Snap (gestor de paquets)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Snap
Modifica el valor a Wikidata
Tipussistema de gestió de paquets Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU GPL 3.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Sistema operatiuGNU/Linux Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Canonical Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc websnapcraft.io (anglès) Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): snapcraftio GitHub: snapcore Modifica el valor a Wikidata

Snap o Snappy és un sistema d'empaquetament i desplegament de programari desenvolupat per Canonical per a sistemes operatius que utilitzen el nucli Linux i el sistema d'inicialització systemd. Esdevenint un sistema en el qual les aplicacions inclouen tot el necessari per a funcionar, en comptes de dependre d'altres paquets instal·lats al mateix sistema, les anomenades dependències. Alhora que facilita l'actualització de programari i s'ofereixen característiques relacionades amb el confinament i l'aïllament de processos. Els paquets Snap destaquen per poder-se emprar a l'escriptori, al servidor i al núvol.[1][2]

El projecte Snap va sorgir de l'esforç per construir un telèfon impulsat per Ubuntu el 2014. Posteriorment, en veure que no era viable, Canonical va aprofitar l'esforç tecnològic per a Snappy Ubuntu Core i es va centrar en dispositius d'internet de les coses,[3] La versió Ubuntu 16.04 LTS del 2016 fou la primera en introduir Snap a l'escriptori de manera predeterminada.[4][5][6]

Components[modifica]

L'ecosistema Snap proporciona un entorn adient per a instal·lar i gestionar paquets a Linux. Hi ha cinc components principals:

  • Snapd: El dimoni snap; ofereix el servei de fons que gestiona i manté les instantànies en un sistema Linux. Les instantànies s'executen com a aplicacions aïllades i independents, amb un fort confinament de seguretat.[7]
  • Snap: l'eina d'interfície de línia d'ordres emprada per a instal·lar i gestionar versions compilades d'aplicacions en un sistema Linux. Present en gairebé totes les distribucions Linux, es pot implementar per al desenvolupament de l'internet de les coses.[8]
  • Canals: Un canal determina quina versió d'una captura està instal·lada i comprova si hi ha actualitzacions.
  • Snap Store: És on els desenvolupadors publiquen les aplicacions empaquetades amb snap i des d'on els usuaris de Linux poden instal·lar programari.
  • Snapcraft: l'eina marc perquè els desenvolupadors empaquetin els seus programes en el format Snap. El seu propòsit és assegurar que el resultat d'una construcció sigui el mateix, independentment de la distribució o sistema operatiu on es construeixi.[9][2]

Referències[modifica]

  1. Prakash, Abhishek. «How to Install and Use Snap in Various Linux Distributions». It's FOSS, 25-02-2018. [Consulta: 24 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 «Snap». Scholarly Community Encyclopedia. [Consulta: 24 febrer 2023].
  3. Proven, Liam. «Strong support for Snap, Ubuntu Core at Canonical conference» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2023].
  4. Medina, Eduardo. «Los paquetes Snap llegarán a Ubuntu 16.04. ¡Descubre qué son! - MuyLinux». Muy Linux, 15-04-2016. [Consulta: 24 febrer 2023].
  5. Medina, Eduardo. «Los paquetes Snap dan el salto para volverse universales - MuyLinux». Muy Linux, 15-06-2016. [Consulta: 24 febrer 2023].
  6. Hoffman, Chris. «How to Install and Manage Snap Packages on Ubuntu 16.04 LTS». How-to Geek, 26-04-2016. [Consulta: 24 febrer 2023].
  7. «Cómo solucionar problemas y bloqueos de aplicaciones con snapd gdbserver – Liukin». Liukin, 14-05-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  8. «Cómo instalar Snap Package Manager en distribuciones de Linux - redessy.com». Redessy, 01-09-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
  9. «Introduction to Snaps in Linux». Baeldung on Linux, 31-05-2022.