Sobre la seva casa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreSobre la seva casa
(la) De domo sua Modifica el valor a Wikidata

Inici del discurs Sobre la seva casa Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiscurs i obra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorCiceró Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí clàssic Modifica el valor a Wikidata
Publicació57 aC Modifica el valor a Wikidata

Sobre la seva casa (en llatí: De domo sua ad pontifices)[1] és un dels discursos que l'escriptor i polític romà Ciceró va pronunciar davant els pontífexs[2] el 30 de setembre de l'any 57 aC, quan va tornar de l'exili, per poder reconstruir i reocupar la seua casa, que Clodi, el seu rival polític, havia destruït per a continuació consagrar el lloc i erigir-hi un monument a la Llibertat. Aquest discurs, juntament amb el Cum setatui gratias egit i el Cum populo gratias egit, també pronunciats l'any 57 aC, són fruits de les dificultats d'assegurar-se una compensació pels danys soferts.

Pro domo sua[modifica]

La frase 'pro domo sua és una locució llatina del discurs de Ciceró que traduïda literalment significa "Ciceró a favor de casa seva". Es deriva del títol d'un discurs pronunciat per Marc Tul·li Ciceró contra Publi Clodi Pulcre. En aquesta frase, De domo sua ad pontifices (A casa, al Col·legi Pontifici 57 aC), Ciceró demana recuperar la zona i els fons per reconstruir la seva casa, confiscada durant l'exili i amb algunes de les propietats del Palau consagrat a la deessa Libertas; declara aquesta consagració no vàlids per obtenir la restitució. El terme es fa servir quan una persona defensa ferventment una causa per interès propi, o que s'enalteix a defensar el seu cas.[3]

Exemple
« el primer que caldrà fer si ens volem aproximar al Víctor Balaguer polític, literat i figura pública, si volem fer-lo més visible i entenedor, haurà de ser ‘desconstruït’ la presentació que ell mateix va fer de la seva trajectòria, pro domo sua »
— Fradera, Josep M.[4] via[5]

Context[modifica]

Clodi, membre del partit popular i posteriorment tribú de la plebs elegit a l'octubre del 59, va anunciar el febrer de l'any 58 un projecte de llei, la lex Clodia de capite civis Romani, que prescrivia l'exili i la confiscació de béns a aquells que haguessin condemnat a mort un ciutadà romà sense judici previ. Ciceró, com va ser el responsable de la mort  dels còmplices de Catilina el dia 5 de desembre del 63, va acudir al cònsol Pisó i a Pompeu per evitar el compliment de la llei. Veient que no aconseguia convèncer-los, va partir de Roma la nit del 19 al 20 de març, la nit abans que els comicis que havien d'aprovar la llei es reunissin, a Tessalònica i a Dirràquium. Aleshores, Clodi va proposar la lex Clodia de exilio Ciceronis,[6][7] en  la qual s'establia contra Ciceró l'aquae et ignis interdictio, és a dir la "prohibició d'aigua i foc".[8]

Durant el temps que Ciceró va ser a l'exili, les seues propietats van ser saquejades i incendiades. Clodi es va apropiar la casa del Palatí,[9][10] i el cònsol Gabini va saquejar la vil·la de Túscul. Però en retornar Ciceró, els seus béns van ser restablerts, gràcies als comicis centuriats que van votar el 4 d'agost a favor i van actual tal com prescrivia la llei de Publi Corneli Lèntul, la lex Cornelia.[11]   

Defensa[modifica]

Ciceró rebutja el procés que li havia conduït al desterrament, denuncia el procediment il·legal pel qual el solar on es trobava el seu habitatge havia estat consagrat com a templum i reclama la seva devolució, que finalment aconseguiria després el veredicte favorable dels pontífexs i el consegüent decret senatorial. Per jutjar aquest cas es varen reunir els pontífexs, el 30 de setembre de l'any 57, i Ciceró va defensar ell mateix la seua casa, pronunciant un discurs.[12] Posteriorment, el Senat va decretar: "Si els pontífexs descarreguessin el terreny del servei de la religió, els cònsols ordenaran estimar els danys i reconstruir tots els edificis a costa del tresor públic per lliurar-los a Ciceró".[13] 

Estructura del discurs[modifica]

  • Paràgrafs 1-2: Exordi: exaltació de la tasca dels pontífexs associant-la amb el culte dels déus. 
  • Paràgrafs 3-5: Desenvolupament del seu discurs, explicant que va abandonar la seua intervenció, i en resposta a Clodi, per justificar per què ha defensat al senat l'atribució de poders extraordinaris a Pompeu. 
  • Paràgrafs 6-31: Justificació  per solucionar el problema de la carestia de queviures. 
  • Paràgrafs 32-34: El problema de la seua casa té relació amb els motius del seu exili. 
  • Paràgrafs 34-99: Parla dels motius de l'exili i de diverses temes com la invalidació de mesures en el tribunat de Clodi, del seu exili i de les circumstàncies del retorn.  
  • Paràgrafs 100-141: Abordament del problema de la consagració de la casa, demostrant el seus coneixements del dret civil i religiós. També exposa amb ironia una sèrie d'arguments per demostrar el caràcter nul de la consagració de la seua estàtua de la Llibertat.  
  • Paràgrafs 142-147: Com a conclusió reprèn la idea exposada a l'exordi: amb una invocació als déus i, com a intèrprets, als pontífexs. En aquesta part fa veure que només amb la restitució dels seus béns es podrà fer realitat el seu retorn.   

Temes i continguts[modifica]

És un discurs pròpiament polític, anomenat "del retorn del desterrament"  (57 aC), amb el qual ataca Clodi,.[14] Ciceró hi demostra que tenia coneixements[15] del dret romà i és clarament una font de documentació per al coneixement del dret civil i religiós romà, perquè utilitza molts arguments jurídics com referències al dret públic.  

 Resultat[modifica]

La resolució dels pontífexs, favorable a Ciceró, establia que "si aquell que deia haver consagrat el terreny (és a dir, Clodi), no havia estat encarregat d'això nominalment ni per un mandat del poble ni per un plebiscit, si no havia rebut l'ordre de fer-ho d'acord amb un mandat d'un plebiscit, sembla que es podia comprar i restituir el terreny sense trencar cap precepte religiós".[16]

Tot i la resolució, Clodi va intentar revoltar la plebs perquè defensessin per la força la seua "Llibertat". Quedava per decidir en la sessió plenària del senat l'1 d'octubre si Clodi havia actuat per interès propi[17] en contra de la llei Papíria, que "prohibia que es consagressin edificis sense el mandat de la plebs". En la sessió recolzaven el decret del Senat a favor de Ciceró. En la resolució s'establia "que el senat aprovava la restitució de la meua casa; que es contractés la reconstrucció del pòrtic de Càtul, que la decisió del senat havia de ser defensada per tots els magistrats i que, si es produïa algun acte de violència, el senat consideraria responsable a qui havia vetat el decret".[18] També es van avaluar els danys i perjudicis en dos milions de sestercis per la casa del Palatí, mig milió per la vil·la de Túscul i cent cinquanta mil per la de Fòrmies. Ciceró va fer reparar la casa de Fòrmies, reconstruir la casa del Palatí i vendre la vil·la de Túscul. 

Transmissió textual[modifica]

El text ens ha arribat per un bon nombre de manuscrits, dels quals el més antic i el que reprodueix amb més fidelitat el seu model és el Parisinus 7794 (P) de la segona meitat del segle ix. Va ser gràcies al monjo J. Perion (1497-1557) que va portar el còdex de Tours a París, al col·legi de Montagut. Avui en dia es conserva en la Bibliothèque Nationale (nomenada Royale l'any 1622 quan va ser portat).   

El P és el còdex més important, però hi ha altres còdexs en què es va trobar el discurs De domo sua:  

  • Bruxellensis 5345 (G) (abans Gemblacensis) del segle xi i possiblement va ser escrit per l'abat Olbert (1012-1048), procedent del monestir de Gembloux.  
  • el còdex  Berolinensis 252 (E), abans Erfurtensis) del segle xii, i va ser escrit per Wibald (abat del monestir de Stavelot (1130-1158) i de Corvey (1146-1158)).  
  • Mediceus Laurentianus XLVIII, 8 (M) del segle XV, i es conserva en la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència, on trobem tots el discursos del corpus Parisinum.  
  • Harleianus 4927 (H), segle XII o d'inicis del XIII, va ser escrit a França i es conserva en el British Museum. 

Referències[modifica]

  1. ↑ Hor., Dom.text en llatí
  2. ↑ Les circumstàncies de la seua intervenció davant els pontífexs estan narrades en una de les cartes que Ciceró va escriure al seu amic Àtic.
  3. ↑ «Pro Domo Sua». web. RAE. [Consulta: 3 març 2015].
  4. ↑ Fradera, Josep Maria «Visibilitat i invisibilitat de Víctor Balaguer». L'Avenç, 262, Octubre 2001, pàg. 19-26 [Consulta: 3 març 2015].
  5. ↑ Cuccu, Marina. Víctor Balaguer i Cirera (Col·lecció Retrats. Número 25 PDF). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003 [Consulta: 3 març 2015]. 
  6. ↑ Lex Clodia de civibus romanis interemptis
  7. ↑ Una de les clàusules de la lex de exilio disposava dels béns de Ciceró de dues maneres: la primera part, comprenia els béns mobiliaris, els esclaus, i les propietats d'ús agrícola, va ser confiscada en benefici del poble per ser venuda; la llei s'encarregava directament a Clodi executar la confiscació i vendre-la, a través d'una subhasta pública. La segona part de les propietats de Ciceró la constituïen els edificis: la domus del Palatí i les villae. La llei ordenava la seva destrucció, així que la casa del Palatí i de la del Túscul van ser incendiades la nit de la partida de Ciceró, abans de la votació de la lex de exsilio.
  8. ↑ Es tractava d'una sanció religiosa (excomunió), administrativa (proscripció) i econòmica (confiscació dels bens)
  9. ↑ Segons M.W. Alen "The location on Cicero's house on the Palatine hill" CJ 34-34 (1989-40), 134-143 i 291-295,  havia de donar al nord sobre la Nova via i al sud sobre el clivus Victoriae; a l'oest limitava amb el pòrtic que Q. Lutaci Càtul havia construït en l'any 101 sobre el terreny confiscat per M. Fulvi Flac, i a l'est amb la casa de Q. Sei Pòstum i la de la gens Clàudia.
  10. ↑ Es tractava d'una casa situada en la muntanya del Palatí que va ser comprada en l'any 62 a M. Licini Cras pel valor de 3.500.000 sestercis.  
  11. ↑ Ad Att, IV, 1,4
  12. ↑ Els detalls d'aquest procés són narrats per Ciceró en una carta dirigida dies després a Àtic:  Att. IV, 2.
  13. ↑ Bautista Calvo, J., «Discursos de Cicerón, Por su casa, pronuncado delante de los pontífices» (en castellà). (pàg.63)
  14. ↑ Perquè aquest afirma d'ell que es fa passar per Júpiter i que Minerva és la seva germana (Cic., dom.,92): me dicere solere esse Iove eundemque dictitare Minervam esse sororem meam...)
  15. ↑ Quintilià diu que els coneixements de les lleis és essencial en la preparació d'un orador: (cf: De Orat., I 18; 40; 172)
  16. ↑ Att. IV, 2, 3
  17. ↑ Clodi, va comprar el terreny als subhastadors (Q. Sei Pòstum) i va ordenar demolir els edificis i construir una gran vil·la amb un pòrtic i un gran peristil, on va edificar un temple a la Llibertat, i la resta del terreny ho va aprofitar per construir edificis d'usos tant públics com privats.
  18. ↑ Att. IV, 2, 4

Bibliografia[modifica]

  • BAÑOS BAÑOS, J.M., M. TULIO CICERÓN, Discursos, Vol IV, Ed. Gredos (1994)    
  • Ciceró, Marc Tul·li; Condom, Dolors (trad.). Discursos (en català i llatí). Vol. 11. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1995 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 255). ISBN 978847225087. 
  • Marco Simón, Francisco; Pina Polo, Francisco; Remesal Rodríguez, José (eds.). Religión y propaganda política en el mundo romano. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 2002. ISBN 8447527239. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sobre_la_seva_casa&oldid=33000302»