Solfatara de Pozzuoli
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Campània (Itàlia) | |||
| ||||
| Serralada | Camps Flegreus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 458 m | |||
| Lloc web | parcodeicampiflegrei.it… → | |||
La Solfatara de Pozzuoli és un cràter volcànic de 0,6 km de diàmetre,[1] situat a l'est del nucli urbà de Pozzuoli (o Puteoli), a l'oest de Nàpols i que forma part de la zona volcànica dels Camps Flegreus.[2] A diferència d'altres volcans de la zona, que responen al típic model d'ash cone, la Solfatara presenta anomalies destacables respecte a aquell model.[2]
Els Camps Flegreus contenen un sistema hidrotermal superficial i la Solfatara seria la part superior d'una ploma hidrotermal, amb episodis d'emissions intenses de gasos i fluxos d'alta temperatura.[1]
Durant els últims 2000 anys aquella zona volcànica ha anat experimentant una lleugera subsidència, excepte en alguns curts períodes, com ara en els anys 1970-1971 i 1982-1984, en què, coincidint amb alguns moviments sísmics, el terreny va elevar-se un total de 3,3 metres.[3] A aquests episodis va succeir una nova fase de subsidència que va durar fins al 2004, quan el terreny va començar a elevar-se de nou i, coincidint amb microsismes van produir-se tres episodis més, l'octubre de 2005 i 'octubre i el desembre de 2006.[4]
El seu nom prové del llatí Sulpha terra, «terra de sofre». Es va formar fa uns 4.000 anys i la seva darrera erupció es remunta a l'any 1198, quan probablement va provocar una explosió freàtica. La Solfatara és un volcà pla cobert de cendres i de sofre. Té principalment una activitat post-volcànica força important constituïda per fumaroles, entre les quals la Fumarola Circolare i Bocca Grande.[3]
Nom comú
[modifica]Solfatara és el terme amb què es designen aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300 °C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2, el qual en entrar en contacte amb l'aire és oxidat i forma cristalls de sofre.
Les solfatares, com les fumaroles, són emissions essencialment formades per vapor d'aigua i corresponen a les fases finals de volcans semiextingits. Es troben solfatares sobretot a Islàndia i al parc nacional de Yellowstone.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Serra, Marcello; Festa, Gaetano; Roux, Philippe et al. «A strongly heterogeneous ydrothermal area imaged by surface waves: the case of Solfatara, Campi Flegrei, Italy» (pdf) (en anglès). Geophysical Journal International, 205, 2016, pàg. 1813-1822. DOI: 10.1093/gji/ggw119 [Consulta: 15 juny 2025].
- ↑ 2,0 2,1 Beneduce, Paolo; Schiattarella, Marcello «Studio geomorfologico-strutturale del vulcano della Solfatara (Campi Flegrei, Napoli)» (pdf) (en italià). Bollettino Soc Nat Napoli, 98-99, 1989-1990, pàg. 137-154 [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Cioni, R.; Corazza, E.; Fratta, M. et al.. «Geochemical precursors at Solfatara volcano, Pozzuoli (Italy)». A: J.H. Latter (ed.). Volcanic Hazards (pdf) (en anglès). Berlin-Heidelberg: Springer, 1989, p. 284-398 [Consulta: 15 juny 2025].
- ↑ Sacorotti, G.; Petrosino, S.; Bianco, F. et al. «Seismicity associated with 2004-2006 renewed ground uplift at Campi Flegrei Caldera, Italy» (pdf) (en anglès). Physics of the Earth and Planetary Interiors, 165, 1-2, 2007, pàg. 14-24 [Consulta: 15 juny 2025].