Sofia Parnok

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSofia Parnok
София Парнок.jpg
Nom original Парно́к София Яковлевна
Dades biogràfiques
Naixement Sofia Iakovlevna Parnok
11 d'agost de 1885
Taganrog
Mort 26 d'agost de 1933 (48 anys)
Q4215075
Causa de mort Infart miocardíac
Sepultura Vvedenskoye Cemetery
Alma mater Bestuzhev Courses
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Dades familiars
Parella Marina Tsvetàieva
Olga Tsuberbiller
Lyudmila Erarskaya
Nina Vedeneyeva
Germans
Modifica dades a Wikidata

Sofia Iàkovlevna Parnok (en rus: Софи́я Я́ковлевна Парно́к - 11 d'agost de 1885 - 26 d'agost de 1933), fou una poetessa i traductora russa, germana del poeta Valentín Parnok i de l'autora de literatura infantil Ielizaveta Tarakhóvskaia. Es va guanyar el sobrenom de "Safo de Rússia" després d'una relació lèsbica amb la també poetessa russa Marina Tsvetàieva.[1]

Vida personal i educació[modifica | modifica el codi]

Parnok va néixer a la ciutat de Taganrog al sí d'una família jueva russificada. Son pare, Iàkov Solomónovitx Parnok, era farmacèutic, i sa mare, nascuda Aleksandra Abràmovna Idelsohn, havia estudiat medicina. Sa mare va morir poc després de donar a llum als seus germans bessons, Ielizabeta i Valentin. Sofia va estudiar al Gimnàs Mariinskaia entre 1894 i 1903, va viatjar per Europa, després va estudiar al Conservatori de Ginebra, tot i que la falta de mitjans financers la van fer tornar a Taganrog en 1904, i va estudiar al cursos Bestújev, institució acadèmica per a les nenes, el primer de la seva classe en la Rússia Imperial, però va abandonar els seus estudis i novament se'n va anar a Ginebra, on va tenir la seva primera experiència com a dramaturga amb l'obra El somni. Al juny de 1906, va tornar a Taganrog. En 1907, es va casar a la sinagoga amb el poeta Vladímir Volkenstein i es va traslladar a Sant Petersburg. Al gener de 1909, Parnok es va divorciar del seu marit i es va establir a Moscou. Es va convertir a l'ortodòxia el mateix anys i des de llavors tindria relacions sentimentals exclusivament femenines. Aquest tema és molt característic als seus textos. Durant aquest temps manté un romanç amb N. Polyakova, que esdevé el tema de molts poemes de Parnok.

Casa matal de Parnok a Taganrog.

A partir de 1913 col·labora al diari Escrits del Nord on publica els seus poemes i traduccions del francès, així com crítiques literàries sota el pseudònim d'Andrei Polianin. Reconeix el talent dels acmeïstes (per bé que se'n desmarca), s'interessa per l'obra dels poetes de l'Edat de Plata (Mandelstam, Akhmàtova, Khodassévitx, Severianin, etc.) i s'oposa a Valeri Briússov. Coneix Marina Tsvetàieva el 1914 i aquesta amistat ardent es perllonga fins al 1916. El primer recull de poemes de Parnok apareix a Petrograd el 1916 i rep una acollida favorable de la crítica.

També va sobreviure a un accident de tren, posseïa un mico com a mascota, i va ser la primera poetessa obertament lesbiana de Rússia.[2]

Relació amb Marina Tsvetàieva[modifica | modifica el codi]

A principis de Primera Guerra Mundial, es va trobar amb la jove poetessa Marina Tsvetàieva, amb la qual es va veure embolicada en una història d'amor que va deixar empremtes importants en la poesia de les dues dones.[1]

Les lletres dels Poemes de Parnok van presentar el primer i no decadent argument de desig lesbià que mai s'havia sentit en un llibre de poesia russa [1]

El tardà primer llibre de versos de Parnok, Poemes, va aparèixer poc abans que ella i Tsvietàieva se separessin el 1916. En els poemes "Núvia" de Tsvetàieva, aquesta assumeix el paper de l'amant masculí en la relació amb Parnok. [1]

Sofia va triar viure de manera oberta i escriure sobre les seves relacions amb vuit dones - a cada un dels quals li dedicà diversos poemes. [3]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Parnok va deixar Moscou a finals d'estiu de 1917 i va passar els anys de la Guerra Civil Russa a la ciutat crimeana de Sudak. Allà es va escriure una de les seves obres mestres, el poema dramàtic i el llibret per a l'òpera en quatre actes Almast d'Aleksandr Spendiarian (Spendiàrov), que va ser un gran èxit de public al Teatre Bolxoi de Moscou el 1930, a Odessa, Tbilissi, Taixkent, Erevan i a París (1952).

Parnok és l'autor dels poemaris Les roses de les Pièrides (1922), El vi (1923), Música (1926) i A mitja veu (1928). Aquest últim es va publicar en dos-cents exemplars. Va treballar com a crítica literària en els anys posteriors a la revolució. Fou la primera a anomenar Quadriga als quatre poetes postsimbolistes russos Marina Tsvetàieva, Anna Akhmàtova, Óssip Mandelxtam i Borís Pasternak en el seu article de 1923 Borís Pasternak i els altres, però ella mai no va pertànyer a cap grup literari de l'època.

La censura soviètica aviat va decidir que la veu poètica de Parnok era "il·legal", i ja no va poder publicar després del 1928. Es va guanyar la vida com a traductora de francès, feina en la qual va traduir al rus poemes de Charles Baudelaire, novel·les de Romain Rolland, Marcel Proust, Henri Barbusse i altres.

Mort i llegat[modifica | modifica el codi]

Parnok va morir d'un atac de cor en un poble prop Moscou el 26 d'agost de 1933. amb tres de les seves amants al seu llit. El seu seguici fúnebre s'estengué 75 quilòmetres fora de Moscou.[4]

A finals de la dècada del 1930, la casa editorial Escriptor soviètic va publicar una col·lecció dels seus poemes.

Una placa commemorativa dedicada a la família Parnok va ser col·locada a la paret de la seva casa natal a Taganrog el 2012.[5]

Alguns poemes de Parnok han estat musicats per Ielena Frolova[6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Burgin, Diana Lewis Burgin. Sophia Parnok: The Life and Work of Russia's Sappho. NYU Press, 1 de juliol del 1994. ISBN 0814712215. 
  2. Burgin, Diana Lewis Burgin (1 de juliol del 1994). Sophia Parnok: The Life and Work of Russia's Sappho. NYU Press. ISBN 0814712215.
  3. Burgin, Diana Lewis Burgin (1 July 1994). Sophia Parnok: The Life and Work of Russia's Sappho. NYU Press. ISBN 0814712215
  4. Burgin, Diana Lewis Burgin (1 de juliol del 1994). Sophia Parnok: The Life and Work of Russia's Sappho. NYU Press. ISBN 0814712215
  5. A memorial plaque inaugurated in honor of three members of Parnokh family
  6. Vent de Viagolosa, 2009, cançons de Ielena Frolova, poemes de Sofia Parnok