Social learning: bases i futur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Què és el social learning?[modifica]

En l’actualitat, i gràcies a la implementació de les noves tecnologies tant en la vida quotidiana com a dins de l’aula, en termes educatius ha anat creixent una forma d’aprenentatge coneguda avui en dia com social learning.

Segons García (2009) i d’altres experts, podem dir que el social learning és una modalitat d’aprenentatge no formal o informal que es produeix a partir de la utilització de les noves tecnologies o les eines 2.0 que ens proporciona la web.

Primeau (2012) fa referència a que l’objectiu del social learning és “millorar la comunicació entre els alumnes i els responsables pedagògics per tal d’optimitzar els resultat de la formació”. A més, l’autora també ens parla de “la xarxa social com un espai per intercanviar i reforçar l’aprenentatge”.

IMG sobre innovació

Bases pedagògiques del social learning[modifica]

Segons García (2013), les bases pedagògiques relacionades amb el social learning són:

  • El connectivisme: teoria de l’aprenentatge que ha nascut recentment de la mà de George Siemens. Aquesta teoria estudia les limitacions del constructivisme, conductisme i cognitivisme i les intenta cobrir a partir dels nous model d’ensenyament- aprenentatge que estan creixent arrel de les TIC.
  • L’aprenentatge social: la teoria del TAS neix gràcies a Cornell Montgomery (1843- 1904) ja que va explicar que l’aprenentatge social es produeix a partir de quatre etapes que són: contacte pròxim, imitació de superiors, comprensió de conceptes i comportament del model a seguir.
  • L’aprenentatge informal: és un tipus d’aprenentatge que es produeix de manera imprevista i sense cap tipus d’organització. Els coneixements que s’adquireixen, sovint de manera espontània, acompanyen a la persona al llarg de la vida.
  • e-learning: aquesta metodologia d’enseynament aprenentatge es coneix també com aprenentatge virtual. No és més que l’accés als continguts a partir de les TIC.
  • Comunitats de pràctiques: són espais creats per grups socials que tenen en comú determinats interessos i comparteixen entre ells diferents experiències, continguts, etc.
  • L’aprenentatge generatiu: segons Senge (1990) l’aprenentatge generatiu requereix de l’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu, pensament sistemàtic i aprenentatge en equip. Aquest aprenentatge experimenta de manera constant i afavoreix les retroalimentacions i el feedback sobre els progressos que es van fent.

Avantatges i inconvenients[modifica]

García (2009) en el seu article fa esment de tres punts clau relacionats amb el social learning.

  • Fàcil d’utilitzar: donat l’ús intensiu que fem de les tecnologies educatives i entorns d’aprenentatge, les barreres de comunicació van desapareixent mica en mica i gràcies a això s’afavoreix aquest aprenentatge social.
  • Desaparició d’estàndards: es diu que amb el social learning la construcció de significats i aprenentatge es produeix d’una manera lliure. Això també ve donat gràcies a la fàcil utilització.
  • Renovació dels continguts: aquesta renovació permet fer una adaptació dels continguts i això, en part suposa també un procés d’aprenentatge.

En contraposició, autors com Eroles (2014) parlen en diverses ocasions de l’escletxa digital que hi ha actualment a la societat (a nivell mundial). Aquesta escletxa suposa un entrebanc en l’expansió del social learning i per això ens diu “l’èxit depèn de que no hi hagi una escletxa digital, no hem de ser analfabets digitals. Hem de fer arribar el social learning a tota la humanitat”.

Quan Eroles parla de fer arribar aquesta metodologia a tothom, estableix tres punts clau que hem d’abordar per reduir al màxim els entrebancs. Aquests punts són:

  • Els dispositius digitals han de ser més econòmics.
  • Internet ha de disposar d’un accés universal per a tothom.
  • L’energia ha de ser més econòmica, sostenible i accessible.

Tendències de futur[modifica]

Eroles (2014) explica que actualment no disposem de gaires metodologies didàctiques que aprofitin al 100 % tots els elements que ens proporciona la web 2.0 però en contraposició a aquesta idea, explica que a mitjà termini han d’aparèixer noves metodologies que permetin fer un ús correcte i intensiu d’aquestes eines de les que disposem gràcies a les TIC.

L´ús de les tecnologies pot afavorir la creació d’espais més potents i eficaços que permetin afavorir el procés d’aprenentatge- ensenyament.

Actualment, i tal com apunta Eroles, l’ús de les xarxes, web 2.0 i dispositius mòbils entre d’altres, pot ajudar a trencar l’esquerda digital i ens pot proporcionar diversitat d’avantatges de cara al futur.

IMG sobre app

Mirant cap al futur i seguint amb la idea de creixement, Pappas (2013) ens mostra 10 punts clau que ens poden ajudar a fomentar i fer créixer el social learning en el futur:

  1. Cal dissenyar i implementar un pla instruccional sòlid que relacioni de manera coherent les xarxes socials i els objectius d’aprenentatge.
  2. La xarxa ens posa a l’abast moltes eines. Hem de saber triar les més adequades.
  3. Abans de començar, és important saber els interessos dels estudiants i a partir d’aquí dissenyar la formació.
  4. S’han d’utilitzar tots els mitjans possibles de les xarxes per fomentar debats, discussions, etc.
  5. L’ús de xarxes socials no només ha de servir per compartir enllaços, hem de fer un ús més profund.
  6. Utilitzar les noves eines per explicar el contingut en un temps més reduït i acabar amb la formació tradicional.
  7. L’ús de les xarxes, etc. ha de servir per animar als alumnes a participar i col·laborar.
  8. Les plataformes d’aprenentatge poden ser un espai per introduir diverses activitats.
  9. Els blocs són una de les eines més utilitzades. Seria bo utilitzar-ne algun per iniciar el curs.
  10. Assegura’t que les eines triades són fàcils d’utilitzar per a tothom i que siguin accessibles.

Lectures complementàries[modifica]

Bronchalo, Javier (sd). Open social learning ¿un espacio para la inclusión?. Simbiosi digital. Vist el 22/10/2016

Referències[modifica]