. Filmat el 1946 durant un període de dos mesos, produït per la companyia sèrbia Avala, gairebé exclusivament amb personal croat, la pel·lícula es va estrenar el 29 d'abril de 1947. Els actors només cobraven per diem, com ara Irena Kolesar que interpreta el paper principal.[1]

Slavica va tenir molt bona acollida per part del públic, malgrat diverses mancances tècniques i ingenuïtat en la narració. La pel·lícula va ser vista per prop de dos milions de persones a l'antiga Iugoslàvia.[2]

Sinopsi[modifica]

A Dalmàcia, joves pescadors, entre ells Marín i la seva dona Slavica, van crear una cooperativa i van construir un vaixell. La Segona Guerra Mundial va esclatar i la regió va ser ocupada per Itàlia. Les tropes italianes intenten apoderar-se del vaixell, però els Cooperadors aconsegueixen ocultar-lo. La jove parella està empresonada. Alliberats pels Partisans, Slavica i Marin s'allisten a les seves files i participen en diverses accions de resistència.

Durant una batalla al mar, Slavica va morir i, en la seva memòria, el vaixell dels partisans va rebre el seu nom i es va convertir en un dels primers vaixells de l'armada iugoslava.

Repartiment[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «Nenad Polimac: Kako se Irena Kolesar proslavila Slavicom i upropastila filmsku karijeru, Objavljeno u Nacionalu br. 356, 2002-09-11». Arxivat de l'original el 29. svibnja 2010.. [Consulta: 13. studenoga 2009.].
  2. David A. Norris. Belgrade: A Cultural History. Oxford University Press, 2009, p. 149. ISBN 978-0-19-537608-1. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]