Vés al contingut

Sofia Puche de Mendlewicz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 06:23, 10 maig 2016 amb l'última edició de Kippelboy (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaSofia Puche de Mendlewicz
Biografia
Naixement10 maig 1916 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 2015 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagoga, pianista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLorenzo Palomo Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMiquel Seguró Mendlewicz, net Modifica el valor a Wikidata

Sofia Puche de Mendlewicz (Barcelona, 10 de maig de 1916- 16 d'abril de 2015) fou una pianista i pedagoga musical catalana. Acabats els estudis superiors al Conservatori Municipal de Barcelona, estudià amb els mestres de piano més famosos, entre els quals Alfred Cortot, amic íntim de Gabriel Fauré,[1] qui, d'entre els seus elogis, remarcà la seva "perfecta i emotiva sensibilitat".

Durant la dècada de 1940 oferí nombrosos concerts, despuntant tant a nivell estatal, com en cas de les nombroses actuacions al Palau de la música de Barcelona, com arreu d'Europa.

Tot i el seu gran èxit internacional, Sofia Puche decidí dedicar-se plenament a la tasca pedagògica,[2] així consagrant, des de la seva càtedra del Conservatori Municipal de Barcelona, grans músics com Miquel Farré, Maria Carme Poch, Joan Massià, Carles Marquès, Maria Rosa Ribas, Jordi Vilaprinyó, Antoni-Olaf Sabater, Albert Guinovart i altres.[3]

De la seva discografia, destaquen Música pianística catalana, Sonatas de Castilla i Cuatro Piezas españolas (de Falla).

Sofia Puche també va abocar importants esforços per ajudar els joves artistes a introduir-se en el competitiu món professional. Així, l'Associació per a la Promoció de Joves Intèrprets Sofia Puche organitza diversos concursos anuals de piano.

També destaca la revisió de partitures en edicions Boileau, com els Cinc nocturns de Manuel Blancafort o la Sonatina Antiga.

Discografia

Referències

  1. Dades a lamadeguido.com
  2. Dávila, Anna Maria «L'ombra allargada de...Pedagoga per intuïció i vocació». Catalunya música: Revista musical catalana, 304, 2010, pàg. 41-42.
  3. «Homejane con espíritu. Crítica de Música Clásica». La Vanguardia, 16-10-2003, pàg. 47 [Consulta: 21 abril 2014].
  4. Extret del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya