Sofene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sofene és una regió d’Armènia[1] a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni. Si bé és el nom d'una regió concreta, fou aplicat en general a tota la part al nord d'una linea entre Melitene i Amida, fins a la vall de l'Eufrates en la primera part de recorregut abans del gir al sud. En el període hel·lenístic es va anomenar Armènia Sofene a l'Armènia occidental o Regne de la Petita Armènia. Els romans al segle I van dividir per un temps l'Armenia Menor en dos regnes, el de Petita Armènia al nord (sense incloure Sofene) i el d'Armènia Sofene, amb les regions de Derzene, Keltzene, Acisilene, Khorzene, Daranaliq, Balabitene, Astianene, Sofene pròpia o Sofanene, Anzitene i Arzanene.

La sofene pròpia és esmentada com a Sofanene per Dió Cassi i d'altres, i tenia com a limits: a l'oest l'Eufrates (tota la comarca a tocar del riu era el Degik), al nord el Daranaliq, al sud l'Anzitene i a l'est el Palnatoun i el Balahovit o Balabitene.

La capital segons Estrabó era Carcathiocerta, potser Herapolis.

A la partició d'Armènia el 387 entre Romà i Pèrsia, Sofene fou part de la zona d'influència romana junt amb, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, i l'Anzitene; a la resta, que va quedar sota influència persa, se la va conèixer com a Persarmènia.

Reis d'Armènia Sofene[modifica | modifica el codi]

La Petita Armènia fou donada a Polemó I rei del Pont vers el 35 aC. A la seva mort vers l'any 1 aC el va succeir en els territoris armenis el seu fill Zenó (Artaxis Zenó) que l'any 18 en va rebre les insignies i el va posseir fins a l'any 34 en què en fou desposeit. L'emperador Claudi el va restaurar el 38 per donar-lo a Cotis, fill de Cotis III de Tràcia (mort l'any 19 i que era fill de Remetalces I), mentre que un Remetalces fill de Rescuporis va obtenir Tràcia. El 47 Cotis va intentar obtenir el tron d'Armènia (la Major) però fou dissuadit pels nobles i finalment va facilitar la continuïtat de Mitridates. Al començament del regnat de l'emperador Neró l'any 54, el general Corbuló fou enviat amb plens poder a l'Orient. En primer lloc es va formar un regne a la Petita Armènia que fou donat a l'asmoneu Aristòbul (Nicòpolis i Satala) mentre que a l'àrab Sohemos, de la casa d'Emessa (Osroene), se li va donar la resta amb títol reial (Armènia Sofene). El regne fou suprimit vers l'any 61 i incorporat a la Petita Armènia (vers 63), i va ser annexionat a Roma al ser incorporat aquest regne vers el 71.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Toynbee, Arnold Joseph. Estudio de la historia. Volum 7,Part 2 (en castellà). Emecé, 1961. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. (ISBN 978-2-7089-6874-5).
  • Robert H. Hewsen, Armenia: A historical Atlas, The University of Chicago Press, Chicago et Londres, 2001 (ISBN 0-226-33228-4).
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sofene Modifica l'enllaç a Wikidata