Sofia Ianóvskaia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSofia Ianóvskaia
Biografia
Naixement31 gener 1896 Modifica el valor a Wikidata
Pružany (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1966 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Professors Rojos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiSamuïl Xatunovski Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMetamatemàtiques i lògica matemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtica i historiadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesImre Lakatos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralIzabella Bashmakova (en) Tradueix i Konstantin Rybnikov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Sofia Aleksàndrovna Ianóvskaia,[1]en rus: Софи́я Алекса́ндровна Яно́вская, de soltera Neimark, en rus: Неймарк, (31 de gener de 1896 - 24 d'octubre de 1966) va ser una matemàtica i historiadora, especialitzada en la història de les matemàtiques, la lògica matemàtica i la filosofia de les matemàtiques. És coneguda habitualment pels seus esforços en restaurar la investigació de la lògica matemàtica a la Unió Soviètica i publicar i editar les obres matemàtiques de Karl Marx.

Biografia[modifica]

Ianóvskaia va néixer a la ciutat jueva de Prujani (actualment situada a la província de Brest, Bielorússia), al sí de la família del comptable Aleksandr Neimark.

En 1914 , en acabar el seus estudis al gymnasium núm. 2 d'Odessa, va accedir als cursos superiors per a dones de la Universitat d'Odessa. Els èxits que va mostrar en matemàtiques van impulsar els professors a oferir-li un trasllat al departament de matemàtiques. El 1917 va interrompre els estudis i es va unir a la lluita revolucionària.[2]

Durant la Guerra Civil i la intervenció de les forces de la Triple Entesa, va participar en el moviment clandestí bolxevic d'Odessa i en els treballs de la Creu Roja clandestina. El novembre de 1918 va ingressar al Partit Comunista. Com a secretària del diari Kommunist (un òrgan del comitè dels bolxevics d'Odessa dels bolxevics), va participar en el transport de la literatura il·legal a primera línia del front. Durant la retirada de la Guàrdia Blanca d'Odessa, va ser capturada amb un grup de soldats de l'Exèrcit Roig i amb prou feines va escapar de la mort: durant l'execució va aconseguir sobreviure caient al riu i nedant.

El 1918 es va casar amb Issaac Ilitx Ianovski, que també era un actiu bolxevic. El 1919, havent arribat a Elisavetgrad, es va incorporar a l'Exèrcit Roig, on primer fou soldat polític i, a continuació, ajudant de redacció del periòdic "Exèrcit Roig", en rus: Красная армия a l'administració política del 12è Exèrcit.

De 1920 a 1923 va treballar al Comitè Provincial del partit d'Odessa. El 1923, va ser enviada a l'Institut de Professors Rojos, on va començar a assistir al seminari de Dmitri Iegórov. Excepte els anys de guerra (1941-1943), va treballar a la Universitat Estatal de Moscou fins a la seva jubilació.

Engels havia assenyalat en els seus escrits que Karl Marx havia escrit alguna cosa de matemàtiques. Ianóvskaia va trobar els "Manuscrits matemàtics" de Marx i va organitzar-ne la seva primera publicació el 1933 en rus.[3]

El 1931, a Ianóvskaia se li va concedir el títol de professora, va ser elegida membre de la Societat de Matemàtiques de Moscou i el 1935 va obtenir el títol de Doctora en Física i Matemàtiques sense defensar una tesi.

El 1935, durant la visita de Ludwig Wittgenstein a l'URSS, el va acompanyar a Moscou i va aconsellar al filòsof que abandonés la idea de quedar-se a la Unió Soviètica.[4][5][6]

El seu treball sobre els manuscrits matemàtics de Karl Marx es va iniciar el 1930 i podria haver tingut alguna influència en l'estudi d'anàlisi no estàndard a la Xina.[7]En el món acadèmic és especialment recordada pels seus treballs sobre història i filosofia de les matemàtiques, així com per la seva influència sobre una jove generació d'investigadors.

El 1968 Ianóvskaia va preparar una publicació millorada de l'obra de Marx.[3]

Per la seva tasca, Ianóvskaia va rebre l'Orde de Lenin i altres medalles.

Va morir de diabetes a Moscou.

Notes[modifica]

  1. De vegades transcrit Janovskaja
  2. «Janovskaja biography» (en anglès). www-groups.dcs.st-and.ac.uk. [Consulta: 12 gener 2018].
  3. 3,0 3,1 «DOCUMENTA MATHEMATICA, Extra Vol. ICM III (1998), 799-809» (en anglès). www.emis.ams.org. [Consulta: 12 gener 2018].
  4. «Московские адреса Витгенштейна, или где собраться аналитическим философам?» (en rus). HardProblem. Centre d'Estudis de Consciència de Moscou, 11-12-2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  5. B. V. Biriukov; L. G. Biriukova. Людвиг Витгенштейн и Софья Александровна Яновская. «Кембриджский гений» знакомится с советскими математиками 30-х годов (en rus). volum 11. Логические исследования, 2004, p. 46—95. ISBN 5-02-033542-8. 
  6. (anglès) John Moran, Wittgenstein and Russia, New Left Review maig–juny 1972.
  7. (anglès) J.W. Dauben, Marx, Mao and mathematics: the politics of infinitesimals, Actes del Congrés Internacional de Matemàtics, Vol. III (Berlín, 1998), Doc. Mat. 1998, Vol. Addicional. III, 799-809.

Referències[modifica]

  • (anglès) I.H. Anellis: The heritage of S.A. Janovskaja. History and Philosophy of Logic 8 (1987), 45-56.
  • (anglès) B.A. Kushner: Sof'ja Aleksandrovna Janovskaja: a few reminiscences, Modern Logic, vol.6 (1996), 67-72.
  • (rus) V.A. Bajànov: История логики в России и СССР. Мoscou: Канон+ 2007 (capítol 2.6 Путь С. А. Яновской в логике: закономерность или чудо прозрения?)
  • Biriukov B. V.; Boríssova O. A. «С. А. Яновская – мыслитель, исследователь, педагог» (en rus). Voprossi Filossofii, núm.5, 2004.

Enllaços externs[modifica]