So Red the Rose

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSo Red the Rose
Fitxa
DireccióKing Vidor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDouglas MacLean Modifica el valor a Wikidata
GuióMaxwell Anderson i Edwin Justus Mayer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaW. Franke Harling Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVictor Milner Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEda Warren Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMississipi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0027018 Filmaffinity: 779768 Allocine: 49552 Letterboxd: so-red-the-rose Allmovie: v110785 AFI: 1062 TMDB.org: 249791 Modifica el valor a Wikidata

So Red the Rose és una pel·lícula dramàtica estatunidenca del 1935 dirigida per King Vidor i protagonitzada per Margaret Sullavan, Walter Connolly i Randolph Scott. El romanç de l'època de la Guerra Civil es basa en la novel·la homònima del 1934 de Stark Young.

La pel·lícula no va gaudir d'una gran popularitat a taquilla. Després d'aquesta pel·lícula, les pel·lícules de la Guerra Civil es van considerar verí de taquilla a Hollywood fins l'actuació de Bette Davis i Henry Fonda a Jezebel, que va ser un èxit. Això va ser seguit per la popularitat aclaparadora d' Allò que el vent s'endugué el 1939, una adaptació del best-seller homònim de Margaret Mitchell. El febrer de 2020, la pel·lícula es va projectar al 70è Festival Internacional de Cinema de Berlín, com a part d'una retrospectiva dedicada a la carrera de King Vidor.[1]

Trama[modifica]

Durant la Guerra Civil Americana, Valette Bedford (Margaret Sullavan) espera pacientment que el seu marit Duncan Bedford (Randolph Scott), torni a casa, pregant perquè no quedi vídua.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Berlinale 2020: Retrospective "King Vidor"». Berlinale. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2020. [Consulta: 28 febrer 2020].

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]