Solivella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Baronia de Solivella».
Infotaula de geografia políticaSolivella
Bandera de Solivella Escut de Solivella
Bandera de Solivella Modifica el valor a Wikidata Escut de Solivella Modifica el valor a Wikidata
Solivella Panorama.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Solivella respecte de la Conca de Barberà.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 27′ 22″ N, 1° 10′ 40″ E / 41.456019°N,1.177643°E / 41.456019; 1.177643
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total633 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat29,58 hab/km²
Llar45 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicisolivellenc, solivellenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud489 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJaume Bergadà i Garcia (2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43412 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE43147 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT431476 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websolivella.cat Modifica el valor a Wikidata

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat. És on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català. Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.

Història[modifica]

Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig d'Olivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb, qui hi construí un petit castell.

En el segle xiii va passar a mans de la família Anglesola. El segle xiv van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.

Solivella amb el castell al fons (entre 1890 i 1910.

El castell de Solivella fou bastit a finals del segle xv i a principis del segle xvi pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza. El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjans del segle xviii va pertànyer als marquesos de Palmerola. Solivella tingué una gran expansió durant el segle xix, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.[1]

L'avalot dels pobres s'estengué a Solivella l'agost de 1694.[2]

Patrimoni[modifica]

L'església parroquial, d'estil barroc, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fou construïda el 1769 aprofitant la pedra de l'anterior església romànica.

Les joies més preuades del patrimoni de la vila són fora de la població. Així, el retaule gòtic de la Mare de Déu –obra de Mateu Hortoneda, procedent de la capella del castell- és a la catedral de Tarragona. L'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni, bella estàtua gòtica que culminava un monument piramidal sobre la cisterna del castell, forma part d'una col·lecció privada. Altrament una bella talla romànica de la Verge, procedent d'una antiga església romànica que hi havia a la vora del castell, és al Museu Diocesà de Tarragona.

La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II de Barcelona encarregà al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb presència dels reis Catòlics.

Festes[modifica]

La Festa Major és el 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de Maria, patrona de la vila. L'altra festa major s'esdevé el 15 de maig, amb motiu de la celebració de la festivitat d'Isidre el Llaurador, copatró de Solivella.

Cada any, el dia 9 de setembre, els vilatans surten al carrer per donar mostres de la seva sensibilitat artística i religiosa. És la festa del Sagrat Cor de Jesús, celebrada amb motiu d'un vot del poble ininterrompudament des de 1743. Els carrers esdevenen catifes multicolors i les cases i indrets del poble s'engalanen de diverses representacions de la vida de Jesús, amb bells escenaris plàstics en els quals participen els vilatans, restant immòbils mentre passa la processó. Tot configura una festivitat única i particular a Catalunya.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 36 45 262 792 1.323 1.424 1.680 1.610 1.587

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.626 1.558 1.303 1.326 1.144 918 806 733 709 709

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
658 631 622 610 588 630 685
678
660
653

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 619 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata


Aigües[modifica]

El terme de Solivella és un terme de secà. Malgrat que presenta alguns cursos fluvials i algunes fonts repartides pel terme, actualment la majoria ja no brollen i tan sols recullen les aigües en cas d'aiguats. Cal anomenar dos cursos diferenciats al terme.

El primer recull l'aigua de tota la zona oest: és la rasa del Molí. Es coneix com a rasa del Molí el curs resultant de la unió de la rasa del Cabreta i la rasa de Belltall, cursos d'aigua que neixen a la part alta del terme, a les Costes. Al seu torn, la rasa del Cabreta rep l'aigua de la rasa de les Comes, que també baixa des de les Costes. La conca de la rasa del Molí presenta diverses fonts: la font del Cremat, la font del Gat, la font del Lleó i la font de la Teula. Hi trobem també diverses estructures relacionades amb aquest entorn hidràulic: el cossiol del Ros, el pont del Camí de les Pedreres, els rentadors, el pont del Moliner, el pont del Barranc del Xano i el pont del Molí del Caixes.

El sector est del terme és regat pel barranc del Xano, que neix a Forès. Aquí hi trobem la font del Gravat, la font de l'Abellar i la font del Xano. El barranc del Xano segueix pels termes de Barberà de la Conca i Pira, on es converteix en el torrent Florit i, posteriorment, en la rasa de Pira. A la rasa de Pira també hi arriba l'aigua de la rasa del Molí i, d'aquesta manera, s'ajunten finalment totes les aigües provinents de Solivella.

La rasa de Pira es converteix en la rasa dels Prats i entra al terme de Montblanc, on aboca l'aigua al riu d'Anguera, que la durà al Francolí. Solivella, per tant, pertany íntegrament a la conca del Francolí.[3]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica]

Resultats electorals - Solivella, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 232 56,17
ERC Oriol Junqueras 89 21,54
PPC Alicia Sánchez-Camacho 27 6,53
CUP David Fernández 23 5,56
ICV-EUiA Joan Herrera 11 2,66
PSC Pere Navarro 10 2,42
C's Albert Rivera 4 0,96
Vots en blanc 7 1,68
Altres 10 3,39
Total 416 79,39

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. l'Enciclopedia, article sobre la història de Solivella
  2. Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)
  3. «ICGC - Vissir3». [Consulta: 10 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solivella