Solanidina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 397,334 Da |
| Trobat en el tàxon | Solanum americanum, morella vera, patatera, Fritillaria camtschatcensis, Veratrum taliense, Fritillaria delavayi, Fritillaria tortifolia, Fritillaria sewerzowii, Fritillaria bucharica, Fritil·lària, Rhinopetalum, Solanum chacoense, Solanum leptophyes, Solanum sparsipilum, Veratrum mengtzeanum, Solanum, liliàcies i Fritillaria karelinii
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂₇H₄₃NO |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | C[C@H]1CC[C@@H]2[C@H]([C@H]3[C@@H](N2C1)C[C@@H]4[C@@]3(CC[C@H]5[C@H]4CC=C6[C@@]5(CC[C@@H](C6)O)C)C)C
|
| Identificador InChI | Model 3D |
| Altres | |
| amargor | |
La solanidina un compost químic alcaloide esteroide que es troba en plantes de la família de les solanàcies, com la patata, Physalis pruinosa i Solanum americanum.[1][2]
Protegeix la planta contra contra certes infeccions fúngiques i microbianes, com ara l'Alternaria solani, però és verinós per a l'humà i altres animals.[3] És tòxic a partir de 1 a 5 mg/kg pes corporal i es destrueix a altes temperatures.[4]
Humans mengen solanidina mitjançant els glicoalcaloides, α-solanina i α-xaconina, presents a les patates.[5][6] La porció de sucre d'aquests glicoalcaloides s'hidrolitza al cos, deixant la porció de solanidina.[5]
La solanidina es troba al sèrum de persones sanes que mengen patates, generalment sota el nivell tòxic. Si cal, els nivells sèrics de solanidina abaixen ràpidament un cop s'atura de menjar patates. La solanidina dels aliments també s'emmagatzema al cos humà durant períodes prolongats de temps, i s'ha suggerit que es podria alliberar durant èpoques d'estrès metabòlic amb el potencial de conseqüències perjudicials.
La solanidina provoca síndromes neuromusculars mitjançant la inhibició de la colinesterasa.[7]
Es desconsella menjar les parts verinoses de les solanàcies com ara patates grillades o amb massa zones de color verd.[8] En les patates, la major concentració es troba tot just sota la pell de les patates, pelar, bullir o fregir en redueix el contingut de toxines. S'ha de conservar-les fora de la llum a una temperatura entre 7 i 10 graus.[8]
Podria tenir un paper útil com a precursor en la fabricació a bon preu d'hormones sintètiques.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Solanidine» (en anglès). PubChem Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, 2023. [Consulta: 9 gener 2023].
- ↑ Nikolic, Nada C.; Stankovic, Mihajlo Z. «Solanidine Hydrolytic Extraction and Separation from the Potato (Solanum tuberosum L.) Vines by Using Solid−Liquid−Liquid Systems» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 51, 7, 01-03-2003, pàg. 1845–1849. DOI: 10.1021/jf020426s. ISSN: 0021-8561.
- ↑ Codina, Carles; Viladomat, Carkes «Importància biològica dels alcaloides per a les plantes». Butlletí de l'Institut Català d'Història Natural, 51, 1984, pàg. 9-29.
- ↑ «Tema 9 Llegums i vegetals». Bioquimica dels aliments. Universitat Rovira i Virgili. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Friedman, Mendel; Henika, P.R.; Mackey, B.E. «Effect of feeding solanidine, solasodine and tomatidine to non-pregnant and pregnant mice» (en anglès). Food and Chemical Toxicology, 41, 1, 2003-01, pàg. 61–71. DOI: 10.1016/S0278-6915(02)00205-3.
- ↑ Potato Biology and Biotechnology (en anglès). Elsevier, 2007. DOI 10.1016/b978-0-444-51018-1.x5040-4. ISBN 978-0-444-51018-1.
- ↑ Bushway, Rodney J.; Savage, Sharon A.; Ferguson, Bruce S. «Inhibition of acetyl cholinesterase by solanaceous glycoalkaloids and alkaloids» (en anglès). American Potato Journal, 64, 8, 01-08-1987, pàg. 409–413. DOI: 10.1007/BF02853703. ISSN: 1874-9380.
- ↑ 8,0 8,1 Carceller i Escuder, Rosanna. «Es poden menjar les patates grillades o que tenen zones verdes?». RAC1, 16-11-2020. [Consulta: 9 gener 2023].
- ↑ «Anticonceptivos a partir de patata» (en castellà). Agroditigtal, 25-06-2003. [Consulta: 9 gener 2023].