Solleric (dialecte)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El solleric o el parlar de Sóller és una variant del català mallorquí parlat al municipi de Sóller. El parlar de Sóller (que es parla també a les viles de Biniaraix i Fornalutx) és el sol parlar de Mallorca amb un vocalisme àton de tres elements, coincident amb el menorquí i l’eivissenc, atès que la vocal /o/ es tanca a [u] en posició àtona.[1] Les relacions comercials amb França, amb els corresponents desplaçaments de mallorquins, van portar a s’Arracó i a Sóller un cert nombre de gal·licismes: recolta ('collita', del francès récolte), carrota ('pastanaga', fr. carotte), peixa ('préssec', fr. pêche), retreta ('pensió de retirat', fr. retraite). Altres mots característics del municipi són babaiana ('papallona'), canyó ('coll') i beta ('pastera').[1] Aquestes relacions comercials mantingudes amb França foren continuades, i també han provocat una deixa fonètica en una part de parlants de la població: és freqüent l'articulació de la vibrant /r/ com a uvular /ʀ/, com també la realització de la lateral palatal /ʎ/ com a aproximant /j/, fenomen conegut amb el nom de ieisme.[1] La seva situació estratègica i isolada de la resta de l'illa per la Serra de Tramuntana, va fer que tengués menys relació amb els altres pobles de l'illa. En canvi, a causa del comerç de taronges i llimones de la Vall de Sóller amb Europa (sobretot amb França) i el Carib, el Port de Sóller fou un port on s'establí una notable relació comercial.[1]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Dialectes orientals» (en català  ). [Consulta: 15 febrer 2015].