Sofoni Tigel·lí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sofoni Tigel·lí fou un ministre de Neró.

Era originari d'Agrigent (on havia nascut el seu pare) i d'una família pobre i obscura. Desterrat a Scyllaceum (Squillace) al Bruttium (39-40) acusat d'una intriga amb Agripina Menor i Júlia Livil·la, germanes de Calígula i esposes de Luci Domici Aenobarb i Marc Vinuci (cònsol any 30).

Fou probablement dels que foren cridats de l'exili per Agripina quan aquesta va esdevenir emperadriu pel seu enllaç amb Claudi. Des del començament del regnat de Neró tenia el favor de la cort i a la mort de Burre (any 63) fou nomenat prefecte pretorià junt amb Feni Ruf.

Tigel·lí controlava les baixes passions de Neró, i de tots els ministres imperials fou el més odiat; va instigar a Neró contra els més nobles dels membres del senat com Gai Rubel·li Plaute, Faust Corneli Sul·la, Aule Minuci Therme i Petroni, que foren successivament víctimes de l'emperador. El va incitar a divorciar-se d'Octàvia, la filla de Claudi, i casar-se amb Poppea Sabina (63); el 65 va fer una recepció extraordinària a l'emperador als seus jardins anomenats Emilians; després va compartir amb l'emperador l'odi del poble pel incendi de Roma.

A les persecucions que van seguir al descobriment de la conspiració de Neró, Tigel·lí fou l'agent de la venjança imperial. Després es va vincular a l'emperadriu i el consell privat es va arribar a dir que només tenia tres membres, Neró Poppea i Tigel·lí.

A Grècia va presidir l'enllaç de Neró amb l'esclau Sporus, de gran semblança amb Poppea a la que Neró havia matat. Moltes de les mesures preses per Tigel·lí van contribuir a fer més impopular a Neró. Poc després de la tornada a Roma el 68 aC, les legions es van revoltar. Tigel·lí va abandonar ràpidament al seu cap.

Junt amb Nimfidi Sabí, successor de Feni Ruf com a cap dels pretorians, va reconèixer a Galba; amb suborns a Tit Vini, el llibert de Galba, i a la filla de Vini, Tigel·lí va comprar la seva seguretat. Però al pujar al poder Marc Salvi Otó el 69, les coses van canviar. Un centurió fou enviat a buscar-lo a Sinuessa on es trobava; el va voler subornar sense èxit i finalment es va suïcidar.