Societat Teosòfica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emblema de la societat teosòfica. Els cinc símbols visibles al segell són l'estrella de David, l'ankh, l'esvàstica, l'ouroboros i, a la part inferior, el signe om.
Al voltant de l'emblema hi ha escrit: «No hi ha cap religió superior a la Veritat».
Societat Teosòfica
Fundadora Helena Blavatsky
Líder Radha Burnier, presidenta
Estudis esoterisme, filosofia i religions
Seguidors teòsofs
Textos centrals La doctrina secreta, Isis sense vel i altres
Seu Adyar, Índia.

La Societat Teosòfica és una organització creada a Nova York el 17 de novembre de 1875[1] que es volia una "fraternitat mundial per a despertar la saviesa i coneixement dels misteris de l'univers i del ser humà". Els seus fundadors van ser Helena Petrovna Blavatsky, el coronel Henry Steel Olcott, William Quan Judge, Charles Sotheran, el doctor Seth Pancoast, George H. Felt i encara d'altres. Van establir-ne la seu a l'índia, primer a Varanasi i després a Adyar (prop de Chennai).

Segons la cofundadora i figura de referència d'aquest moviment, H.P. Blavatsky, la Societat havia de difondre públicament la teosofia, un ensenyament que fins aleshores havia restat ocult (esoterisme) i que ara calia de fer públic (exoterisme); un ensenyament primordial del que totes les religions en conserven residus parcials, conegut fins aleshores només per uns pocs iniciats els quals en divulgaven certs aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada època i lloc.[1]

Fonamentalment sincrètica, a la teosofia hi predominen els elements hindús i budistes barrejats amb conceptes europeus com l'evolucionisme, l'humanitarisme, el monisme filosòfic, etc. Malgrat les tendències de tipus gnòstic i supraracional, la manca de culte no permet de considerar aquest moviment com a una religió.[1]

Fundació[modifica | modifica el codi]

Helena Blavatsky (al centre, dempeus), Henry Steel Olcott (al centre, assegut) i Damodar Mavalankar (tercer a l'esquerra) durant un congrés de la Societat de teosòfica a Bombai el 1881

Segons els fundadors d'aquest moviment, a la fi del segle XIX, la religió havia perdut gran part de la seua influència en Occident, mentre que el ràpid creixement de la ciència positivista amenaçava amb matar tota aspiració espiritual en la humanitat. Per l'altre l'espiritisme, que s'alçava com únic oponent al materialisme imperant, difonia algunes pràctiques polèmiques i no oferia un sistema filosòfic que explicara racionalment els fenomens que plantejava, ni plantejava explícitament la formació moral i espiritual de la humanitat com a part dels seus ensenyaments. Va ser així com Helena Blavatsky, Henry Steel Olcott, William Judge i uns altres van fundar la Societat Teosòfica en la ciutat de Nova York el 17 de novembre de 1875. El seu objecte era l'estudi i explicació dels fenòmens relacionats amb els mèdiums i l'espiritisme, al costat de l'estudi metòdic de l'ocultisme oriental i les religions comparades. Tot aquest programa estaria emmarcat en un objectiu fonamental que, segons els promotors de la nova organització, seria el de fomentar la relació fraternal en tota la humanitat.

Els objectius declarats de la Societat van anar evolucionant durant els primers anys de la seua existència fins a quedar redactats de la següent manera:

  • Formar un nucli de la Fraternitat Universal de la Humanitat, sense distinció de raça, sexe, casta o color.
  • Fomentar l'estudi comparatiu de religions, filosofies i ciències.
  • Investigar les lleis inexplicades de la Naturalesa, i els poders latents en l'home.

Entre els seus membres es considera que la Societat Teosòfica és un nou esforç per presentar certes veritats eternes, adaptades a l'època. A través del treball dels Teòsofs moderns es van oferir noves formulacions i també certes explicacions tendents a ajudar a comprendre ensenyaments que en el passat van estar vetlades després del símbol o l'al·legoria. No obstant això, des del punt de vista teosòfic un nou paradigma no invalida els anteriors, la qual cosa seria una idea sectària. Cap teòsof negaria l'actualitat dels valors eterns expressats al Sermó de la muntanya (cristianisme), al Dhammapada (budisme), al Bhagavad Gita (hinduisme), al Dao De Jing (taoisme), etc.

La fundació de la Societat Teosòfica no va tenir, en cert sentit, precedents. En segles anteriors, molts dels ensenyaments espirituals més profundes denominats 'esotèrics' es transmetien només a pocs i en secret, tant en els antics Misteris de Grècia i Egipte com, més tard, a través de diferents Societats Secretes. Però ara la Societat intentava difondre una part relativament gran d'aquest coneixement d'una manera oberta. Amb aqueix objectiu en vista, es va començar amb la publicació de llibres i revistes sobre aquests temes i es va generar un sistema d'educació “pública” en el coneixement esotèric i espiritual, a través de conferències obertes i grups d'estudis per als seus membres.

Com a resultat d'aquesta activitat, al començament del segle XX es van començar a generar altres institucions per a la difusió de diferents aspectes del coneixement espiritual (moltes d'elles fundades per ex-membres de la Societat), el que més tard va donar origen al moviment que es coneix avui com la 'Nova Era'. No obstant això, molts d'aquests moviments no guarden cap relació amb els objectius de la Societat Teosòfica.

Fonaments teòrics[modifica | modifica el codi]

Tot i que la construcció metafísica de la teosofia moderna recull un seguit dispers d'elements d'orígens diversos (per això es parla de sincretisme), s'hi poden identificar alguns grans eixos que actuen com a punts de referència recurrents d'aquesta doctrina.

La consciència és una i universal[modifica | modifica el codi]

Segons aquest postulat, la natura no actua per un seguit d'atzars i casualitats. Tot el que s'esdevé, en el passat o en el present, és la causa d'unes lleis que segueixen un «Principi Universal». Els teòsofs afirmen que tots els éssers, vivents o no, estan «impregnats» per la Consciència. Aquest Principi Universal rep diversos noms en les diferents obres dels teòsofs: Déu (un Déu no personal), la Llei, el Gran Arquitecte, l'Evolució o el Logos.

La reencarnació és universal[modifica | modifica el codi]

Com en l'hinduisme, en el qual s'inspiren la major part de les idees teosòfiques, la teosofia manté que els éssers es reencarnen per nombroses vies i en diferents formes. Així doncs, tots els éssers haurien arribat a l'estat «humà» a través d'un gran nombre de reencarnacions i havent passat pels regnes mineral, vegetal i animal després del naixement de la vida sobre la Terra. Però la teosofia té una altra concepció de la reencarnació: refusa la creença que hi pot haver una regressió, de manera que els homes no es podrien reencarnar de nou en animals o plantes. D'altra banda, els homes són considerats únicament una etapa de l'evolució de la vida sobre la Terra i no pas el final de l'evolució, que continua a través de regnes superiors sota la forma d'altres entitats com ara els dhyani chohans, unes entitats espirituals lliures de les contingències materials.

La individualitat immortal de l'home[modifica | modifica el codi]

Els teòsofs creuen que tots els éssers humans tenen un principi immortal (la Mònada, el Si Mateix, la seva individualitat), però que en les seves personalitats successives (és a dir, les seves encarnacions) els homes no són conscients, durant la major part del temps, del lligam existent amb la seva naturalesa divina i acaben morint, tret que aconsegueixin dur a terme una unió dels dos principis (és a dir, la seva individualitat transpersonal i la seva personalitat en l'encarnació actual).

Karma[modifica | modifica el codi]

D'una manera semblant a la idea hinduista del karma, la concepció específica dels teòsofs predica, per a les accions humanes, que els actes malvats han de ser substituïts per actes de bondat i que aquests actes de bondat han d'estar d'acord amb el pla del Principi diví. Més generalment, la teosofia parteix del principi que el Bé i el Mal són el resultat de la diferenciació entre l'Esperit, de naturalesa divina, i la Matèria en un cicle d'evolució. En primer lloc hi hauria una involució natural de l'Esperit en la Matèria que seria seguida d'una evolució de la Matèria per tornar a l'Esperit.

Evolució[modifica | modifica el codi]

L'objectiu de l'univers, manifestació del «Principi universal», seria que l'Esperit (diví) es manifestés a ell mateix a través de set nivells de diferenciació de la Matèria cada vegada més opacs per realitzar l'aprenentatge de l'«autoconsciència», és a dir, per diferenciar-se suficientment i poder comprendre's a través d'un retorn a ell mateix en el cicle de l'evolució. L'home, com a etapa del camí de la Consciència universal per la Matèria, participaria de l'Esperit (diví) amb aquesta intenció a través de les seves accions, de les seves encarnacions successives i de la seva confrontació amb la contingència material. La religió, la filosofia, la ciència, les arts, el comerç, l'humanisme o la filantropia, entre d'altres, oferirien als homes l'oportunitat d'acostar-se al coneixement del seu lligam amb el Diví.

La fraternitat universal[modifica | modifica el codi]

Tot el que hi ha a l'Univers té alguna relació amb la font divina única (el Principi universal), però cada ésser té una forma i una natura que és l'expressió del seu nivell de consciència actual. Tanmateix, malgrat la diversitat de formes, i tot i que els éssers humans tenen una ànima individualitzada, totes les coses vivents estan unides fraternalment pel lligam comú amb el Principi universal.

Els Mestres de Saviesa[modifica | modifica el codi]

Segons els escrits teosòfics, alguns éssers humans haurien evolucionat, haurien pogut conèixer el Principi Universal i s'haurien pogut alliberar de la condició d'homes ordinaris. Aquests individus, dits «Mestres de Saviesa», la major part dels quals viurien a l'Índia, tindrien un coneixement profund i secret de la «Tradició primordial», que suposadament seria la base comuna de totes les religions. Els teòsofs afirmen que aquests éssers són el principi d'una cadena que uneix tots els individus entre ells; posseïdors d'un coneixement esotèric, el podrien transmetre als deixebles disposats a rebre'l (és a dir, a tot individu capaç d'emprendre un camí espiritual). La doctrina secreta d'Helena Blavatsky, obra de referència de la teosofia moderna, naixeria dels ensenyaments d'aquests mestres.

Organització[modifica | modifica el codi]

La Societat Teosòfica, actualment amb Seu Central en Adyar (Índia), és una institució organitzada amb Estatuts i Reglaments Nacionals i Internacionals aprovats per les lleis dels diferents països. Cada Secció Nacional de la Societat té una administració autònoma i tots els seus membres prenen part de les decisions administratives i organitzatives a través dels seus vots en Assemblees Generals. La seua figura legal és la d'una Associació Civil sense fins de lucre, i per tant els diners que es necessita és solament per al seu funcionament i organització, per a mantenir els edificis on realitzen les seues activitats, publicitat, publicació de llibres, etc. La Societat no rep subsidis governamentals i se sosté amb una quota que paguen els socis (membres), amb donacions voluntàries, i amb altres activitats com la venda de llibres, la realització d'alguns cursos de pagament, etc.

La llibertat de pensament i la fraternitat són els dos pilars de la Societat Teosòfica. Aquesta, com institució, no té cap opinió oficial sobre els temes. De fet, existeix una resolució oficial on s'explicita que el membre ha de basar-se en una completa llibertat de pensament i que cap llibre o autor ha de ser pres com una autoritat irrefutable. Així, per exemple, alguns membres poden creure en l'existència de la reencarnació i uns altres no, o poden tenir molt diferents conceptes sobre allò que es denomina Déu. S'espera que cada membre descobrisca quin és la veritat per si mateix.

Activitats[modifica | modifica el codi]

Els seus membres es reuneixen regularment en grups d'estudis i investigació denominats "Branques". Aquest nom fa referència que cada grup és com la branca d'un gran arbre, que és la Societat Teosófica. Cada Branca és independent en el seu desenvolupament, encara que naturalment formen part d'un mateix tronc que està arrelat en la sincera recerca de la Veritat. En aquests grups d'estudi i investigació es realitza un estudi i discussió sobre temes que inclouen l'esoterisme, l'autoconeixement, l'estudi comparat de religions i filosofies, i tot el que tendisca a fomentar el creixement espiritual en els seus membres i, en conseqüència, el desenvolupament d'una relació fraterna.

A través de la Societat Teosòfica s'ha produït en tots aquests anys una abundant literatura sobre diferents aspectes de la vida espiritual, el cosmos i l'objectiu de l'existència. Part d'ella ha servit com base per al desenvolupament d'altres moviments espirituals posteriors; altra part té a veure amb l'aplicació dels principis teosòfics per a la vida i, finalment, una bona quantitat de llibres cerquen principis teosòfics que estarien suposadament presents en diferents filosofies, religions i cièncias. No obstant això, l'estudi i la investigació en la Societat Teosòfica no es restringeix als ensenyaments teosòfics modernes sinó que incorpora tot el que considera que conté genuí valor espiritual, sense importar per qui ha estat transmès.

A més de les reunions de les Branques, els membres es reuneixen periòdicament en Trobades, Congressos i Retirs, moltes vegades oberts al públic en general. D'altra banda, en la majoria de les seus de la Societat es realitzen diverses activitats públiques com conferències, cursos i tallers dirigits a totes aquelles persones que estan interessades en el desenvolupament espiritual de l'home.

Cismes[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Blavatsky en 1891, els líders de la Societat van treballar en harmonia en memòria de la fundadora. No obstant això, açò no va durar molt. Judge va ser acusat per Olcott i Annie Besant de falsificar cartes dels Mahatmes. En 1895 va cessar la seua associació amb Olcott i Besant, duent-se la major part de la secció nord-americà de la Societat amb ell.

Posteriorment van sorgir del tronc de la Societat Teosòfica diverses agrupacions de caràcter esotèric i religiós, on van entrar en escena cèlebres esotèrics com Rudolf Steiner i Alice Bailey, entre uns altres. Alguns d'ells es van separar de la Societat Mare després de la proclamació del jove indi Jiddu Krishnamurti com vehicle de l'Instructor del Món, a través de l'organització creada per a difondre el seu missatge, l'Orde de l'Estrella d'Orient. No obstant això, Krishnamurti va dissoldre l'Orde en 1929, ja que el seu missatge es basaria en el rebuig de tot tipus d'autoritat externa en el camp espiritual.

El grup continuador del treball del President-Fundador H.S. Olcott i A. Besant manté la seua seu en l'Índia (Adyar, Madrás) sent conegut com a Societat Teosòfica - Adyar, mentre que els seguidors de Judge han adoptat el nom Societat Teosòfica, generalment amb l'afegit clarificador de seu central en Pasadena, Califòrnia. Una tercera associació, la Lògia Unida de Teòsofs (ULT) de Robert Crosbie, es va escindir en 1909 de l'organització anterior.

Els últims dos grups es caracteritzen per centrar-se en l'estudi de l'obra original de Helena Blavatsky i William Judge, mentre que en la Societat d'Adyar els seus membres han integrat també el llegat de posteriors Teòsofs tals com Annie Besant, Charles Leadbeater, entre uns altres. A més, com a part de l'estudi teosòfic, ells inclouen tot aquell ensenyament espiritual que consideren genuïna, sense importar qui l'haja promulgat, incloent el missatge de Jiddu Krishnamurti, qui va anar amic personal de Radha Burnier, l'actual presidenta de la Societat.

En la Societat Teosòfica han existit diverses organitzacions paral·leles, entre elles l'Orde del Temple de la Rosa-Creu fundada en 1912 per a reviure els Misteris de la Tradició d'Occident.

Influències i personalitats[modifica | modifica el codi]

Els artistes que es van inspirar en les doctrines de la teosofia són nombrosos. Per exemple, es poden citar pel que fa a compositors de música a Ruth Crawford-Seeger, Dane Rudhyar, Cyril Scott o encara, més famós, Alexandre Scriabine. Però és particularment en el camp de les belles arts i la literatura que les teories teosòfiques experimentat un gran èxit, per exemple, amb James Ensor, Vassili Kandinski, Piet Mondrian, Jackson Pollock, Franz Kafka o William Butler Yeats. D'altra banda, la teosofia que van afectar a Londres en la seva joventut l'exploradora i tibetòloga Alexandra David-Néel, impulsant-la a explorar Àsia. Aquesta fins i tot va passar un temps vivint en una casa a la seu internacional de la Societat Teosòfica a Adyar, a l'Índia.

Sembla que certs conceptes eixits de la Teosofia van tenir també un efecte directe i negatiu en el pensament d'Adolf Hitler, que interpretà erròniament el concepte de 'raça ària' i de la seva supremacia.[2]

Presidents de la Societat Teosòfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «teosofia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. wiesenthal.com

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]