Societat Anònima Arnús-Garí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSocietat Anònima Arnús-Garí
Arnús-Garí.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci i empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriabanca Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1910 Modifica el valor a Wikidata
FundadorManuel Arnús i Fortuny Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1942 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

Banc de Barcelona, fundat el 1910 i absorbit el 1942 pel Banco Español de Crédito.

Antecedents[modifica]

El banquer Evarist Arnús, veient el poc interès pels negocis del seu fill Emili Arnús Oliveras, va traspassar la seva activitat bancària al seu nebot, Manuel Arnús i Fortuny.[1] Des de 1890 aquest va exercir de banquer sota la societat Manuel Arnús i Companyia, de la qual Josep Garí i Cañas era el principal directiu.

Al morir Emili Arnús el 1908, el seu fill Gonçal Arnús i Pallós va voler executar el testament del seu avi, que entre altres actius li cedia a ell una participació en el banc i la seu social del banc situada al passatge del Rellotge. No s’entengué amb el seu oncle Manuel Arnús, de forma que es dissolgué la societat i cada branca familiar engegà un projecte bancari de forma autònoma.

El 1910 Manuel Arnús i Josep Garí i Cañas fundaren la Societat Anònima Arnús-Garí, mentre que Gonçal Arnús establí Banca Arnús, SA.

L’entitat es constituí amb un capital de 5 milions de pessetes, representat per 1.000 accions de 500 pessetes cadascuna, que es repartiren entre els dos socis.[2]

Activitat bancària[modifica]

Si bé la seva activitat estava dirigida a les empreses, el banc no feia operacions de descompte o crèdit comercial. Es va centrar en: [2]

  • Comptes corrents d'efectes. El dipositari obri un compte depositant valors mobiliaris (accions), podent fer retirades en efectiu. La disponibilitat de les accions permetia que el banc tingués representació en el consell d'administració de moltes societats.
  • Serveis de tresoreria per a empreses. Facilitava crèdit a les empreses quan els en feia falta, i els administrava els sobrants en efectiu.

La societat va rebre la sol·licitud per part d'Emili Riu i Periquet de finançar els seus projectes hidroelèctrics a la Vall Fosca, però ho van rebutjar per considerar-ho massa arriscat.[3] Posteriorment, durant els anys de la Primera Guerra Mundial la SA Arnús-Garí assegurà el finançament de la majoria de les emissions d'obligacions de la Barcelona Traction en uns anys que, pel conflicte bèl·lic, era difícil rebre capital dels països bel·ligerants.

Quan Manel Arnús va morir l’any 1916, la gestió del banc va quedar en mans de Josep Garí i Cañas. Immediatament es van incorporar com a vocals del banc el seu fill, Jordi Garí i Gimeno, i el seu nebot, Josep Garí i Gimeno.[4] Josep Garí i Cañas morí el 1925.

El 1920 el banc va adquirir els actius de la Societat General d'Aigües de Barcelona a la Lyonnaise des Eaux, que actuava a Barcelona des de 1882 i el 31 de desembre de 1923 va fundar la Companyia Espanyola d'Electricitat i Gas Lebon.[5] El 1925 un grup financer impulsat per la la SA Arnús-Garí i el Banc de Biscaia va formalitzar la compra de Les Tramways de Barcelone a la Barcelona Traction. [6]

Absorció[modifica]

Acabada la guerra civil, el règim franquista va decretar el tancament del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, en el qual la SA Arnús-Garí havien operat eficientment durant anys. Addicionalment, la prohibició dels comptes corrents d'efectes i altres canvis legislatius que es van produir en el negoci bancari després de la guerra van fer inviable el model de negoci de la Societat Anònima Arnús-Garí, sent absorbit pel Banco Español de Crèdito el 1942.[4]

Referències[modifica]

  1. Cabana i Vancells, Francesc. La CHADE i altres aventures de Cambó, Ventosa i Garí (pdf) (en català), 2015, pàgina 15 [Consulta: 18 desembre 2019]. 
  2. 2,0 2,1 Cabana i Vancells, Francesc. «SA Arnús-Garí (1910-1942)» (HTML) (en català). Gran Enciclopèdia Catalana, 11-07-2018. [Consulta: 18 desembre 2019].
  3. «La gran aventura de la Canadenca» (vídeo) (en català). TV3, 17-02-2013. [Consulta: 18 desembre 2019].
  4. 4,0 4,1 Gorostiza Langa, Santiago «Josep Garí Gimeno (1886-1965). Un banquer victoriós» (pdf) (en català). Recerques. Història, Economia, Cultura [en línia], Número 67, 2013, pàg. 141-59 [Consulta: 16 juny 2020].
  5. Arroyo Huguet, Mercedes. «Banca, infraestructuras urbanas y estrategias empresariales. La fábrica de gas de Málaga (1923-1940)» (HTML) (en castellà) p. Universitat de Barcelona, 2001. [Consulta: 19 desembre 2019].
  6. Armengol Ferrer, Ferran «L’experiència de l’electrificació del transport a Barcelona» (pdf) (en català). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 190 [Consulta: 16 juny 2020].