Sobreescriptura de mètodes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La sobreescriptura de mètodes, en programació orientada a objectes, és una funcionalitat del llenguatge de programació que permet a una subclasse oferir una implementació específica d'un mètode que ja ha estat ofert per una de les seves superclasses.

La implementació a la subclasse sobreescriu (reemplaça) la implementació en la superclasse al oferir un mètode que té el mateix nom, els mateixos paràmetres, i el mateix tipus de retorn que el mètode en la classe pare. Quina de les dues versions del mètode s'executa (la del pare o le del fill) serà determinat per l'ojecte que es faci servir per a invocar-la.

  • Si s'invoca des d'un objecte de la classe pare, es farà servir la versió de la classe pare.
  • Si s'invoca des d'un objecte de la classe filla, es farà servir la versió de la classe filla.

La sobreescriptura de mètodes és una funcionalitat important que facilita el polimorfisme al disseny de programes orientats a objectes.

En molts casos, les classes abstractes són dissenyades aprofitant aquest mecanisme. Les classes abstractes tenen mètodes que no fan cap operació útil i estan pensades per a ser sobreescrites per implementacions específiques a les subclasses. D'aquesta forma, la superclasse abstracta defineix una interfície comú què totes les subclasses hereten.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]