Societat Musical La Unió Filharmònica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Societat Musical Unió Filharmònica)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La realitat social i cultural de les bandes de música a la comarca del Montsià no constitueix un fet aïllat d'un sol poble, sinó que es tracta d'una realitat generalitzada a quasi tots els pobles que la conformen.

Hi ha molts trets que configuren i són propis d'aquesta comarca però, si n'hi ha un de molt significatiu, és sense cap mena de dubte les Bandes de Música.

Les Bandes de Música a la Comarca del Montsià ja són quelcom més que una tradició, són una necessitat i un hàbit cultural que la diferencia de la resta de comarques catalanes, al mateix temps que són un clar exponent de la seva identitat, com el riu o el mateix Delta de l'Ebre.

Han estat aquestes societats musicals les que han atorgat la possibilitat de formació musical i cultural a un gran nombre de persones durant la seva existència. Hereus d'una tradició purament militar en el seu naixement, les bandes de música a les terres ebrenques han anat deixant els seus vincles amb la milícia per a convertir-se en motors culturals d'un gran abast per a totes les capes socials.

Fou precisament a principis del segle XX que l'economia favorable de la zona va donar lloc a importants moviments migratoris. El principal component de la immigració no fou de pobles de la comarca sinó de gent d'altres indrets que decidiren quedar-se, atrets per les expectatives tan favorables que oferia aquella terra en aquells anys.

Aquest fou el cas d'Amposta, ja que la població es multiplica per dos des del 1910 fins al 1920. Foren uns anys de molta activitat a tot el poble: obtenció del títol de Ciutat (1908), construcció del Grup Escolar Miquel Granell (1912), carretera d'Amposta a Santa Bàrbara, eixample de la carretera al seu pas pel carrer Corsini, clavegueram dels carrers Corsini i Av de la Ràpita, eixample dels canals de la ciutat, instal·lació dels ponts del canal de la ciutat, instal·lació de voreres i enllumenat dels carrers, reparació de l'Església Parroquial, les Cases Barates (1917-19), el Pont Penjat (1919), el Club Futbol Amposta (1915), etc. i en aquest context social i econòmic sorgí la Societat Musical La Unió Filharmònica d'Amposta.

Història[modifica | modifica el codi]

Es coneix positivament que foren un grup de músics valencians, concretament de la Vall d'Uixó i Nules, els que arribaren a Amposta a treballar, i donat el cas que alguns d'ells sabien música i portaven els seus instruments per tal d'omplir el seu temps lliure, decidiren de començar a tocar junts.

Quan l'any 1915, i per celebrar les Festes Majors, l'Ajuntament d'Amposta contractà una banda de música de la Vall d'Uixó, aquests músics valencians s'agruparen per formar un grup per fer ball a les festes de la ciutat.

Al cap de dos anys, el 1917, els músics valencians que havien estat fundadors de la primera banda de música de la ciutat, i per raons sembla que econòmiques, resolgueren tots plegats abandonar el grup i formar-ne un altre. Aquest nou grup es va anomenar en un primer moment "Unión de Forasteros", per convertir-se després, concretament el 21 de juliol de 1918, en la Unió Filharmònica d'Amposta. D'aquesta forma nasqueren a Amposta i en el període de dos anys dues bandes de música.

La 1a Bandera del grup es va adquirir per subscripció voluntària i alhora que s'estrenaven els primers uniformes es va efectuar la presentació oficial de la Banda a la població. 

Només al cap de set anys, el 1923, la banda de música de la Unió Filharmònica, coneguda també com "La Fila", aconseguí el 1r Premi al Certamen Musical de Bandes de Música a Tarragona, la qual cosa ens dóna una visió de l'esforç i tenacitat d'aquells veritables artistes que ignorant l'esforç que la feina del camp suposa, dedicaven el seu temps de lleure a la formació cultural i musical.

Tot i que Bautista Solé i Masia consta com el primer president oficial de la societat consolidant-la i engrandint-la, cal fer esment de Jaume Nicolás, músic del grup primitiu que va encarrilar tot el procés de creació de l'entitat.

El primer director fou en Leopoldo Segarra i Miguel, persona que desenvolupà una fructífera tasca, succeint-lo en el càrrec per dos cops diferents el Mestre D. Joan Cid i Mayos que elevà a un gran nivell artístic La Fila.

Entre els dos períodes del Mestre Joan Cid varen ocupar la direcció de la banda Arturo Sánchez i Ramon i Fulgenci Badal i Moles.

Durant els tristos i negres anys de la Guerra Civil espanyola, es va trencar la continuïtat de l'entitat, destruint-se tot el patrimoni, tant els béns com part de l'arxiu musical.

Passat aquest trist període, els admirables artistes en molt reduït nombre començaren a reunir-se un altre cop i van tornar a efectuar alguns assajos, aquesta vegada sota la direcció de Dimas Abellan i Peñasco, el qual residí cert temps a Amposta.

Més tard va ser el músic ampostí Agustí Ràfales i Cercós l'encarregat de mantenir viva l'esperança, efectuant concerts amb la banda de Música i recopilant part de l'arxiu musical perdut.

Resolts a consolidar un altre cop LA UNIÓ FILHARMÒNICA, es va acceptar el desinteressat oferiment de Sixto Mir i Baldrich per a les funcions de director.

El 1944 va ocupar la direcció de la banda Josep Maria Arasa i Gargallo (nascut a Roquetes), que aquelles dates vivia a Tarragona i que havia estat músic sota la batuta d'en Joan Cid. El Mestre Arasa, com familiarment el va conèixer tothom, va dirigir aquesta formació musical fins al 1978.

Quan va marxar, varen ocupar el seu càrrec, durant períodes de transició fins que no es va trobar un nou mestre, Baldomer Barberà i Sebastià i posteriorment Emili Navarro Hernández. A tots dos els va succeir Carles Aguado i Aguado el qual va impulsar durant cinc anys la tasca de l'Escola de Música i la Banda.

Va prosseguir la tasca d'ensenyament en Rafel Sanz i Mayor durant cinc anys més, fins a l'any 1988, creant un Grup de Cambra i formant una Banda Juvenil.

En l'actualitat i fruit de la tasca realitzada, dirigeix la banda de Música Carles Royo i Baiges, alumne de la mateixa Escola, que després de realitzar els seus estudis a Tarragona i Barcelona, continua la preparació dels futurs components de la Banda de Música.

La Unió Filharmònica d'Amposta, és membre de la Federació Catalana de Societats Musicals de la que fou entitat fundadora.

En l'arxiu musical de la Societat hi han catalogades més de 1.500 obres de concert, pas-dobles, marxes de cercavila, marxes fúnebres i de processó, himnes, sardanes, etc.

La Banda de Música de la Fila, en el seu llarg recorregut per les ciutats i pobles de la geografia catalana i espanyola, així com a l'estranger, ha obtingut nombrosos guardons, a més d'innumerables distincions al mèrit musical, al mateix temps que ha participat en nombrosos festivals.

Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana i a l'Auditori de Barcelona.

Durant tots els anys d'existència de La Unió Filharmònica sempre s'havia perseguit un impossible, tenir un local en propietat on desenvolupar la seva tasca, tant pel que fa a societat cultural, banda de música i escola de música. Van passar molts anys fins que es va poder liquidar la hipoteca que pesava sobre el magatzem on es trobava.

Durant el pas dels anys, es va remodelar diferents cops per tal de condicionar-la a les exigències de les activitats que allí es realitzaven, però l'Escola de Música sempre restava igual. En una sola habitació es realitzaven totes les classes, la resta del local consistia amb una sala pol·livalent i un cafè.

A cop de fer molts projectes i plantejaments sobre les possibles remodelacions del local es va arribar a la conclusió que el més positiu era fer-lo tot nou.

Així que l'any 1990 es van iniciar les obres del nou edifici. Aquest immoble estaria ubicat al mateix lloc on des de feia molts anys havia estat situada la Societat, i estaria dotat de planta baixa i dues plantes més. La planta primera per l'Escola de Música i la planta superior per a l'Auditori de Música.

Les obres del nou local van finalitzar l'any 1993 de forma que el curs acadèmic es va iniciar amb les noves instal·lacions.

El curs 1997-1998 per primera vegada es nomena un director de l'escola que no és el mateix que el de la banda de música, ja que l'actual director Carles Royo i per oposicions passa a ser el nou professor de música de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta i no pot compaginar  les dues feines i proposa a Jacint Gisbert, que ja era professor de clarinet a l'escola des del curs 93-94, per assumir la direcció de l'escola.

Aquest mateix any i a proposta del professor de clarinet es realitza el primer curset de clarinet a Amposta, aquest curset ha donat pas a les ja conegudes Jornades Musicals, que han portat a l'entitat les millors figures musicals més rellevants del panorama europeu.

El curs 97-98 i per  impulsar més a la gent jove l'escola es torna a crear la Banda Juvenil de l'Escola de Música i que fins a l'actualitat està en ple funcionament i totalment consolidada.

La idea de donar un nou aire a l'escola i modernitzar-la passa per la incorporació dels instruments de corda polsada i fregada com són el violoncel i la guitarra, així com a realitzar audicions trimestrals per als pares i públic en general, idees que s'han mantingut fins a l'actualitat.

L'Escola de Música de la Unió Filharmònica d'Amposta és Centre Reconegut pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a impartir classes de música de Grau Mitjà, essent reconegut el 2n Cicle de Grau Mitjà l'any 2000.

El 1997 a La Unió Filharmònica d'Amposta se li atorga la Creu de Sant Jordi.

L'any 1998 es crea la Coral Aquae, per iniciativa d'alguns socis interessats en el cant coral. El primer assaig es va fer el 7 de febrer de 1998 sota la direcció de Gerard Fusté. Actualment està dirigida per Núria Ferré. A més de les actuacions que durant tot l'any duu a terme la Coral, també participa de qualsevol esdeveniment festiu, així és contractada a misses de boda, aniversaris o qualsevol celebració que vol gaudir del caliu de les seves veus.

L'any 2005 es fa una nova reforma als locals de la Fila, que van consistir a modificar el vestíbul i eliminar les barreres arquitectòniques, adequant les instal·lacions a la nova normativa, canviant l'accés a l'escola al carrer Miralles, convertit en carrer de vianants, la qual cosa va facilitar l'entrada i sortida d'alumnes.

L'any 2014 es va iniciar un cicle de concerts sota el lema "Tribut a...." i que en la seva primera edició va estar dedicat al grup de rock Deep Purple. Així els dies 8 i 9 de febrer es van portar a terme tres concerts on es va interpretar en Concert per a grup de Rock i orquestra de Jon Lord. El concert va tenir com a protagonistes a Josep Jordà (bateria), Joan Miró (guitarra), Pako Recio (baix), Miguel Àngel Zaragozà (teclats) i Josep M. Blanquet (veu), acompanyats per la banda de música.

L'any 2016, es va portar a terme un nou concert dins del cicle "Tribut a ..." dedicat a The Alan Parsons Project i on es va comptar amb la participació dels mateixos solistes de l'anterior tribut a més de: Anna Chiva, Sarah Waller, Carles Casòliva (veus) i Paco Prieto (guitarra)

Presidència de la societat[modifica | modifica el codi]

Bautista Solé Masià (1917-1918)

Damià Valldeperez Ortiz (1918-1920)

Ricardo Noé Giner (1920-1923)

Manuel Favà Prades (1930-1936)

José Garcia Bel (1942-1948)

Santiago Mayor Pedro (1948-1949)

Pedro Gimeno Carbó (1949-1952)

Antonio Solé Ribera (1952-1956)

Joan Subirats Beneito (1956-1959)

Ivo Figueres Pegueroles (1959-1961)

Josep Masià Bonet (1961-1963)

Joaquim Roig Porta (1963-1965)

Josep Forcadell Pavia (1965-1968)

Josep Rebull Bru (1968-1970)

Joan Subirats Beneito (1970-1974)

Tomàs Perez Garcia (1974-1976)

José Cervera Colom (1976-1980)

Joaquin Urquizú Castellà (1980-1984)

Vicent Bailach Carles (1984-1985)

Àngel Obiol Morales (1985-1988)

Rogelio Royo Noé (1988-1991)

Àngel Obiol Morales (1991-2001)

Julià Ortiga Bonfill (2001-2003)

Àngel Obiol Morales (2003-2009)

Núria Gómez Pujol (2009)

Direcció de la banda de música[modifica | modifica el codi]

Leopoldo Segarra Miguel (1917-1924)

Juan Cid Mayos (1924-1930)

Arturo Sanchez Ramon (1930)

Fulgencio Badal Moles (1930-1931)

Juan Cid Mayos (1931-1934)

Dimas Abellan Peñasco (1934-1936)

Agusti Rafales Cercós (1939-1944)

Sixto Mir Baldrich (1944)

Josep Maria Arasa Gargallo (1944-1978)

Baldomero Barberà Sebastià (1978)

Emilio Navarro Hernandez (1978-1980)

Carlos Aguado i Aguado (1980-1984)

Rafael Sanz Major (1984-1988)

Carles Royo i Baiges (1988)

Escola de música[modifica | modifica el codi]

Com quasi totes les societats musicals similars, la Unió Filharmònica va tenir des dels seus inicis un mestre/director que impartia les classes de llenguatge musical i instrument a tots els alumnes. Aquesta situació va perdurar fins a l'any 1978. De mica en mica es va anar ampliant el quadre de professors de l'escola de música fins a comptar a un professor per a cada especialitat instrumental. Des de l'any 1992 es tracta d'un Centre Reconegut d'Ensenyaments Musicals de Grau Elemental i des de l'any 2000 s,imparteix també el 2n cicle de grau mitjà.

L'escola de música compta també amb una banda de música formada pels mateixos alumnes l'escola i realitzen diferents concerts al llarg de l'any i participen en encontres amb altres escoles de música i grups

L'Escola de Música de La Unió Filharmònica, té els seus orígens l'any 1917 amb la formació per part de la  gent d'Amposta d'una Banda de Música. Aquesta iniciativa cultural portada a terme a principis de segle, vindria amb el temps, a omplir un buit cultural dintre l'àmbit local i comarcal.

Seria molt difícil poder explicar aquí el desenvolupament d'aquesta Escola perquè ens manca qualsevol tipus de document que pugui donar validesa a les nostres paraules.

L'Escola de Música d'aquesta entitat, com les diferents escoles de  les restants entitats musicals, ha estat fruit d'una tasca callada  i quasi sempre ignorada per les institucions.

Durant els 94 anys, l'Escola de Música, tot i que la Banda i la Banda Juvenil són indispensables perquè la Societat tingui raó de ser, ha estat l'eina principal que ha impulsat el creixement i la supervivència de la Banda de Música, donant a aquesta, any rere any nous components.

En els seus inicis l'objectiu de l'Escola, com eina per l'ensenyament, va ser la de donar uns coneixements musicals als habitants del poble d'Amposta - que cap a l'any 1917 eren uns 4000 habitants- per tal de poder consolidar una formació, la Banda de Música, i així assegurar la seva continuïtat com a grup musical.

Aquest objectiu ha estat l'únic de l'Escola fins fa pocs anys. Amb el pas del temps l'alumnat, els seus directes responsables, els pares i la realitat social i cultural del moment han demanat cada vegada més una oficialitat dels estudis realitzats pels seus fills, cosa que ha portat a canviar els plantejaments que aquesta Escola havia tingut des de feia tant temps.

L'Entitat i la seva Escola van seguir aquest camí fins a l'any 1978. Aquest any no és que tot canviés radicalment, però es van iniciar les primeres reformes.

Durant tots els anys anteriors i des de la seva fundació, els alumnes que estudiaven a l'Escola de música, tot i que tenien un rendiment veritablement alt, si pensem amb els mitjans que disposaven, no realitzaven cap tipus d'examen als Conservatoris.

Això provocava que, tot i que tenien una formació musical sòlida, no tenien cap mena de reconeixement oficial de les seves aptituds.

De tots els mestres encarregats de dirigir l'Escola cal destacar a  Josep M. Arasa i Gargallo que, durant 37 anys va portar la direcció  musical de l'Entitat. Durant tot aquest temps les coses varen funcionar d'una manera molt positiva si pensem en els objectius que es plantejava l'Escola i que es corresponien amb  la demanda cultural del poble i que era la de nodrir la banda de músics.

Quan l'any 1977 aquest home va deixar la direcció, l'Escola es trobava en un estat gairebé desastrós. Estàvem ratllant els anys 80 i a causa del conformisme i als escassos recursos econòmics de què es disposava, ens havíem conformat amb el que havíem fet, però no s'havia fet res per millorar i adaptar-nos a les noves perspectives que el futur ens plantejava.

A més de tot això les instal·lacions per treballar estaven en un estat gairebé inacceptable. Però les expectatives econòmiques no animaven gaire a emprendre unes obres de remodelació, tot i que era  una idea que tots pensàvem que algun dia es podria portar a terme.

La quantitat d'alumnes a l'Escola era mínima. La majoria d'ells eren gent massa gran per adaptar-se (16-17 anys) a una reestructuració i, aprofitant el canvi de Director varen abandonar els seus estudis. Sols un reduït nombre d'antics alumnes van iniciar el curs vinent, la resta van ser nois i noies -per primer cop noies- la majoria fills de socis molt vinculats a l'Entitat els que va iniciar els seus estudis musicals.

En aquest punt de la història de la nostra Escola, ens trobem davant d'un segon començament cap a noves expectatives de futur. La mentalitat dels alumnes, que en la seva totalitat es troben en edat escolar, aspira aconseguir un nivell semiprofessional dels seus estudis musicals. La visió que fins llavors havia dominat el camp de l'ensenyament musical anava a perdre's, en benefici d'una mentalitat més oberta a noves expectatives de futur, i valorant estudiar música com una nova sortida professional, paral·lela sempre als ensenyaments obligatoris.

Durant el curs 1978-79 la incorporació d'un professorat més jove,  per tant més prop de la mentalitat dels alumnes va propiciar el reciclatge de les estructures que fins llavors havien dirigit l'Escola.

El primer mestre, que podríem dir de nova Escola va ser Emili Navarro, professor d'Oboè, encarregat de l'ensenyament de vent fusta i que va començar a obrir el camí a seguir.

El seu col·laborador en aquells temps va ser Carles Aguado, professor de Trompeta i que s'encarregava de la part de metall.

Aquesta situació va durar uns mesos. Emili Navarro deixava la seva tasca com a Mestre-Director i Carles Aguado passava a cuidar-se de la Direcció de l'Escola i la Banda.

Carles Aguado era professor de Trompeta i dels alumnes d'aquest instrument i per simpatia tots els de metall es van veure beneficiats. Aquest mateix any i a causa de l'increment d'alumnes també es va decidir contractar els serveis d'un professor de Saxofó,  concretament de Francesc Socuellamos.

Encara  que les especialitats d'aquests dos professors eren el Saxofó i la  Trompeta, les matèries impartides en aquells anys eren Solfeig, Clarinet, Flauta, Saxofó, Trompeta, Friscorn, Trompa, Trombó i Percussió. Hem de dir que durant la major part de la nostra existència com a Escola, hem funcionat molt més temps amb il·lusió que no amb recursos.

El curs 1979-80 i per primer cop es van matricular alumnes lliures al Conservatori de Tarragona. Fins llavors cap alumne havia realitzat exàmens a un centre oficial. Es van fer les matrícules que van ser en la seva majoria de Solfeig (1r i 2n) i Clarinet (Preliminar).

Des d'aquest curs es va intentar no abaixar el ritme d'ensenyament per tal de poder donar una continuïtat a aquells alumnes que havien iniciat els seus estudis oficialment.

La situació no va durar gaire temps, el curs 1984-85 començava i no hi havia director.

El curs 1984-1985 i a causa d'aquesta situació els mateixos components de la Banda de Música van col·laborar per tal de sostenir l'Escola, intentant que no es perdés en cap moment la qualitat de l'ensenyament i ells mateixos (els músics) varen fer de professors sempre desinteressadament.

Durant gairebé un any la Junta Directiva de la Societat, i que és l'encarregada de vetllar pel bon funcionament de totes les seves seccions, va intentar localitzar un nou professional que pogués portar a terme tota la tasca iniciada i millorar-la.

Per fi l'any 1985 es va aconseguir un nou Director per a l'Escola i la seva banda aquest era Rafel Sanz i Major, professor de Clarinet.

Tot a poc a poc va tornar al seu lloc. Es van regularitzar les classes i es va intentar seguir aquella continuïtat tantes vegades trencada pels canvis de Mestre. La situació durant els anys següents es va estabilitzar considerablement. Rafel Sanz impartia classes de Clarinet, Saxofon i Flauta al mateix temps que dirigia la Banda de Música, M. Pilar Obiol, Jordi Martí i Carles Royo donaven classes de Solfeig i Teoria.

Aquest curs 1985-86 es va incorporar un professor de Trompa, Carles Jordà, que s'encarregava de les classes de metall.

Aquesta nova plantilla de professors va donar la possibilitat d'aconseguir una continuïtat en l'ensenyament musical. El curs 1984-85 vam tornar a tenir alumnes matriculats, en règim de lliures, de 1r de Solfeig.

El curs 1986-87, i seguint la trajectòria iniciada, el Solfeig es va ampliar fins a segon curs i els instruments varen seguir una trajectòria paralel·la. Això es va prosseguir en ritme creixent els anys successius.

Aquest curs 86-87, David Morales i Montañés, professor de Trombó de Pistons i Vares i Bombardí, va substituir a l'anterior professor de Metall.

També durant aquest curs es va integrar en la plantilla de professors Josefa Cabanes i Calabuig. Es va encarregar d'impartir les classes de Solfeig de Preliminar i 1r Curs.

Els cursos següents, les coses van funcionar com estava previst. Cada any es matriculaven al Conservatori de Tarragona nous alumnes, fins a arribar a tenir 5 grups de Solfeig (Prel. 1r, 2n. 3r i 4t), alumnes d'instrument des de Prel. fins a 3r. Curs en quasi totes les especialitats.

L'any 1988 en Rafel Sanz abandona la Direcció, i un altre cop l'Escola queda sense Director de la Banda i de l'Escola.

Fent recompte ens vam adonar que des que Josep M. Arasa havia deixat la Direcció de l'Escola, un total de sis professors/directors, entre els que van quedar i els que van provar, havien desfilat per la Societat i no es podia caure un altre cop en el mateix.

Amb el descontentament per part dels pares dels alumnes, es va pensar en la possibilitat  que ocupés aquest càrrec Carles Royo i Baiges, ja que ell venia col·laborant amb l'ensenyament des de feia bastant temps i que per aquells temps estava acabant els seus estudis de clarinet i música al CSM de Barcelona.

També aquest any 1988 va ser de tot decisiu per tal d'afrontar un greu problema d'instal·lacions, concretament al local on desenvolupar la feina, ja que tan sols es comptava amb una petita aula a la part dreta del carrer Miralles i tres a la part Esquerra de les que una era la sala de reunions de la junta directiva i l'altra era l'arxiu de la banda.

Durant tots els anys d'existència de La Unió Filharmònica sempre s'havia perseguit un impossible, tenir un local en propietat on desenvolupar la seva tasca, tant a nivell de societat cultural, banda de música i escola de música. Van passar molts anys fins que es va poder liquidar la hipoteca que pesava sobre el magatzem on ens trobàvem.

Durant el pas dels anys, es va remodelar diferents cops per tal de condicionar-la a les exigències de les activitats que allí es realitzaven, però l'Escola de Música sempre restava igual. En una sola habitació es realitzaven totes les classes, la resta del local consistia amb una sala pol·livalent i un cafè.

A cop de fer molts projectes i plantejaments sobre les possibles remodelacions del local es va arribar a la conclusió que el més positiu era fer-lo tot nou.

Així que l'any 1990 es van iniciar les obres del nou edifici. Aquest immoble estaria ubicat al mateix lloc on des de feia molts anys havia estat situada la Societat, i estaria dotat de planta baixa i dues plantes més. La planta primera per l'Escola de Música i la planta superior per a l'Auditori de Música.

Les obres del nou local van finalitzar l'any 1993 de forma que el curs acadèmic es va iniciar amb les noves instal·lacions.

Durant el curs 1988-89 la plantilla va ser de nou ampliada. Es van contractar els serveis d'una professora de Piano, Carmen Pañella i Salvador. Al mateix temps es va rebre la col·laboració de Baldomer Barberà i Sebastià, excel·lent flautista de la nostra Banda i que es va brindar a donar classes d'aquest instrument.

Les assignatures impartides durant aquest curs van ser Solfeig, Flauta, Clarinet, Saxo, Trompa, Trompeta, Fliscorn, Trombó (pistons i vares), i Cant Coral.

El curs 1989-90 es va tornar a ampliar el quadre de professors amb Rafel Margalef i Serra, professor de Saxo. Durant aquest curs 1990-91 vam tornar a realitzar una ampliació de la plantilla de professors amb els serveis de Xavier Bertomeu, professor de percussió, i que va passar a atendre als alumnes d'aquesta especialitat i Jordi Martí Valmaña, alumne de la mateixa entitat, que estava finalitzant els seus estudis en el Conservatori de Barcelona en l'especialitat de trompeta i fiscorn.

El curs 1997-1998 per primera vegada es nomena un director de l'escola que no és el mateix que el de la banda de música, ja que l'actual director Carles Royo i per oposicions passa a ser el nou professor de música de l'Institut Ramon Berenguer IV de la nostra ciutat i no pot compaginar  les dues feines i proposa a Jacint Gisbert, que ja era professor de clarinet a l'escola des del curs 93-94, per assumir la direcció de l'escola.

Aquest mateix any i a proposta del professor de clarinet es realitza el primer curset de clarinet a la nostra escola, aquest curset ha donat pas a les ja conegudes Jornades Musicals que aquest any arribaran a la XVIII edició i que ha portat a la nostra entitat les millors figures musicals més rellevants del panorama Europeu.

El curs 97-98 i per  impulsar més a la gent jove l'escola es torna a crear la Banda Juvenil de l'Escola de Música i que fins a l'actualitat està en ple funcionament i totalment consolidada. Aquest mateix curs i formada la Banda Juvenil s'organitza la I Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya que s'ha mantingut fins a l'actualitat, assistint a la mateixa un nombre creixent de bandes Juvenils any rere any, reunint d'aquesta manera a més de 500 joves músics.

La idea de donar un nou aire a l'escola i modernitzar-la passa per la incorporació dels instruments de corda polsada i fregada com són el violó, violoncel i la guitarra incorporant a dos professors Núria Ortí,  Náiade Martínez i  Xavi Forner respectivament, això com realitzar audicions trimestrals per als pares i públic en general, idees que s'han mantingut fins a l'actualitat.

La seva Escola de Música és Centre Reconegut pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a impartir classes de música de Grau Mitjà, essent reconegut el 2n Cicle de Grau Mitjà l'any 2000.

El mateix any i per primera vegada els professors de l'escola organitzen un concert d per poder ensenyar als pares, alumnes i públic la qualitat de l'ensenyament de la nostra escola de música.

El curs 2002-2003 comencem un nou projecte amb l'aula de música moderna contractant a Llum Sánchez, persona amb molta experiència amb el món del cant modern.

L'any 2005 encetem una nova reforma als nostres locals, que consisteix amb adequar el vestíbul i eliminar les barreres arquitectòniques, adequant les instal·lacions a la nova normativa, canviant l'accés a l'escola pel carrer Miralles, convertit en carrer de vianants, la qual cosa facilitava l'entrada i sortida d'alumnes.

L'any 2006 l'escola de música participa en la Capital de la Cultura Catalana, celebrada a Amposta, realitzant diverses audicions, activitats i concerts a càrrec de totes les seccions que formen l'escola: Big-Band, Banda Juvenil, Orquestra de Guitarres, Cant Coral Infantil, etc.

L'any 2010 organitza per primer cop les Colònies Musicals participant els músics de la banda juvenil juntament en altres formacions procedents d'escoles de música de Catalunya. En aquestes estades es pretén passar uns dies d'esbarjo, a més d'assajar totes les formacions juntes, corda i vent, per posteriorment oferir un concert obert al públic en les obres treballades.

Coral Aquae[modifica | modifica el codi]

La Coral Aquae neix de la inquietud musical de la Societat "La Unió Filharmònica" d'Amposta. El primer assaig es va fer el 7 de febrer de 1998 sota la direcció de Gerard Fusté.

Durant tot l'any 1998 va realitzar diferents concerts i intercanvis amb altres corals com són l'Orfeó Ulldeconenc, l'Orfeó Tortosí, la coral Hiberus i també concerts amb la banda de música "La Unió Filharmònica" per celebrar Santa Cecília i el concert de Fi d'Any.

Durant l'any 1999 va fer 14 actuacions, entre elles, intercanvis amb la Coral Sant Sebastià de Vinaròs, l'orfeó Pau Casals de Sant Carles de la Ràpita, l'Agrupació musical Canareva d'Alcanar, etc. També va participar en festes d'associacions de veïns d'Amposta, el dia 11 de setembre amb motiu de la Diada de Catalunya, el dia mundial de la Sida, a la cloenda de la Marató d'EMUTE en benefici de Caritas i altres concerts a l'Auditori de la Societat.

De l'any 2000 cal destacar l'intercanvi amb el Cor Polifònic ciutat de Xàtiva i el Concert de Nadal juntament amb l'Orfeó Ulldeconenc i la banda de música "La Unió Filharmònica" d'Amposta.

L'any 2001 vam entrar com a aspirants a la FCEC, realitzant concerts a les Borges del Camp amb la Banda de Música i junt amb l'Orfeó Ulldeconenc vam celebrar l'Any Verdi.

Des de l'abril de 2002 som membres de la FCEC. Aquest any vàrem cantar a la Ronda de Corals a Riudoms. Igual que l'any 2003, quan es va celebrar a Amposta.

L'any 2004 va organitzar l'Aplec de Corals de la FCEC. Comptant amb un gran nombre de corals participants procedents de les comarques del Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre. Tots ells van oferir un gran concert, tenint com a teló de fons la plaça de l'Ajuntament d'Amposta i l'assistència d'un gran nombre de públic.

Al mes de Setembre de 2004, va actuar junt amb la Banda de Música de La Unió Filharmònica d'Amposta i l'Orfeó Ulldeconenc al Palau de la Música Catalana. Durant aquest concert va ser enregistrat un CD, que l'any 2005 va ser editat i presentat al Concert de Santa Cecília amb el nom de "La Fila al Palau".

Va ser a finals d'aquest any 2004, quan el director Gerard Fusté, per raons professionals ha de marxar, deixant el seu càrrec a la Sra. Núria Ferré, que des de llavors dirigeix als 35 cantaires que formen actualment la Coral Aquae.

Durant tot l'any 2005 la Coral Aquae a seguit amb els seus concerts de Primavera, les actuacions en les festes de les Associacions de Veïns, la Missa cantada el dia de la Festa Major d'Amposta i una Cantada de Nadales, juntament amb la coral de la Lira Ampostina, a la Biblioteca Comarcal del Montsiá.

A més de les actuacions que durant tot l'any duu a terme la Coral, també participa de qualsevol esdeveniment festiu, així és contractada a Misses de Boda, Aniversaris o qualsevol celebració que vol gaudir del caliu de les seves veus.

Actualment, la Coral Aquae està treballant a portar a terme el projecte que l'any anterior va presentar a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta, quan aquesta va proposar a les entitats presentar idees i activitats per celebrar la Capitalitat de la Cultura Amposta-2006.

Aquest projecte consistia a reunir a aquelles Corals que poguessin representar als territoris de Parla Catalana, que encara que geogràficament siguin lluny, no ho són en la mesura que tots ens comuniquem amb la mateixa llengua, el català.

Aquesta idea va estar molt ben valorada per part de la Regidoria de Cultura i es va aprovar així aquesta activitat que duu el nom de I Aplec de Corals de Terres de Parla Catalana , i que se celebrà el 30 d'abril de 2006

Cicle de Música Ciutat d'Amposta[modifica | modifica el codi]

L'any 1995 des de la Unió Filharmònica d'Amposta neix la iniciativa d'organitzar un Cicle de Concerts amb l'objectiu de fer difusió de la música en viu en les seves possibles formacions musicals, així com en els diferents estils a tota la nostra ciutat, no oblidant les diferències generacionals. Intentant promocionar en moltes ocasions formacions o grups de nova incorporació al món musical, així com donar suport, en les últimes edicions, a músics de la nostra ciutat i les nostres terres.

Un cicle de concerts que està format per 4/5 actuacions de música en directe, amb l'objectiu que des de la primera edició ens vàrem fixar, fer arribar al públic la música en viu, així com donar a conèixer formacions, solistes, cantautors, orquestres o bandes ben variades i de gran qualitat musical, comptant amb la presència al nostre auditori de grans orquestres de fama internacional, però també incloure dins la nostra programació intèrprets nous i així oferir-los l'oportunitat de donar a conèixer en aquest àmbit. Tampoc hem oblidat en les nostres programacions les músiques d'arreu del món, fet que al públic presenta l'oportunitat de viure noves sensacions al mateix temps que coneix altres cultures i altres formes de fer música.

Degut també a aquesta diferenciació de públic i a la situació socioeconòmica actual intentem que els preus d'entrada no sigui una limitació per poder gaudir d'aquesta cultura musical i per tant, ens adaptem amb uns preus que puguen ser assequibles per tots ells, ja sigui amb els preus de venda a taquilla com amb la venda d'abonaments per poder gaudir d'un petit descompte. Això fa que la nostra societat hagi d'aportar la major part de les despeses ocasionades amb l'organització d'aquest Cicle de concerts.

El fet que aquest projecte vagi adreçat a tot tipus de públic fa que estem parlant de compartir la música per persones de diferents edats, estils musicals, etc. La música és una llengua universal i per tant, sigui quin sigui el tipus de població sempre poden beneficiar-se d'escoltar en directe aquests diferents tipus de música que d'altra manera potser no tindrien l'oportunitat.

Per a més informació consulteu aquest enllaç:[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]