Solivella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Baronia de Solivella».
Infotaula de geografia políticaSolivella
Bandera de Solivella Escut de Solivella
Bandera de Solivella Escut de Solivella
Solivella Panorama.jpg
Vista de Solivella

Localització
Localització de Solivella respecte de la Conca de Barberà.svg
41° 27′ 19″ N, 1° 10′ 42″ E / 41.4551755°N,1.1782848°E / 41.4551755; 1.1782848
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Conca de Barberà
Entitats de població 1
Població
Total 619 (2016)
• Densitat 28,93 hab/km²
Gentilici solivellenc, solivellenca
Malnom cargols
Geografia
Superfície 21,4 km²
Altitud 489 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Enric Capdevila Torres
Indicatius
Codi postal 43412
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43147
Codi IDESCAT 431476
Altres dades

Web www.solivella.cat
Modifica dades a Wikidata

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat. És on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català. Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig d'Olivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb, qui hi construí un petit castell.

En el segle XIII va passar a mans de la família Anglesola. El segle XIV van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.

El castell de Solivella fou bastit a finals del segle XV i a principis del segle XVI pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza.

El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjans del segle XVIII va pertànyer als marquesos de Palmerola. Solivella tingué una gran expansió durant el segle XIX, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.[1]

L'avalot dels pobres s'estengué a Solivella l'agost de 1694.[2]

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial, d'estil barroc, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fou construïda el 1769 aprofitant la pedra de l'anterior església romànica.

Les joies més preuades del patrimoni de la vila són fora de la població. Així, el retaule gòtic de la Mare de Déu –obra de Mateu Hortoneda, procedent de la capella del castell- és a la catedral de Tarragona. L'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni, bella estàtua gòtica que culminava un monument piramidal sobre la cisterna del castell, forma part d'una col·lecció privada. Altrament una bella talla romànica de la Verge, procedent d'una antiga església romànica que hi havia a la vora del castell, és al Museu Diocesà de Tarragona.

La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II de Barcelona encarregà al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb presència dels reis Catòlics.

Festes[modifica | modifica el codi]

La Festa Major és el 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de Maria, patrona de la vila. L'altra festa major s'esdevé el 15 de maig, amb motiu de la celebració de la festivitat d'Isidre el Llaurador, copatró de Solivella.

Cada any, el dia 9 de setembre, els vilatans surten al carrer per donar mostres de la seva sensibilitat artística i religiosa. És la festa del Sagrat Cor de Jesús, celebrada amb motiu d'un vot del poble ininterrompudament des de 1743. Els carrers esdevenen catifes multicolors i les cases i indrets del poble s'engalanen de diverses representacions de la vida de Jesús, amb bells escenaris plàstics en els quals hi participen els vilatans, restant immòbils mentre passa la processó. Tot configura una festivitat única i particular a Catalunya.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 36 45 262 792 1.323 1.424 1.680 1.610 1.587
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.626 1.558 1.303 1.326 1.144 918 806 733 709 706
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
658 631 622 610 588 630 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Solivella, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 232 56,17
ERC Oriol Junqueras 89 21,54
PPC Alicia Sánchez-Camacho 27 6,53
CUP David Fernández 23 5,56
ICV-EUiA Joan Herrera 11 2,66
PSC Pere Navarro 10 2,42
C's Albert Rivera 4 0,96
Vots en blanc 7 1,68
Altres 10 3,39
Total 416 79,39

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. l'Enciclopedia, article sobre la història de Solivella
  2. Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solivella Modifica l'enllaç a Wikidata